[bauen_Blog]

Obra de l’arquitecte francès Dominique Perrault (1999-2001), la Mediateca de Vénissieux es troba en un espai de transició, a mig camí entre el camp, a l’est, i la ciutat i la plaça, a l’oest.

Es tracta d’un edifici compacte, una caixa rectangular, de 5.230m2, en forma de T invertida, amb les dues més llargues que el cos. La façana està recoberta de vidre, amb elements de metalls col·locats de forma aletòria i sense cap regularitat.

Font: http://www.floornature.com/articoli/articolo.php?id=600&sez=3〈=en [Consulta: 14 de novembre de 2007]

El programa funcional es desenvolupa en un mateix nivell, en tot l’espai conjunt de les dues ales de T. És en aquesta planta on trobem ja el primer element a destacar: tot el perimetre està buit, formant una galeria de lliure circulació, com un passeig públic interior, dins de l’edifici de la Mediateca. Aquesta galeria serveix com a espai d’exposicions, i al mateix temps fa les funcions d’espai intermig dins-fora, de lloc semi-públic: a una banda, les activitats pròpies d’una biblioteca… a l’altra, ja fora de l’edifici, el carrer.

L’accés a la Mediateca es troba just en l’intersecció de les ales i el cos de T, a les dues façanes més llargues. Ja a dins, aquestes s’uneixen i es forma un autèntic carrer interior que ordena les circulacions. I a sobre d’aquest boulevard hi ha el segon element important: els despatxos i l’àrea administrativa estan situades en les plantes superiors, en una construcció rectangular i estreta (és l’amplada del vestíbul interior), formant el cos de la T. S’evita així trencar la continuitat d’usos i funcions que hi ha en planta, i desplaçar les activitats més internes i de gestió, més privades, a un espai diferenciat i per tant, amb requeriments diferents.

FONTS:

• “Mediateca: Vénissieux, Francia”. En: TC Cuadernos, n. 77/78 (2007), p. 238-249
• “Vénissieux mediateque. Dominique Perrault. 2001“. En: Floornature.com [Consulta: 14 de novembre de 2007]

A l’aparcament del Passeig de les Bicicletes, a Tortosa, els sots cada cop són més grans i més profunds. Avui ja no me n’he pogut estar, i he fet unes quantes fotos amb el mòbil… A mi, personalment, se’m cau la cara de vergonya. Quan pensen fer alguna cosa?

Font [Consulta: 25 de de desembre de 2007]

El nou edifici per a la Biblioteca Pública de Ciutat Reial (que substitueix l’actual, obra de Miguel Fisac i que data del 1961) és un projecte de l’arquitecte José Luis Martín Clabo, que s’aprobà definitivament el 2003. S’espera que l’edifici estarà finalitzat el juliol del 2008. La nova biblioteca, de 6.200 m2, estarà ubicada al Parc Gasset, en el límit entre el Parc i un llarg carrer, en uns antics terrenys ferroviaris recuperats per a un ús ciutadà i lúdic. És un edifici allargat, amb soterrani, planta baixa i tres plantes més. Disposa a més de pàrquing soterrani i exterior.

Font: http://www.bibliotecaspublicas.es/ciudadreal/instalaciones.htm [Consulta: 25 de desembre de 2007]

L’element més significatiu és la pèrgola exterior peatonal, allargada i estreta, que recórre tota la llargària de la Biblioteca per la banda urbana, d’esquena al Parc. Representa l’element de transició interior-exterior, però al mateix temps dóna més importància a la relació de la Biblioteca amb la resta de al ciutat (entorn urbà), posant en un segon pla la relació Biblioteca-Parc. En efecte, la façana que dóna al Parc resta opaca, sense comunicació directa des de l’interior de la Biblioteca. No hi ha cap element de continuitat visual, de difuminació. L’edifici es tanca en si mateix, s’aïlla, tot creant un contenidor, una capsa… o una antiga màquina de tren. L’accés a la Biblioteca es fa mitjançant un gran vestíbul central que dóna la pèrgola exterior peatonal; un vestíbul que podria haber adoptat una configuració horitzontal, per extendre’s cap al Parc… però que per contra s’obre en vertical, abarcant tota l’alçada de l’edifici, i tancant-lo (pel lateral que dóna al Parc) amb despatxos, pretatges i les comunicacions verticals.

FONTS:

• “Nueva Biblioteca Pública del Estado en Ciudad Real” [Consulta: 25 de desembre de 2007]
• Rivero, José. “De la estética Stealth al modelo Rail-road: Biblioteca pública de Ciudad Real”. En: Formas, n. 8 (3r trimestre 2004), p. 38-41.

Obra dels arquitectes Jordi Navarro i Majó i Alba Vinyeta, la Biblioteca Municipal Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat està situada en una antiga vil·la modernista de Can Camps. Construida entre 2001 i 2004, i inaugurada el 16 d’abril de 2005, té 700 m2 (més 250 m2 d’espais públics exteriors), acull uns 13.200 documents i 75 tí­tols de revistes, i va tenir un cost de més d’1,3 milions d’euros.

Font [Consulta: 22 d'octubre de 2007]

En l’entorn urbà de la Biblioteca hi trobem tota una sèrie de serveis públics, com ara un ambulatori, o l’ajuntament, entre d’altres serveis. És un entorn en diferents nivells. El programa arquitectònic i de programa es desenvolupa en tres cotes:

• A nivell de carrer, a la cota inferior, s’hi ha obert un nou espai annex entre la vil·la modernista i l’ambulatori, amb grans plafons de vidre, obert al carrer, i on hi ha l’espai de revistes, àudiovisuals, el vestí­bul de recepeció i una sala polivalent.
• A sobre d’aquest espai nou, a peu de carrer de l’entrada de Can Camps i els seus jardins, hi ha una plaça que serveix d’accés a la vil·la, a l’interior de la qual hi ha els fons general i de préstec. Des d’aquesta plaça es pot accedir al nivell inferior mitjançant una escala.
• Finalment, ja dins de la vil·la modernista, hi ha un entresol a mode l’altell, que respecta la volumetria de l’edifici, on hi ha la secció de referència i consulta.

Finalment, ja al capdamunt de l’edifici, hi ha l’element més significatiu del conjunt: una magní­fica torre mirador, que corona la Biblioteca, i que interiorment fa funcions de lluernari, de canalitzador de la llum per tot l’equipament.

FONTS:

• “Biblioteca pública: Torrelles de Llobregat”. En: Espais metropolitans 2000-2004. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2006, p. 176-179.