[bauen]

La Biblioteca Central de Seattle, obra de l’arquitecte holandès Rem Koolhaas (1944- ) i construïda entre 1999 i 2004, impressiona ja des de la façana, des de l’exterior mateix, per la seua contundència visual, que trenca amb gran part del seu entorn més immediat; però sobretot per la seva sensació de moviment i vitalitat, per les diferents plantes de l’edifici que s’eleven de manera irregular i formen façanes impossibles.

Font de la foto: http://en.wikipedia.org/wiki/Image:SCL3.JPG [Consulta: 18 de setembre de 2007]

M’interessa el concepte de moviment, i la sensació de canvi que porta implí­cita. I de flexibilitat. Ja que és precisament la flexibilitat un dels aspectes que es buscava en el programa funcional d’aquest edifici: es vol passar d’identificar quasi bé sempre la biblioteca com a magatzem de llibres… a identificar-la senzillament com a magatzem d’informació, independentment del seu format. És per això que cal oferir i proporcionar també els mitjans i les eines per accedir-hi, ja que en molts casos l’accés a la informació no-llibre no és directa i cal una màquina que faci d’intermediari. I cal, sobretot, i com a espai públic i ciutadà que és la biblioteca, que aquest accés sigui simultani, i segurament a gran escala. Tot plegat conformarà una biblioteca vital. La flexibilitat es tradueix també en què els programes interns no estan segregats, sinó que tota la biblioteca és un programa únic, capaç d’acollir tota mena d’informacions en tota mena de suports. I tot plegat en condicions d’igualtat. Aquest és l’altre punt bàsic de la funcionalitat. Els llibres ja no són, en absolut, els amos i senyors de la biblioteca, i han de compartir l’espai amb altres formats, sovint ja més poderosos socialment.

Font de la foto: http://en.wikipedia.org/wiki/Image:SCL2.JPG [Consulta: 18 de setembre de 2007]

Pel que fa al programa arquitectònic, la Biblioteca s’organitza al voltant de 9 plataformes. Aquestes plataformes s’agrupen, segons Koolhaas, en programes, caracterí­stiques i medis dispersos prèviament, i ho fan en dos grans grups:  5 de caràcter estable: direcció; llibres; sales de reunions i treball en grup; administració; aparcament; i 4 de caràcter inestable, mòbil: sala de lectura; sala de barreges; sala d’estar; sala infantil.

Agafem el concepte de Sala de Barreges (Mixing Chamber), que està ubicada al centre mateix de l’edifici, i que actúa com a transició entre el fons permanent, a les plantes de dalt, i entre els espais de trobada i els més tecnològics, ubicats a les primeres plantes. El nom sens dubte sorprèn. És complicat, però la idea que amaga m’agrada i m’atreu amb força. Es tractaria d’establir la màxima relació bibliotecària: biblioteca-usuaris-bibliotecaris. L’atenció i el servei adquiririen aquí­ el seu grau més alt de plenitud. És una àrea d’assistència i d’informació interdisciplinària total, en què els usuaris estarien envoltats de multituds de fonts d’informació: els ordinadors, les màquines, el fons… però també els bibliotecaris som molts cops fonts d’informació. És la dissolució entre els bibliotecaris i els usuaris, que es barregen entre sí­, en un flux continuu. A més, la Sala de Barreges disposa de sales d’estudi i llocs de treball individual i en grup.

Font de la foto: http://en.wikipedia.org/wiki/Image:SCL9.JPG [Consulta: 18 de setembre de 2007]

Finalment, un altre concepte que m’ha resultat interessant, relatiu a la classificació dels llibres i documents. Es tracta de l’Espiral de Llibres. L’Espiral funciona com una cinta continua, que recórre en espiral totes plantes de la Biblioteca, i en la qual es disposen, seguint la Dewey, tots els llibres de la col·lecció de manera continua. Segons la quantitat de fons de cada matèria, aquesta ocuparà més o menys espai en l’Espiral, però mai es trencarà la relació amb les seues matèries més properes. A la Biblioteca hi ha un total de 6.233 prestatgeries que acullen 780.000 llibres, però amb la possibilitat d’arribar fins a pràcticament el 1,5 milions de volums, i tot sense augmentar el nombre de prestatgeries i per tant, sense modificar l’Espiral.

Articles relacionats al blog:

• “Seattle i Koolhaas. Buenos Aires i Testa” (11 de gener de 2006)

FONTS:

• “Seattle Central Library“. En: Wikipedia [Consulta: 18 de setembre de 2007]
• “Seattle Public Library“. En: Wikipedia [Consulta: 18 de setembre de 2007]
• “Rem Koolhaas: Seattle Public Library“. En: ArcSpace.com [Consulta: 18 de setembre de 2007]
• “Biblioteca Central de Seattle = Seattle Central Library”. En: El Croquis, n. 134/135 (2007/I-II), p. 62-117.
• “La Seattle Public Library“. E: Bdig (Biblioteques digitals i cooperació) (10 de febrer de 2008)
• “Koolhaas, Biblioteca Pública de Seattle“. En: Urbalis (29 d’octubre de 2007)