[bauen]

Ja hem passat l’EbreBloc 2008, encara bullint a l’olla i esperant que es refredi una mica per a valorar-ne amb calma les seues repercussions reals. Han estat dos dies intensos, plens d’emocions i sensacions. Hem pogut xerrar amb molta gent interessant, gaudir de bona companyia, escoltar i aprendre de persones amb un capital intel·lectual impressionant, hem posat cares a les virtualitats, hem pogut saludar i parlar amb una agradable Mireia (llàstima, m’he quedat amb ganes de fer amb ella un blog&beers)… Tot queda en el record i en el meu bagatge personal, sobretot en el personal (el més important, sens dubte).

L’edició d’enguany partia amb algunes novetats:

• La trobada estava dividida en dos dies: un divendres per la tarda i un dissabte amb matí. En tota jornada menuda com la nostra, és sens dubte un risc. Es pot perdre públic, i l’excés d’hores (i algunes en horaris personals, de lleure) fa que costi molt atreure la gent. No obstant, hem de dir que el nou format fou tot un èxit: el divendres per la tarda a Tortosa vam tenir una punta d’uns 60 assistents; l’endemà a Roquetes, vam tenir un màxim d’unes 40 persones. En total, podriem fer números rodons i dir que van assistir a l’EbreBloc 2008 un total de 100 persones.
• Aquest any també teniem doble seu: les dues biblioteques de Tortosa i Roquetes. Era també una aposta arriscada, dos llocs diferents, dues ciutats diferents,… Podia arribar a confondre el personal. De fet, el públic fou bastant diferent d’un dia per l’altre, d’una ciutat a l’altre. No és res greu ni preocupant. Hi trobo dos avantatges: es pot arribar a públics diferents (no ve el mateix públic un divendres a la tarda que un dissabte al matí, tot i que n’hi ha que repeteixen, clar); i es pot implicar més actors en l’EbreBloc: dues ciutats diferents, dues biblioteques, més ajuntaments,… Si som una realitat i un moviment social d’abast territorial, és necessari i obligatori extendre les nostres activitats fora de la ciutat de Tortosa. La resposta de Roquetes fou sens dubte excel·lent.

També hi havia altres novetats, especialment en l’àmbit tecnològic: enguany vam retransmetre en directe tot l’EbreBloc 2008 a través el Twitter, amb un compte propi. Hem de dir que tot i que no tingué un seguiment massiu, unes 5 persones, fou una experiència molt positiva i enriquidora. Penso que Twitter és un canal amb moltes possibilitats en aquest sentit, i estic segur que l’utilitzaré en properes ocasions. Sobre el que vam poder llegir al Twitter, em quedo amb una intervenció d’en Jordi Perales.

@EbreBloc2008, torno a fer la pregunta. Les gallines bloguegen?

Sense comentaris… Hi ha alguna que altra frase memorable per allí voltant per estos móns… Vaig tenir l’ocasió de veure que en Sancho, durant la taula dels polítics, es girava constantment vers la pantalla. Segurament es preguntava “què coi deuria ser allò que sortia a la pantalla?” En l’àmbit tecnològic, l’edició del 2008 ha viscut un veritable boom tecnològic: vam fer liveblogging, es van pujar videos en directe, es van penjar fotografies… Sens dubte, ha estat un canvi ben visible d’un any per l’altre, i penso que es tracta d’un símptoma ben clar de maduresa.

I sobre els continguts de la Trobada, sincerament, han estat tot un èxit. Hem tingut uns ponents de primeríssim nivell, que han sabut transmetre i difondre tots els seus coneixements i el seu immens capital intel·lectual. A la taula d’educació, vam poder escoltar els diferents usos dels blogs en l’àmbit de l’educació, i a diferents nivells educatius, en diferents centres… tot magistralment moderat per en Marià Cano, i amb les incisives idees d’en Jordi Perales i l’Artur Tallada, que adoptà amb molt de gust el paper, sempre necessari, de provocador i agitador. En Jordi Abad ens va oferir un taller de podcast extramadament didàctic, molt fàcil d’entendre i apte per a tots els públics, i que va demostrar tots els coneixements d’en Jordi i que l’han convertit en un dels podcasters en castellà més importants del moment. La xerrada d’en Marc Vidal va estar plena d’idees evocadores i provocadores… un agitador blogosfèric i innovador, expansiu, i que va admetre que a l’Ebresfera som pioners a nivell de Catalunya. Finalment, la taula dels polítics va esdevenir un bon aparador dels blogs polítics ebrencs, amb en Joan Sabaté, en Pere Muñoz, en Francesc Sancho (i La Gallina…) i en Jaume Frocadell. En Sancho va adquirir el paper d’agitador; i en Forcadell, sobre el tema sempre recurrent dels anònims, va sentenciar:

Forcadell: els “hooligans” dels ànonims són 20 persones, i vinculades als partits

I jo em pregunto: si la xacra dels anònims en els blogs polítics la causa un reduït grup de 20 persones, i a sobre vinculades als partits… perquè continuem donant-los veu pública, i dedicant temps i esforços a com es gestionen, si s’esborren,… Sincerament, no tenim altres temes més importants a tractar? En fi, a tots els ponents, gràcies per acceptar la nostra invitació i per haver compartit amb tothom els seus coneixements.

I bé, què més? Felicitar la Carme Pla per la seua tasca institucional, de representació oficial de l’Ebresfera. Donar especialment les gràcies a la Begonya i la Irene, per cedir-nos els espais de les seues respectives biblioteques; sense elles, les dues edicions de l’EbreBloc no haurien estat l’èxit que han representat. I agraïr també a totes les institucions i organismes que ens han donat suport: tots els organismes públics oficinals, TeveON, Antena Caro, els responsables dels dos caterings, el restaurant Amaré, pels lots, els cartells, els tríptics,… L’Ebresfera és de tots; entre tots construïm l’Ebresfera… Les persones davant de tot.

I ara, toca un temps de calma i reflexió… i després, a treballar de cara al 2009. Abans, però, tinc la sensació que ens espera un 2008 ple d’activitats i xarxa, segur.