Segon dia de curs. Tot el dia, matí i tarda. Més idees, més reflexions… més propostes. Amb el màrqueting i la comunicació com a eixos centrals. La realització d’activitats a la biblioteca pel 2008, més a prop. Com a mínim, es planificaran.
Enllaç a l’àlbum: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157603452766575/
Comparteixo un llistat amb idees:
- D’una activitat ens preocupa més allò puntual, i no tant tot el procés previ (de planificació, comunicació, difusió), ni posterior (si hem complert els nostres objectius, o no).
- El principi bàsic del màrqueting és pensar que estem realitzant un intercanvi, un interès mutu.
- El màrqueting és una teoria de sistemes.
- A nosaltres ens toca més pensar, que no pas creure. Les creences són dogmes. Els pensaments, opinions.
- Tenim un concepte elitista de la lectura.
- Cal segmentar públics.
- Cal veure com donem un servei o un ús en els nostres espais.
- Hem de treballar la comunicació adaptada a diferents segments de públics.
- Quina imatge donem quan estem fent activitats? Com ens veuen? Hem adquirit una sèrie de rols? Tenim un públic tipus, que exclou (o autoexclou) al seu torn d’altres?
- El màrqueting cultural és respecte al producte.
- Cal crear confiança als usuaris: mitjançant els públics, i mitjançant els usuaris.
- Hem de competir, quan fem activitats, contra “quedar-se a casa al sofà”.
- Cal fer activitats de risc, minoritàries o experimentals.
- Ens hem de posicionar, ubicar, en el nostre context: en l’entorn, la ciutat; en els nostres mercats; els públics; la competència.
- Hi ha molt poc mercat impossible. Cal que el convertim, que el transformem en potencial.
- Cal trobar equilibri entre quantitat i qualitat, i adaptar-ho als diferents segments de mercat.
- La biblioteca, com a servei, existeix en quant hi ha algú que l’utilitza.
- Els usuaris “ens compren” intangibles.
- Cal treballar la nostra credibilitat; els usuaris ens han de mostrar la seua confiança.
- Cada cop que s’atén un usuari, és diferent.
- Treballem amb serveis que faciliten productes.
- Donem, fem viure experiències.
- Hi ha una sèrie de serveis i productes que representen ja una normalitat, estan normalitzats en la societat. La biblioteca n’és un.
- Treballar la idea del servei bàsic afegint-hi valor.
- Hi ha llibres que caduquen.
- Les activitats moren, tenen una fi i s’han de planificar tenint això clar.
- Totes les activitats tenen preu. Es pot, s’ha de tenir una política de preus, encara que aquests siguin 0€.
- Posar preu també vol dir afegir valor.
- Fem les coses gratis, però no perquè les coses siguin en si mateixes gratis.
- Cal entendre quin esforç costa accedir als usuaris, i que això repercutirà en el preu.
- S’han de codificar adientment els missatges que s’emeten.
- La comunicació es complerta, es tanca, quan hi ha un retorn, un feedback.
- A les biblioteques sovint parlem en monòlegs, quan en realitat hauriem de tenir diàlegs.
- La gent només se’n recorda de 3 coses… per tant, cal saber exactament quines 3 coses (les més importants) volem comunicar.
- Cal tenir clar, saber-ho i comunicar què fem.
- La gent ha de reconèixer les nostres imatges, que s’identifiquin, que es reconeguin.
- La informació de la biblioteca ha d’estar entre les prioritats de les persones. Hem d’estar escanejats entre les prioritats i els processos mentals bàsics dels usuaris.
- Hem de tenir un protocol de comunicacions.
- Si no comuniquem, no existim.
- Molts cops els usuaris no venen a les activitats perquè no entenen qè oferim… cal educar i informar bé.
- Quan es comuniquen activitats, s’ha de saber: el lloc? la persona? la biblioteca? Hem de tenir clar què es prioritza i què dóna més informació.
- A vegades les activitats són eines de comunicació en si mateixes.
- La comunicació no s’ha d’entendre només com a difusió, sinó també, i sobretot, com a diàleg.
- Hi ha dificultat, en els usuaris, en saber què estem oferint.
- Realment som tan transparents com volem ser?
- La comunicació transmet personalitats, formes de ser i actuar.
- Les percepcions són subjectives.
