[bauen_Blog]

El passat dia 21 de febrer vaig participar en la presentació del llibre Catalunya, guia d’arquitectura moderna: 1880-2007… Voldria en aquest apunt deixar constància d’algunes paraules i reflexions que féu en Maurici Pla, l’autor de la guia…

• Es tenia una certa temor a patir esbroncades per haver o no inclòs determinades obres a la Guia… La realitat ha estat, però, totalment la contrària, i la Guia ha estat molt ben acollida arreu de Catalunya.
• Va explicar el procés de gestació de la Guia: encàrrec el 2004 de la Junta de Govern del COAC; carta blanca en l’elaboració de la publicació… Es van seguir entre 5 i 7 criteris principals (pautes, lògiques d’elaboració) de gestació de la Guia. A més, comentà que aquesta Guia era la primera d’una sèrie de publicacions temàtiques d’àmbit català: si aquesta era d’edificació, les properes seran de paisatge i espais públics, de planificació urbanística i d’espais interiors.
• Es tracta d’una Guia institucional… però també ho és de personal. S’ha gestat al llarg de 3 anys, juntament amb un equip de 3 estudiants. La presa de decisions s’ha près en forma de debat.
• Aquesta Guia és hereva de la inflació de guies d’arquitectura que tingué lloc durant la dècada de 1970.
• S’intentaren superar les divisions administratives imperants, ja siguin en provincies o en vegueries. Així s’ha dividit el territori en tres franjes principals (de costa, interior i muntanya), subdividides en subzones, segons ciutats que actuen de pols d’atracció. En total, 10 capítols: Figueres, Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Olot, Vic, Manresa, Lleida, La Seu d’Urgell…
• Maurici Pla també parlà sobre els criteris de la tria dels edificis. S’ha donat més importància als edificis més valuosos de fora de l’àmbit de Barcelona. S’han potenciat les arquitectures menys conegudes de fora de Barcelona; així, Barcelona pren menys força i té menys importància. Es té, doncs, una clara voluntat de reequilibri arquitectònic, de reconeixement.
• També s’ha procurat incloure (de forma deliberada) una bona quota d’arquitectes joves.
• Com a Guia d’arquitectura moderna que és… calia dons redefinir, replantejar-se el concepte de modern, el terme de modernitat… Així, s’ha associat i vinculat la modernitat al concepte d’edificis de risc, de ruptura, de progrés artístic respecte el seu temps.
• S’assolí una base de dades de treball d’uns 5.000 registres. Eren, però, edificis ja publicats en d’altres publicacions. Després es depurà fins els 417 edificis presents a la Guia.
• La Guia no és un instrument excel·lent per a valorar l’arquitectura del territori català, ni per a valorar un equip d’arquitectes… Si que ho és, però, com a compendi de l’arquitectura moderna a Catalunya. Aquesta és la seua finalitat i voluntat última.
• S’ha detectat que hi ha una continuïtat del risc en l’arquitectura moderna: el modernisme, el GATCPAC, la post-guerra, els anys 60…

Finalment, parlà Joan Caballol, que destacà:

• L’aprofitament turístic de la Guia.
• Tota tria implica un cert grau de valentia.
• Ha despertat la capacitat d’admiració de l’arquitectura per part de no arquitectes.
• Respecte l’organització territorial, la Guia deixa palès que les Terres de l’Ebre són un territori ben definit.
• La Guia ajuda a aproximar, a apropar al gran públic un tema sovint molt aspre i obscur com és l’arquitectura.

El 25 de febrer d’enguany, a la llista BibCat s’ha enviat un correu amb un recull d’enllaços sobre la presència de les biblioteques i els arxius als programes electorals de diferents partits polítics, de cara a les eleccions generals del proper 9 de març.

En aquest article, a més de recollir els enllaços i fer-los públics per als no subscriptors a la llista, també citarem els apartats en què apareguin termes com biblioteca, biblioteques, arxiu, arxius, archivo,… Ens basarem només en els enllaços als partits que apareixen en aquest missatge. Jutgeu vosaltres mateixos. Comencem:

Unitat per les Illes

El seu programa electoral es pot trobar en aquest PDF (514KB). A la pàgina 8 s’hi pot llegir:

La cultura, factor de cohesió social. Cal assegurar la difusió de la diversitat cultural de l’estat, amb escrupulós respecte a les competències exclusives de les comunitats, i garantint el correcte finançament dels instituts de promoció exterior de cadascuna de les cultures de l’estat. Cal potenciar al màxim les iniciatives dels agents culturals (exempció total d’IVA als llibres, gratuïtat accés museus estatals, etc.). Són necessàries inversions estatals específiques per contrarestar les deficiències de les infraestructures culturals i transferència de la titularitat d’altres (museus, arxius, biblioteques, teatres…) i minimitzar els efectes de la insularitat en la recepció i projecció d’actes i fets culturals.

Bloc Nacionalista Valencià

La coalició Bloc-Iniciativa-Verds. El seu programa es pot trobar en aquest PDF (152KB). He fet cerques al seu programa pels termes abans esmentats, però no hi ha hagut resultats positiu.

Esquerra Republicana de Catalunya

El partit republicà ha elaborat una web específica amb un seguit de materials sobre les Eleccions Generals 2008. En aquest web s’hi pot descarregar el programa en PDF (912KB). A la pàgina 76, s’hi llegeix:

Treballar per activar els traspassos dels equipaments culturals de titularitat estatal. Com ara el del Museu de Tarragona, Arxius Provincials i Biblioteques provincials a la Generalitat.

Convergència i Unió

El programa electoral de CiU es pot trobar en dues webs diferents. En l’apartat de Diversitat Cultural i Lingüística, s’hi pot llegir:

Instarem l’Estat perquè acompleixi els seus compromisos respecte la construcció de l’Arxiu Històric Provincial de Barcelona i de les Biblioteques Públiques de Barcelona i de Tarragona, i l’ampliació de la Biblioteca de Girona. Amb la finalitat de determinar i de garantir en el futur les aportacions estatals, promourem la constitució d’un Consell cultural d’inversions en el patrimoni cultural a Catalunya, integrat per representants de l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Totes les inversions estatals en béns i equipaments culturals a Catalunya es realitzaran previ acord amb la Generalitat, tal i com marca l’Estatut.

Proposarem reformes en l’Impost de Societats i en l’Impost sobre el Valor Afegit per tal de fomentar la producció, la comercialització, la difusió i l’accés al llibre en qualsevol suport, com per exemple, permetent la dació de llibres al sistema públic bibliotecari en pagament de l’Impost o incrementant la deducció per la inversió en edició de llibres.

Defensarem l’atribució a la Generalitat de la titularitat de les biblioteques i arxius provincials, dels nous fons, així com la regulació del dipòsit legal.

Accelerarem la identificació dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, tot reconeixent la titularitat i transferint la gestió a la Generalitat dels fons propis de Catalunya. Amb independència d’aquestes tasques, transferirem immediatament a l’Arxiu Nacional de Catalunya la documentació de la Generalitat històrica (1359-1714). Així mateix, instarem el ministeri de Cultura a la creació de l’Arxiu Històric Provincial de Barcelona.

Mentre que en l’apartat d’Educació i Societat del Coneixement, hi ha:

Promoure la seguretat a Internet des de la totalitat de les seves aplicacions: ensenyament, lleure, família, salut, consum, societat de la informació, assumptes socials, biblioteques…

Crear un arxiu de documentació electrònica de l’Administració General de l’Estat per a l’accés i utilització de la informació del sector públic.

Iniciativa per Catalunya - Verds

El programa del partit es pot trobar en aquest document en PDF (256KB). Destacar que utilitza un blog a Blogger… No obstant, en cap punt del programa apereixen directament ni les biblioteques ni els arxius.

Izquierda Unida

El programa del partit es pot trobar en aquest PDF (1,82MB). És de llarg el programa en què les biblioteques tenen més presència:

p. 24: Aumento de las plantillasde personal docente y no docente (trabajadores sociales, mediadores socioculturales, bibliotecarios…) para una efectiva atención a la diversidad a lo largo de toda la escolaridad. Limitación del número de alumnos y grupos a cargo de cada profesor.

p. 79: La alfabetización tecnológica hay que completarla además con el derecho de acceso libre y universal a la información reivindicado por el movimiento por el “Conocimiento Libre”, que se plantea, entre otras medidas, garantizar el acceso universal y la distribución, de forma libre y gratuita, de todos los contenidos culturales propiedad de la diversas Administraciones Públicas en sus fondos, bibliotecas o registros de depósito legal.

p. 81: Incorporación de las TIC a todos los centros de la red educativa pública de nivel primario o medio, con un PC conectado a Internet por cada dos o tres alumnos, dentro de un Programa Integral de Formación para profesores de la Enseñanza Pública de todos los niveles, de forma que se asegure la integración de las nuevas tecnologías en los esquemas pedagógicos y su utilización efectiva y racional en las actividades educativas; también, de forma gratuita tanto en equipamiento como en conexión, a toda la red de bibliotecas públicas, a los centros sociales de todo tipo (centros de mayores, asociaciones vecinales, etc.), así como centros de asistencia a mujeres maltratadas, de detención de menores y de asistencia a inmigrantes.

p. 85: En línea con lo propuesto por el movimiento en pro de un conocimiento libre, Izquierda Unida promoverá la digitalización de los fondos culturales e históricos propios de la Administración General del Estado y su puesta a disposición de manera libre y gratuita de los ciudadanos en la web, permitiendo la descarga digital de los fondos de las bibliotecas estatales.

p. 96: Elaborar una Ley actualizada del libro para potenciar su uso y difusión. Fomento de la edición y exportación de libros, primando a las pequeñas y medianas empresas. Llevar a cabo una campaña continuada de fomento de la lectura. Desarrollar una red de bibliotecas y mediatecas públicas.

p. 96: Acceso libre y gratuito a todos los museos y al patrimonio arquitectónico y cultural; a las mediatecas y bibliotecas públicas, hemerotecas, fonotecas, filmotecas y videotecas. La Administración central promoverá una política de promoción de los museos nacionales y regionales de todo el estado, alentando las relaciones y coproducciones entre ellos y apoyando su proyección internacional.

A més, en el programa hi trobem un apartat específic sobre Biblioteques (Ap. 4.7.2, pàgines 98-99); i un apartat dedicat als Arxius (Ap. 4.7.3, pàgines 99-100, en què s’hi inclou el Patrimoni Bibliogràfic i Documental). En l’apartat de Biblioteques, hi destacaria:

p. 99: Establecimiento de un estatuto marco profesional de los/las bibliotecarios/as en colaboración con las asociaciones profesionales que garantice que todas las bibliotecas estarán atendidas por personal bibliotecario profesional, adecuadamente formado y con dedicación exclusiva.

PSOE (La mirada positiva)

El Partit Socialista té el seu programa electoral en aquest document en PDF (1,78MB). S’hi pot llegir:

p. 9: Me comprometí a una acción de Gobierno de apoyo decidido a la lengua y la cultura. En esta Legislatura se han abierto 24 sedes del Instituto Cervantes, se ha favorecido la lectura con la Ley del Libro y las Bibliotecas, se ha aprobado la Ley del Libro.

p. 78: La puesta en práctica del Instituto de Cultura Gitana ha significado un hito en la historia del pueblo gitano español y un ejemplo a seguir, como se está poniendo de manifiesto por nuestros socios europeos. Por eso, se le facilitarán los medios suficientes para un Centro de Documentación del Pueblo Gitano y por poner en marcha la Biblioteca Romaní y el Museo del Pueblo Gitano.

p. 131: Aumentaremos, en colaboración con ayuntamientos y Comunidades Autónomas, los puntos de acceso a Internet en bibliotecas, organismos públicos, entidades asociativas, etc.

p. 140: Potenciaremos las bibliotecas itinerantes que favorezcan el acceso y fomento de la lectura de los alumnos.

p. 252: Impulsaremos una Ley de Archivos que garantice la preservación de nuestro patrimonio archivístico, y contemple la nueva realidad que imponen las nuevas tecnologías. Promoveremos la digitalización, a través del Programa PARES (Portal Archivos Españoles), de los fondos documentales de los Archivos Nacionales y su libre consulta a través de la red, para facilitar a todos los ciudadanos el acceso permanente por vía electrónica a nuestro patrimonio documental, las 24 horas del día los 365 días del año.

p. 257: Desarrollaremos plenamente el Centro de la Memoria Histórica de Salamanca e incluiremos en el Archivo de la Guerra Civil, un fondo documental que reúna en soporte digital toda la documentación disponible en los distintos centros hoy dispersos en España y en el Mundo.

PSC (Carme Chacón)

El programa de la candidata per Barcelona del PSC té el seu programa disponible en aquest PDF (797KB). S’hi pot trobar:

p. 38: Materialitzar la transferència de la titularitat dels museus i arxius a les Comunitats Autònomes que ja els gestionen (a Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els arxius provincials de Tarragona, Lleida i Girona, i les biblioteques provincials de Tarragona, Lleida i Girona). Accelerarem la construcció de la Biblioteca de l’Estat a Barcelona i impulsarem la construcció del nou arxiu provincial de Barcelona per part de l’Estat.

p. 38: Desenvolupar el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, d’acord amb el mandat del nou Estatut.

p. 38: Culminar l’aplicació plena de la llei del retorn dels Papers de Salamanca, amb la definitiva posada en marxa del procés de digitalització i posterior retorn a Catalunya dels documents pertanyents a partits, sindicats, entitats i particulars. Desenvoluparem el Centre de la Memòria Històrica de Salamanca, a partir de l’actual Arxiu de la Guerra Civil, amb la inclusió d’un fons documental que reuneixi en suport digital tota la documentació disponible en els diferents centres avui dispersos a Espanya i al món.

p. 39: Desenvoluparem el Sistema Bibliotecari Espanyol i els plans nacionals de Lectura, així com l’accés digital al patrimoni bibliogràfic.

p. 39: Impulsarem la digitalització dels fons documentals dels Arxius Nacionals i la seva consulta lliure a través de la xarxa per a facilitar l’accés permanent del nostre patrimoni documental a tots els ciutadans.

p. 39: Per tal de seguir donant suport als nostres creadors i artistes, afavorirem noves formes de propietat intel·lectual que garanteixin el legítim dret dels autors a una retribució justa i que estiguin d’acord amb l’evolució de les tecnologies i els hàbits d’ús i consum. Promourem un fons estatal per al finançament del cànon de biblioteques establert a la directiva europea i en la llei del Llibre.

p. 39: En aquest sentit, potenciarem xarxes especialitzades en les que participin els grans equipaments culturals, al marge de la seva titularitat, amb l’objectiu d’estimular el treball en xarxa dels equipaments de primera divisió, de dimensió espanyola i internacional. En conseqüència, desenvoluparem els Sistemes espanyols de Museus i Arxius i posarem en marxa el Sistema Espanyol de Biblioteques.

Partit Popular (Mariano Rajoy)

El programa electoral del Partit Popular es pot consultar en aquest document en PDF (6,2MB). No obstant, no hi ha cap referència ni a les biblioteques, ni als arxius.

FONT:

• Redacció BibCat. “Programes electorals” [Missatge de correu electrònic]. En: BibCat-2 (25/02/2008, 20.05h.)

Obra de l’arquitecte Pere Riera (Barcelona, 1945- ), la Biblioteca Municipal de Can Pedrals de Granollers fa funcions de biblioteca comarcal i de central urbana. Construida entre 1989 i 1995, i inaugurada aquell mateix any, està situada al nucli històric de la ciutat, a tocar de l’antiga muralla. Al costat mateix hi ha un edifici històric, la Casa Puntes (Eduard M. Balcells, 1910) , i una de les façanes dóna a la plaça Maluquer i Salvador.

Font [Consulta: 12 de gener de 2008]

Tot el programa arquitectònic i funcional es resol amb una gran capsa de formigó de tres plantes que s’incrusta en l’edifici històric. Els circuits i les comunicacions verticals (escales, ascensors, etc.) es situen a l’extrem oposat a la façana principal; mentre que els espais d’accés, i de relació entre les persones (i entre les persones, l’edifici i l’entorn urbà) els trobem a tocar de la muralla. Aquesta façana està pràcticament tota vidriada per tal d’afavorir la relació interior-exterior i la simbiòsi entre els usuaris de la Biblioteca i el significat històric i representatiu de la muralla.

La Biblioteca disposa d’un fons d’uns 77.000 documents (any 2005), té 1.280 m2 i 141 punts de lectura.

FONTS:

• “Biblioteca Municipal de Can Pedrals, Granollers, 1989-1995″. En: Pere Riera: arquitectura dispersa. Barcelona: COAC, 2007, p. 94-97. ISBN 978-84-96482-07-6.
• “Biblioteques de Granollers - Xarxa Municipal de Biblioteques“. En: Ajuntament de Granollers [Consulta: 12 de gener de 2008].

El 19 de febrer d’enguany vaig assistir a una activitat organitzada per l’Amparo Moreno amb una cinquantena d’estudiants de Periodisme de la UAB. L’activitat tingué a la saló de seccions de l’Ajuntament de Tortosa.

La tarda començava amb una presentació de Ferran Bel, que feu una breu presentació sobre l’estat dels mitjans de comunicació local, com ara Ràdio Tortosa, però també sobre els Gabinet de Premsa de l’Ajuntament, o el butlletí mensual que s’envia per correu electrònic. Bel, però, es centrà en la futura implantació de la TDT a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, una representació de l’Ebresfera (en Gustau, la Carme, l’Anna Ferràs de Ràdio Gandesa prengué la paraula, però per motius d’agenda, i de temps, només pogué parlar en Gustau Moreno. Aquest centrà la seua intervenció en les relacions del periodisme amb la Web 2.0; del naixement, desenvolupament i eclosió de l’Ebresfera; dels diferents models de negoci que poden adoptar els mitjans de comunicació… Podeu llegir la seua intervenció sencera si feu click a la seua referència del final de l’article. Val a dir que la xerrada desperà molt d’interès entre els estudiants, especialment pel que fa als blogs i la comunitat social, però sobretot es tenien molts dubtes sobre els diferents models de negoci, i el seu encaix adient amb internet i les noves tecnologies. També havien de parlar la Carme i l’Anna. La primera, per parlar-nos de la seua experiència com a blogger… i la segona, com a exemple d’ús d’algunes de les possibilitats de la xarxa aplicades en un mitjà de comunicació local.

Finalment, una representació de l’Ajuntament exposà molt breument l’experiència del portal de participació ciutadana SOC Tortosa: la seua gènesi, el seu desenvolupament, el replantejament en què es troba immers… L’acte acabà amb unes entrevistes de pràctiques de televisió i de ràdio.

Models de mitjans

Punt i a part mereix una anàlisi dels diferents models que poden adoptar els mitjans de comunicació. Sembla que és un tema que preocupa als estudiants, i molt… les garrofes, vaja. La Carme Pla ja ha escrit un magnífic article en què analitza en profunditat els possibles models de negoci… ella ho ha fet segurament millor del què ho podré fer jo, però aquí van algunes reflexions (d’una persona no periodista!).

Sempre he pensat que cal que els mitjans es diversifiquin, que siguin multicanal; és a dir, que un diari a més de fotografies i text… ofereixi també videos, gràfics interactius… Que una ràdio, a més d’àudio, ofereixi text, videos. Això crea un valor afegit al producte, amb nous possibles lectors, oients, etc… Arribar als usuaris per totes les vies possibles. Per aconseguir això cal una convergència vers el canal que faciliti tot això… i aquest no és cap altre que internet. Els mitjans seran digitals… o pràcticament no seran. Cal saber trobar, això si, el teu nínxol… i explotar-lo! La digitalització facilita la integració del producte en un sol lloc (text, videos, gràfics, àudios…), i a més, en facilita també l’accessibilitat i la difusió del mitjà (subscripcions per correu, canals RSS,…). Penso que si hagués de muntar un nou mitjà de comunicació, aquest seria, sense dubtar-ho, digital. I sobretot, pels costos: cal explotar al 100% tots els recursos gratuïts que es poden trobar a la xarxa.

Però tot i això, si encara es té un mitjà en paper, sóc de l’opinió que cal caminar cap a la dualitat de canals: digital i en paper… Es poden mantenir els dos perfectament (a casa nostra en coneixem bastants exemples, segur), i segur que els dos són rendibles… A més segurament els dos canals tenen també públics diferents. Penso que caldria saber trobar el valor de cadascú, i explotar-ho. Un exemple pràctic: el mitjà en paper pot tendir més a l’anàlisi en profunditat de temes socials, culturals, econòmics… anàlisi tranquil, reposat; articles d’opinió llargs, de firmes i autors de solvència contrastada, reconeguts. Mentre que el mateix mitjà en digital hauria de ser més àgil, amb notícies curtes, instantànies, d’actualització immediata 24 hores i 365 dies l’any, interactiu i multimèdia (amb diferents formats, àudios, videos, gràfics,…), sobretot que sindiqui (amb canals RSS), que inclogui diferents mitjans de subscripcions (correus electrònics, etc.), que hi hagi diferents versions segons el dispositiu d’accés (mòbils, PDA,…)… i… que permeti els comentaris i la participació dels seus lectors i usuaris. Vaja… què llarg… demano massa? No sé, espero haber donat algunes idees útils, paraules, reflexions…

Durant la xerrada van sorgir altres temes, com ara la rendibilitat d’un mitjà de comunicació (si a internet els mitjans són gratuïts… perquè comprar un diari, no?), els drets d’autor… Però vaja, això ja serien temes per a un altre article.

Més informació:

• “Els blocs ebrencs protagonitzen una trobada amb els estudiants de periodisme de la UAB“. En: La Marfanta (20 de febrer de 2008)
• “Els models de mitjans“. En: El bloc de Carme Pla (20 de febrer de 2008)

Com ja segurament sabeu, aquest dijous 21 de febrer participaré en la presentació del llibre Catalunya, guia d’arquitectura moderna: 1880-2007, a les 18h a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

He estat pensant en la meua intervenció, què puc aportar al discurs i a l’explicació que ens farà el seu autor, el Maurici Pla. La tasca no ha estat fàcil, de debó… Però meditant-ho he arribat a una pregunta, que ha esdevingut finalment el fil argumental dels quatre apunts mal comptats que exposaré; quatre idees… Què representa per a un poble la inclusió d’una obra arquitectònica del seu municipi en una guia com aquesta? Vaja, suposo que és una pregunta prou interessant com per treure’n tot el suc possible, i segurament hi haurà gent més preparada que jo per a construir un discurs més ben elaborat i complex… però vaja, en la modesta opinió d’un bibliotecari:

• La inclusió en el mapa nacional de l’arquitectura. El territori existeix, el poble existeix (una part d’ell) és present, es té en compte, apareix en les planes d’una guia d’arquitectura d’àmbit català. No sempre passa, i cal destacar-ho. Es surt de les publicacions sectorials (premis, revistes), i es fa el salt a publicacions generalistes (penso que la Guia és de voluntat clarament generalista, per apropar l’arquitectura al gran públic). I el salt és important, potser vertiginós.
• La valorització i el reconeixement del patrimoni del poble. L’aparició dóna valor a l’edifici, el dignifica… I dóna valor, de retruc, al municipi de l’acull. Es trenca un cercle viciós que menysprea sistemàticament el patrimoni arquitectònic propi, fins i tot el més nou i actual. Es reconeix el seu valor cultural i artístic. Podriem dir que es crea un sentiment d’orgull?
• La descoberta del patrimoni arquitectònic. Sovint ens passa desapercebut l’edifici que tenim al costat; i cal que ens ho diguin per a què el descobrim i el mirem amb uns altres ulls. També hi ha una funció didàctica, de descoberta d’edificis que no se’ls considera patrimoni, bé sigui per què se’ls considera nous (el patrimoni arquitectònic com quelcom d’antic), bé per simple desconeixença.
• I finalment, i englobant els tres primers punts, penso que també representa una conscienciació col·lectiva de la necessitat de preservació del patrimoni local. Els edificis que apareixen a la Guia entren (alguns) a formar part ja de l’imaginari col·lectiu del poble. Potser el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai ja ho estava… però segurament, per falta de temps (social), la Casa per al Fotògraf a les Cases d’Alcanar de Carles Ferrater, encara no ho està. I la Guia ajuda a escurçar aquest temps.