Archive for 29 December 2007

La Mediateca de Vénissieux

mediateca-venissieux

Obra de l’arquitecte francès Dominique Perrault (1997-2001), la Mediateca Lucie Aubrac de Vénissieux es troba en un espai de transició, a mig camí entre el camp, a l’est, i la ciutat i la plaça, a l’oest.

Es tracta d’un edifici compacte, una caixa rectangular, de 5.230m2, en forma de T invertida, amb les dues ales més llargues que el cos. La façana està recoberta de vidre, amb elements de metalls col·locats de forma aletòria i sense cap regularitat.

El programa funcional es desenvolupa en un mateix nivell, en tot l’espai conjunt de les dues ales de T. És en aquesta planta on trobem ja el primer element a destacar: tot el perimetre està buit, formant una galeria de lliure circulació, com un passeig públic interior, dins de l’edifici de la Mediateca. Aquesta galeria serveix com a espai d’exposicions, i al mateix temps fa les funcions d’espai intermig dins-fora, de lloc semi-públic: a una banda, les activitats pròpies d’una biblioteca… a l’altra, ja fora de l’edifici, el carrer.

L’accés a la Mediateca es troba just en l’intersecció de les ales i el cos de T, a les dues façanes més llargues. Ja a dins, aquestes s’uneixen i es forma un autèntic carrer interior que ordena les circulacions. I a sobre d’aquest boulevard hi ha el segon element important: els despatxos i l’àrea administrativa estan situades en les plantes superiors, en una construcció rectangular i estreta (és l’amplada del vestíbul interior), formant el cos de la T. S’evita així trencar la continuitat d’usos i funcions que hi ha en planta, i desplaçar les activitats més internes i de gestió, més privades, a un espai diferenciat i per tant, amb requeriments diferents.

FONTS:

Popularity: 8% [?]

La nova Biblioteca Pública de Ciudad Real

El nou edifici per a la Biblioteca Pública de Ciutat Reial (que substitueix l’actual, obra de Miguel Fisac i que data del 1961) és un projecte de l’arquitecte José Luis Martín Clabo, que s’aprobà definitivament el 2003. S’espera que l’edifici estarà finalitzat el juliol del 2008. La nova biblioteca, de 6.200 m2, estarà ubicada al Parc Gasset, en el límit entre el Parc i un llarg carrer, en uns antics terrenys ferroviaris recuperats per a un ús ciutadà i lúdic. És un edifici allargat, amb soterrani, planta baixa i tres plantes més. Disposa a més de pàrquing soterrani i exterior.


Font: http://www.bibliotecaspublicas.es/ciudadreal/instalaciones.htm [Consulta: 25 de desembre de 2007]

L’element més significatiu és la pèrgola exterior peatonal, allargada i estreta, que recórre tota la llargària de la Biblioteca per la banda urbana, d’esquena al Parc. Representa l’element de transició interior-exterior, però al mateix temps dóna més importància a la relació de la Biblioteca amb la resta de al ciutat (entorn urbà), posant en un segon pla la relació Biblioteca-Parc. En efecte, la façana que dóna al Parc resta opaca, sense comunicació directa des de l’interior de la Biblioteca. No hi ha cap element de continuitat visual, de difuminació. L’edifici es tanca en si mateix, s’aïlla, tot creant un contenidor, una capsa… o una antiga màquina de tren. L’accés a la Biblioteca es fa mitjançant un gran vestíbul central que dóna la pèrgola exterior peatonal; un vestíbul que podria haber adoptat una configuració horitzontal, per extendre’s cap al Parc… però que per contra s’obre en vertical, abarcant tota l’alçada de l’edifici, i tancant-lo (pel lateral que dóna al Parc) amb despatxos, pretatges i les comunicacions verticals.

FONTS:

Popularity: 2% [?]

La Biblioteca Pública de Torrelles de Llobregat

Obra dels arquitectes Jordi Navarro i Majó i Alba Vinyeta, la Biblioteca Municipal Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat està situada en una antiga vil·la modernista de Can Camps. Construida entre 2001 i 2004, i inaugurada el 16 d’abril de 2005, té 700 m2 (més 250 m2 d’espais públics exteriors), acull uns 13.200 documents i 75 tí­tols de revistes, i va tenir un cost de més d’1,3 milions d’euros.


Font [Consulta: 22 d'octubre de 2007]

En l’entorn urbà de la Biblioteca hi trobem tota una sèrie de serveis públics, com ara un ambulatori, o l’ajuntament, entre d’altres serveis. És un entorn en diferents nivells. El programa arquitectònic i de programa es desenvolupa en tres cotes:

  • A nivell de carrer, a la cota inferior, s’hi ha obert un nou espai annex entre la vil·la modernista i l’ambulatori, amb grans plafons de vidre, obert al carrer, i on hi ha l’espai de revistes, àudiovisuals, el vestí­bul de recepeció i una sala polivalent.
  • A sobre d’aquest espai nou, a peu de carrer de l’entrada de Can Camps i els seus jardins, hi ha una plaça que serveix d’accés a la vil·la, a l’interior de la qual hi ha els fons general i de préstec. Des d’aquesta plaça es pot accedir al nivell inferior mitjançant una escala.
  • Finalment, ja dins de la vil·la modernista, hi ha un entresol a mode l’altell, que respecta la volumetria de l’edifici, on hi ha la secció de referència i consulta.

Finalment, ja al capdamunt de l’edifici, hi ha l’element més significatiu del conjunt: una magní­fica torre mirador, que corona la Biblioteca, i que interiorment fa funcions de lluernari, de canalitzador de la llum per tot l’equipament.

FONTS:

  • “Biblioteca pública: Torrelles de Llobregat”. En: Espais metropolitans 2000-2004. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2006, p. 176-179.

Popularity: 7% [?]

Balanç del 2007

Final d’any, desembre. Temps de reflexió, de valoració de la feina feta durant tot l’any. Perquè si. Senzillament, res més. Professionalment parlant, ha estat un any apassionant, fructífer, ple de noves i bones experiències, algunes de les quals he pogut compartir amb la persona que més estimo, i d’altres amb un munt de companys dels quals he après moltíssimes coses.

Aquest article vol ser un resum de les activitats en què he participat al llarg de tot l’any, ja sigui com a públic assistent o com a ponent. Espero no oblidar-me’n cap!

  • 16 de desembre: assitència al CampreBloc, perquè la glocalitat és fonamental.
  • 13-15 de desembre: curs “Com organitzar activitats a les biblioteques“… un munt, una muntanya d’idees noves pel 2008.
  • 9 de novembre: xerrada de Carme Pla al cicle de xerrades de les Nits a l’Àtic. Per parlar de l’Ebresfera a casa nostra… Es generà un intens i enriquidor debat.
  • 31 d’octubre: entrevista a La Punyeta Radiofònica, l’espai de la Biblioteca de Roquetes a Antena Caro. http://blip.tv/file/459193
  • 19-20 d’octubre: ponent a les XVIII Jornadas de Abba, a León. Explico la història d’aquest modest blog.
  • 2 d’octubre: entrevista a La Plana Ràdio de Santa Bàrbara. http://blip.tv/file/459159
  • 22 de setembre: presentació del llibre Nació.cat, de Saül Gordillo. Un periodista de referència a Catalunya. Un llibre per entendre el nostre futur a Internet com a nació, com a cultura.
  • 31 d’agost: presentació del llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa. La ciència a l’abast de tothom, divertida i amena.
  • 19 d’agost: entrevista als Podcast d’en Jordi Abad, juntament amb en Jaume Llambrich. http://blip.tv/file/459577
  • 5-7 de juliol: ponent al Catalan Culture and Identity in the Digital Era, International Conference, juntament amb la Carme Pla. Vam presentar la ponència “Una comunitat territorial al voltant dels blogs a les Terres de l’Ebre (Catalunya): l’Ebresfera”. La carta de presentació mundial de la nostra comunitat.
  • 3 de febrer: primera edició de l’EbreBloc 2007, a Tortosa. La primera trobada de blocaires ebrencs, la materialització de la nostra comunitat, la presa de consciència.

Popularity: 2% [?]

Els 50 principals, segons Marc Vidal

Dos blogs ebrencs apareixen en el primer articles dels 50 principals de la Catosfera, segons Marc Vidal.

Els 50 principals de Marc Vidal

Tens un racó dalt del món és el bloc de Jesús M. Tibau, un escriptor, funcionari i compulsiu organitzador de jocs literaris.

El vídeo que encapçala el post pertany a la cuina de Jesús és el vloc de Jesús Ferré. Des d’aquest espai ens parla de noves tecnologies i de cuina. Surrealisme gastronòmic per analitzar la realitat que envolta l’autor. El trobo genial, diferent i molt interessant a nivell antropològic.

Des d’aquí, la meves felicitacions. L’enhorabona, de debó!!

Popularity: 1% [?]

Arch XX Sudoe: Cent anys d’arquitectura espanyola, a la xarxa

Mitjançant Noticias de Arquitectura (29 de novembre de 2007) m’assabento d’una base de dades, encara en construcció, que recull tota l’arquitectura del segle XX a Espanya:

Arch XX Sudoe: España

És un projecte presentat per la Fundación Docomomo Ibérico, Arc en rêve centre d’architecture, Government of Gibraltar, Town Planning Section i la Fundació Mies van der Rohe en el marc de la Iniciativa Comunitària Interreg III B Sud-oest, que serví de finançament. Posteriorment s’hi afegiren, com a associats, l’Ordem dos Arquitectos de Portugal i la Fundación Caja de Arquitectos.

La base de dades permet la navegació per autors, per denominació, per comunitats autònomes i províncies, i per tipologies. A més, també es pot fer una cerca avançada per tipologia, denominació, autor, intèrval d’anys, comunitat autònoma i localitat.

A Catalunya (consulta de 20 de desembre), hi ha 1.004 obres. A Tarragona 105… Les Terres de l’Ebre també hi són presents, amb les següents obres:

  1. Banc d’Espanya, a Tortosa, obra de Juan de Zavala Lafora.
  2. Celler Cooperatiu de Gandesa, obra de Cèsar Martinell i Brunet.
  3. La Casa Bau, a Tortosa, obra de Josep Plantada i Artigas.
  4. Casa Bernat, a l’Ametlla de Mar, obra de Josep Emili Donato Folch.
  5. Casa Grego, a Tortosa, de Pau Monguió i Segura.
  6. Casa Mestres, a l’Ametlla de Mar, de Josep Emili Donato.
  7. Casa Pallarès (Villa Alícia), a Tortosa, de Pau Monguió.
  8. Casa Piñana, a Tortosa, de Pau Monguió.
  9. CEIP de Riumar, a Deltebre, de Manuel Ruisánchez Capelastegui.
  10. El CAP de Móra la Nova, de Jordi Garcés Brusés.
  11. El Celler Cooperatiu de El Pinell de Brai, de Cèsar Martinell.
  12. L’Escorxador Municipal de Tortosa, de Pau Monguió.
  13. El CEIP Ramon Berenguer, a Amposta, de Ramon Salas Ricomà.
  14. L’Hospital de Móra d’Ebre, d’Elías Torres Tur.
  15. L’Hospital Verge de la Cinta, a Tortosa, obra de Francisco Gallardo-Bravo.
  16. L’IES de Camarles, de Jordi Bergadà i Masquef.
  17. L’IES Ramon Berenguer, a Amposta, obra de Josep Maria Martorell i Codina.
  18. Poble Nou del Delta (Villafranco del Delta), a Amposta.
  19. El Pont Penjant d’Amposta, d’Eugenio Ribera.
  20. Habitatges Unifamiliars Mangrané, a l’Ametlla de Mar, de Josep Emili Donato.

Vint obres, de 105… Un 19% del total d’obres de la provincia. Esperem que aquesta xifra augmenti. Hi ha obres significatives del territori, i que encara no apareixen a la base de dades: la Biblioteca Marcel·lí Domingo, el nou Pavelló Firal de Tortosa, l’IES de La Sènia,… la llista seria força extensa. En fem una?

A la fitxa de cada obra, hi ha la següent informació:

  • Identificació de l’obra: número de fitxa, tipus, denominació.
  • Adreça.
  • Autoria: arquitecte, cronologia i tipus.
  • Tipologia: programa funcional, ús actual.
  • Bibliografia.
  • Fotografies.

Tot i que encara està en construcció, es tracta d’un excel·lent recurs digital, impulsat per actors de primer ordre europeu i espanyol en l’àmbit de l’arquitectura. Caldrà seguir-ne atentament la seua evolució: incorporació de nous edificis, noves funcionalitats, subscripcions, alertes,… Des d’aquí, la meua modesta enhorabona.

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 4% [?]