Penso que a Europa hi ha dues biblioteques que han marcat un canvi de conceptes en l’arquitectura d’aquests edificis; hi ha dues biblioteques que han iniciat noves formes, noves solucions, que van ser avantguarda en el seu temps i que avui dia han esdevingut referent històric indiscutible. Aquestes dues biblioteques són, penso, la Pública d’Estocolm, d’Erik Gunnar Asplund; i la de Viipuri, d’Alvar Aalto. Segur que molts arquitectes pensaran diferent i em podran rebratre aquesta afirmació, però serà molt interessant poder encetar un debat sobre aquesta qüestió.

Parlarem en aquest article sobre la Biblioteca Pública d’Estocolm, obra d’Erik Gunnar Asplund (1885-1940) construïda entre la tardor de 1924 i la tardor de 1927, amb la col·laboració de l’enginyer Birger Ahlström i els arquitectes Sven Ivar Lind i Hans Quiding. Tot i que es tracta d’una biblioteca de lí­nies més clàssiques (la forma tí­pica d’un cercle envoltat per un quadrat), penso que es pot emmarcar en la transició vers el Moviment Modern, en tant que adoptà alguns conceptes que adoptaren (amb modificacions) biblioteques posteriors, especialment en l’àmbit de la distribució interna i les circulacions. En el projecte constructiu, es tingué en compte l’integració de la Biblioteca en el seu entorn, especialment amb l’avinguda Odengatan (amb edificis i botigues) i el parc Sveavägen.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Stockholms-stadsbibliotek-2003-04-14.jpg [Consulta: 22 d'agost de 2007]

La planta més important de tot l’edifici és la principal, en què hi trobem el vestí­bul de préstecs, les sales de lectura i les zones d’estudi. És una planta simètrica, amb dues sales de lectura, dues zones d’estudi, etc… La planta de l’edifici la formen dues el·les oposades, i a l’espai que hi ha al mig hi trobem la planta circular. Però l’element més significatiu, sens dubte, és aquesta planta circular central que acull el vestí­bul de préstecs, il·luminat zenitalment. Es busca, així­, trobar la mí­nima distància possible fins al taulell de préstecs, que esdevé així­ el centre neuràlgic de la Biblioteca. Al voltant d’aquesta sala central s’organitzen les comunicacions verticals. Aquesta planta central s’eleva en forma de cilindre, que sobresurt per sobre de les altres plantes de la Biblioteca, de planta cuadrada, creant així­ una clara referència visual i arquitectònica, segurament visible des de bona part de la ciutat, i esdevenint així­ l’element més caracterí­stic de la Biblioteca. D’altra banda, a la planta superior hi trobem les sales d’estudi en grup i els despatxos dels funcionaris; mentre que sota la sala circular central hi ha un dipòsit per a llibres i documents.

Un altre element significatiu són les diferents entrades a la Biblioteca, i les comunicacions internes, segons els usuaris o les funcions que s’hi vulguin desenvolupar:

• L’accés per adults es fa des de Sveavägen, a l’entrada principal, a través d’una estreta escala que condueix directament fins el vestí­bul de préstecs, i que facilita el control dels lectors i usuaris.
• Per a accedir a la planta superior, als despatxos del personal o a les sales de treball en grup, cal fer-ho a través d’unes escales laterals corbes, adossades al vestí­bul central.
• Finalment, l’accés per als infants es fa des del parc, i a més es fa de forma totalment independent.
• I pel que fa a les comunicacions internes s’han resolt amb dos ascensors i les escales interiors.

Al vestí­bul de préstecs s’hi emmagatzema una part del fons d’accés lliure, obert al públic, distribuït per tota la circumferència de la sala central circular, fins a tres nivells d’alçada, que facilita el control per part del personal de la Biblioteca. La resta del fons de lliure accés es troba a les sales de lectura laterals.

Font: http://www.epdlp.com/fotos/asplund1.jpg [Consulta: 22 d'agost de 2007]

El pressupost de la Biblioteca fou de 2.200.000 corones sueques de l’època, proporcionat per la Fundació Wallenberg, el Fons Forsgrenska i el Fons Danelius. A més, l’Ajuntament d’Estocolm donà 102.000 corones per a les catifes i els prestatges; i 180.000 corones més per als mobles, làmpares i altres accessoris.

FONTS:

• “Algunos datos sobre la construcción de la Biblioteca”. En: Erik Gunnar Asplund: Escritos 1906/1940; Cuaderno del viaje a Italia de 1913. Madrid : El Croquis Editorial, 2002 (Biblioteca de arquitectura; 10) ISBN 84-88386-23-0, p. 124-133.
• “Erik Gunnar Asplund“. En: Wikipedia [Consulta: 22 d'agost de 2007]
• “Erik Gunnar Asplund“. En: El poder de la palabra [Consulta: 22 d'agost de 2007]
• “Biblioteca Pública de Estocolmo”. En: Richard Weston. Plantas, secciones y alzados: edificios clave del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1986-8, p. 42-43

Actulalització (19 de novembre de 2007):

S’ha convocat un concurs internacional per a l’ampliació de la Biblioteca. La guanyadora ha estat l’alemanya Heike Hanada. Tota la informació del concurs, amb els guanyadors a: Stockholm Public Library International Architectural Competition. [Font: Noticias de Arquitectura]

Popularity: 17% [?]

Obra dels arquitectes Joan Arias i Roig i Màrius Quintana i Creus, la Biblioteca del Districte VI de Terrassa està ubicada al Parc de la República, al nord de la ciutat vallesana, al barri de Sant Pere Nord. Es va inaugurar el 18 de febrer de 2006.

Es tracta d’un edifici d’una única planta, situat enmig del Parc a mode de pavelló. La seva façana principal està orientada al sud, a l’avinguda Francesc Macià. És una façana molt oberta, de vidre, amb una rampa i una volada de tres metres. La transparència i la visibilitat d’aquesta façana actúa de reclam a l’exterior, com a element potenciador de les activitats i les instal·lacions de la biblioteca. I al mateix temps és el contrapunt amb les altres façanes del conjunt, més tancades i opaques: la est i la oest, amb una gelosia fixa de marbre blanc; i la façana nord, un mur de formigó amb una única obertura a un dels patis de l’edifici. A més a més, per tot el perimetre hi trobem un segon tancament de fusteria metàl·lica galvanitzada.

L’altre element significatiu de la biblioteca són els tres patis que s’endinsen i mosseguen l’edifici, un solar pràcticament quadrat de 36 x 46 metres. Fan funció de zones verdes, i alhora de captadores de llum, de lluernaris horitzontals. Al voltant d’aquests patis s’hi ubiquen les zones de lectura, i serveixen també per a organitzar els 4 espais principals de la biblioteca: vestíbul i sala polivalent; préstec i consulta; hemeroteca i discoteca; i secció infantil. Aquests patis representen també una extensió del Parc, que penetra i es difumina amb la biblioteca.

FONTS:

• De la imatge: http://www.diba.es/biblioteques/agda/biblioteques/Biblioview.asp?Bib=2446 [Consulta: 14 d'agost de 2007]
• “Biblioteca del districte VI de Terrassa”. En: Quaderns, n. 253 (primavera 2007), p. 48-53
• “Biblioteca del Districte 6“. En: Ajuntament de Terrassa [Consulta: 14 d'agost de 2007]
• “Biblioteca del Districte 6 de Terrassa“. En: Diputació de Barcelona, Biblioteques [Consulta: 14 d'agost de 2007]
• “Biblioteca del districte VI de Terrassa: foto de Jaume Orpinell”. En: INDE (juny/juliol 2009), p. 40-41

Popularity: 8% [?]