Archive for 13 September 2007

Blogs BiD a les Terres de l’Ebre

Els blogs a les Terres de l’Ebre han tingut un creixement pràcticament exponencial els últims anys, en què hem viscut una autèntica explosió a les nostres contrades. Al voltant dels blogs s’ha creat una comunitat molt dinàmica i participativa, d’àmbit territorial, l’Ebresfera, que ha creat unes jornades pròpies, l’EbreBloc (amb voluntat d’esdevenir annuals), i que a més ha presentat comunicacions i ponències a congressos. Així­, com a comunitat territorial, per tant aquesta és per se multidisciplinar i transversal. En efecte, a l’Ebresfera hi podem trobar blogs de moltes temàtiques, i que reflexen la diversitat cultural i social de les nostres Terres.

Però no obstant això, i és una percepció personal, les biblioteques (i altres centres d’informació), i els professionals que hi treballen, estem quedant al marge d’aquest boom. No estem esdevenint un col·lectiu de pes dins d’aquest nou think tank local segurament ja consolidat; no estem sent una avantguarda que lideri, i no sé si això es repeteix a d’altres punts del territori. Ja sigui en forma de blog d’una biblioteca, o com a blog professional, hi ha una greu sequera en aquest camp. Dins de l’Ebresfera no som ni molt menys un col·lectiu amb pes especí­fic: a data d’11 de setembre al directori de blogs només es comptabilitzen 4 blogs sobre BiD. Una xifra insignificant en un col·lectiu de 216 blogs…

Sense comptar aquest blog, només hi ha 3 blogs més relacionats amb la BID a les Terres de l’Ebre:

Biblioteca Pública de Roquetes
Inaugurada l’abril d’aquest any 2007, la Biblioteca Pública s’ha fet ben aviat un racó molt important en la vida cultural de la ciutat de Roquetes. Com la Marcel·lí­ Domingo, també té el seu blog allotjat a Blogger, on a més d’estar informats de les activitats que fan, de poder llegir el seu full informatiu La Punyeta, o d’estar al cas de les darreres novetats bibliogràfiques incorporades al seu fons, han incorporat al blog altres elements de la denominada web 2.0. Així­, podem veure fotografies de les seues activitats a través de Flickr, podem veure i escoltar videos allotjats a YouTube també sobre els actes de fan, o finalment es poden sentir talls de veu allotjats a GoEar.com. El primer article al blog té data de 6 de juny de 2007.

Biblioteca Marcel·lí­ Domingo
És la biblioteca pública de Tortosa, i segurament la més important de les Terres de l’Ebre. La nova seu, en un edifici de nova planta situat en ple barri antic de la ciutat, fou inaugurada el 20 de juliol de 2006. Té un blog allotjat a Blogger en què presenta les activitats que es porten a terme a la Biblioteca. A més inclou alguna ressenya d’articles interessants, i estadí­stiques de funcionament. El primer article que podem llegir és del 18 de juny de 2007.

CALGRU
És el blog més recent: el primer article és de l’11 de juliol de 2007, i com els altres dos, també està allotjat a Blogger. És de caràcter personal i local, i està gestionat per Clara Álvarez, bibliotecària del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracten sobretot temes relacionats amb el seu poble: les seves festes, la seva arquitectura, les activitats que s’hi porten a terme… però també parla ocasionalment de temes relacionats amb la BiD, tot i que aquests temes no són el nucli central del blog.

Bé, com no podia ser d’altra manera, desconec els motius profunds d’aquestes mancances; en bona mesura, són aspectes individuals i personals, i per tant, ni vull ni puc entrar-hi. Personalment sempre, des de bon començament, he cregut en la utilitat i els beneficis professionals de mantenir un blog, i aquesta línia he seguit amb el meu blog. Però potser cal creure’s-ho i perdre la por. I això és intransferible. No es tracta de què tothom tingui un blog perquè si, perquè tothom en té un. Es tracta, penso, de veure i interioritzar els beneficis (pel nostre centre i per nosaltres mateixos) que ens suposaria mantenir un blog. I un cop es tinguin clars, i segurs,… doncs endavant!!! Això si… sempre amb total llibertat.

ACTUALITZACIÓ (16 DE GENER DE 2008)

L’asgorfa
És el blog personal de Marc Jornet, bibliotecari de la Biblioteca Municipal de Roquetes. És de caire personal, i on els temes de BiD no hi tenen pràcticament cap presència. Està allotjat a Blogger, i el primer article és del dia 6 d’octubre de 2007.

Popularity: 2% [?]

Publicat el TC Cuadernos, n. 77/78

Ja ha sortit a la llum el número 77/78 de la revista TC Cuadernos. Sóc un seguidor fidel d’aquesta revista, per diferents motius, tots ells de molt pes especí­fic en una revista d’arquitectura: pels textos senzills, clars i planers que acompanyen cada projecte, però sobretot per l’abundància d’imatges, plantes, alçats, seccions, dibuixos i tota mena de detalls que enriqueixen les pàgines de la revista. I això els arquitectes ho valoren molt… i penso que també ho hauriem de valorar els bibliotecaris quan recomanem revistes (situació en què m’he trobat en algunes ocasions). Estem, sens dubte, davant d’un producte editorial de primerí­ssima magnitud.


http://www.tccuadernos.com/n77-78/numero77-78.html [Consulta: 13 de setembre de 2007]

Aquest número està dedicat de forma monogràfica a Dominique Perrault (Clermont Ferrand, França, 1953-), i recull una selecció de la seva arquitectura entre 1997 i 2007. En l’àmbit de les biblioteques, hi podem trobar la Mediateca de Vénissieux (1999-2001), a França; i el concurs per a la Biblioteca de la Universitat de Sevilla (2006).

MÉS INFORMACIÓ SOBRE PERRAULT:

Popularity: 15% [?]

Proposta per a la nova Biblioteca Nacional de Praga

És impressionant la proposta que fa l’equip d’arquitectes britànic Future Systems per a la nova Biblioteca Nacional de la República Txeca, a Praga.

Proposen un edifici de 8 plantes d’alçada (i una de soterrani per a dipòsit), de formes irregulars i de mida decreixent a mesura que es puja de nivell. La Biblioteca s’ubicaria en un parc de la ciutat, i el sistema de camins del parc penetraria en l’interior de l’edifici, elevat per sobre del nivell de terra, tot fent funcions d’accés natural; un accés difuminat, transparent i completament integrat en l’entorn. La Biblioteca estarà elevada sobre una plataforma de marbre.


http://www.future-systems.com/architecture/architecture_22.html [Consulta: 5 de setembre de 2007]

Però el que és realment sorprenent és la coberta de l’edifici. Una mena de carpa de circ de color verd cava feta d’alumini anoditzat, també irregular i amb grans perforacions que servirien com a enormes lluernaris que il·luminarien l’interior de la Biblioteca.

Prevista pel 2011, la Biblioteca tindrà 40.000 m2 i acollirà uns 10 milions de volums.

FONTS:

  • “Future Systems: Nueva Biblioteca Nacional, Praga”. En: AV Proyectos, n. 19 (2007), p. 22-23
  • Future Systems“. En: Wikipedia [Consulta: 5 de setembre de 2007]
  • National Library Prague 2007“. En: Future Systems [Consulta: 5 de setembre de 2007]

Popularity: 2% [?]

La Biblioteca de la Universitat de Jyväskylä

Alvar Aalto (1898-1976) dissenyà el 1951 un pla general per al llavors Institut de Pedagogia de la ciutat finesa de Jyväskylä (que el 1966 passà a esdevenir Universitat). Aalto construí la Biblioteca entre 1953 i 1955.

Es tracta d’un edifici cec, amb molt poques finestres, de dos planes d’alçada i ubicat a la mateixa plaça on hi ha l’edifici principal de la Universitat. La Biblioteca obté la llum a través d’una gran finestra allargada en forma de trifori ubicada a la coberta, i també amb 6 lluernaris circulars.

Però potser un dels elements més significatius seria que els prestatges ascendeixen esglaonadament, segurament en forma de tribunes, envoltant per tres bandes la zona de préstec, ubicada a la planta inferior. Una distribució del fons i de la zona de préstec que ja vam veure a la Biblioteca Pública d’Estocolm.

FONTS:

Popularity: 2% [?]

La Biblioteca Pública de Rodovre

La Biblioteca Pública de la ciutat danesa de Rodovre, és una obra d’Arne Jacobsen (1902-1971) construida entre 1961 i 1969. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, de línies simples i minimalistes, que m’ha recordat el Pabelló de Barcelona de Mies van der Rohe.

La Biblioteca es distribueix en una única planta rectangular, amb un perimetre completament opac a l’exterior, excepte a l’obertura de l’accés a l’edifici. D’aquest perimetre, a dos alçades, la primera (a nivell de carrer) és la zona opaca, mentre que la segona (elevada, per sobre del nivell de carrer) està feta de vidre per a captar la llum natural. D’aquesta uniformitat de la planta i de la coberta en sobresurt la cúpula de la sala d’actes, amb una planta més, amb el perimetre també de vidre, i que afavoreix l’entrada de llum natural zenital directa. Aquesta sala d’actes ocupa una posició central dins la planta de la Biblioteca i la seua distribució dels espais, molt propera a l’entrada de l’edifici, fet que redueix el soroll extern que pogui molestar les activitats de la Biblioteca.


Font: http://pds.exblog.jp/pds/1/200610/25/01/c0044801_910116.jpg [Consulta: 26 d'agost de 2007]

A l’interior de la planta hi trobem 5 patis de llum de diferent mida, enjardinats, amb el perímetre també de vidre, i que difuminen la llum natural amb diferent intensitat segons la mida de cada pati.

FONTS:

  • “1961-1969: Biblioteca de Rodovre: Rodovre Parkvej 140, Rodovre”. En: Félix Solaguren-Beascoa. Arne Jacobsen: aproximación a la obra completa: 1950-1971. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2001. ISBN 84-931388-7-8, p. 192-197.
  • Rodovre City Library (1969) Arne Jacobsen“. En: hokuouzemi.exblog.jp [Consulta: 26 d'agost de 2007]

Popularity: 22% [?]

Gunnar Asplund y la Biblioteca Pública de Estocolmo

Pienso que en Europa hay dos bibliotecas que han marcado un cambio de conceptos en la arquitectura de estos edificios, hay dos bibliotecas que han iniciado nuevas formas, nuevas soluciones, que fueron vanguardia en su tiempo y que hoy día han convertido en referente histórico indiscutible. Estas dos bibliotecas son, pienso, la Pública de Estocolmo, de Erik Gunnar Asplund, y la de Viipuri, de Alvar Aalto. Seguro que muchos arquitectos pensarán diferente y me podrán rebatir esta afirmación, pero será muy interesante poder empezar un debate sobre esta cuestión.

Hablaremos en este artículo sobre la Biblioteca Pública de Estocolmo , obra de Erik Gunnar Asplund (1885-1940) construida entre el otoño de 1924 y el otoño de 1927, con la colaboración del ingeniero Birger Ahlstrom y los arquitectos Sven Ivar Lind y Hans Quiding. Aunque se trata de una biblioteca de líneas más clásicas (la forma típica de un círculo rodeado por un cuadrado), pienso que se puede enmarcar en la transición hacia el Movimiento Moderno, en tanto que adoptó algunos conceptos que adoptaron (con modificaciones) bibliotecas posteriores, especialmente en el ámbito de la distribución interna y las circulaciones. En el proyecto constructivo, se tuvo en cuenta la integración de la Biblioteca en su entorno, especialmente con la avenida Odengatan (con edificios y tiendas) y el parque Sveavägen.


Fuente: http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Stockholms-stadsbibliotek-2003-04-14.jpg[Consulta: 22 de agosto de 2007]

La planta más importante de todo el edificio es la principal, en que encontramos el vestíbulo de préstamos, las salas de lectura y las zonas de estudio. Es una planta simétrica, con dos salas de lectura, dos zonas de estudio, etc … La planta del edificio la forman dos eles opuestas, y en el espacio que hay en medio se encuentra la planta circular. Pero el elemento más significativo, sin duda, es esta planta circular central que acoge el vestíbulo de préstamos, iluminado cenitalmente.Se busca, así, encontrar la mínima distancia posible hasta el mostrador de préstamos, que se convierte así el centro neurálgico de la Biblioteca. Alrededor de esta sala central se organizan las comunicaciones verticales. Esta planta central se eleva en forma de cilindro, que sobresale por encima de las otras plantas de la Biblioteca, de planta cuadrada, creando así una clara referencia visual y arquitectónica, seguramente visible desde buena parte de la ciudad, y convirtiéndose en el elemento más característico de la Biblioteca. Por otra parte, en la planta superior encontramos las salas de estudio en grupo y los despachos de los funcionarios, mientras que bajo la sala circular central hay un depósito para libros y documentos.

Otro elemento significativo son las diferentes entradas a la Biblioteca, y las comunicaciones internas, según los usuarios o las funciones que se quieran desarrollar:

  • El acceso para adultos se hace desde Sveavägen, en la entrada principal, a través de una estrecha escalera que conduce directamente hasta el vestíbulo de préstamos, y que facilita el control de los lectores y usuarios.
  • Para acceder a la planta superior, en los despachos del personal o en las salas de trabajo en grupo, hay que hacerlo a través de unas escaleras laterales curvas, adosadas al vestíbulo central.
  • Finalmente, el acceso para los niños se hace desde el parque, y además se hace de forma totalmente independiente.
  • Y en cuanto a las comunicaciones internas se han resuelto con dos ascensores y las escaleras interiores.

En el vestíbulo de préstamos se almacena una parte del fondo de acceso libre, abierto al público, distribuido por toda la circunferencia de la sala central circular, hasta tres niveles de altura, que facilita el control por parte del personal de la Biblioteca. El resto del fondo de libre acceso se encuentra en las salas de lectura laterales.


Fuente: http://www.epdlp.com/fotos/asplund1.jpg [Consulta: 22 de agosto de 2007]

El presupuesto de la Biblioteca fue de 2.200.000 coronas suecas de la época, proporcionado por la Fundación Wallenberg, el Fondo Forsgrenska y el Fondo Danelius. Además, el Ayuntamiento de Estocolmo dio 102.000 coronas para las alfombras y los estantes, y 180.000 coronas más para los muebles, lámparas y otros accesorios.

FUENTES:

  • “Algunos datos sobre la construcción de la Biblioteca”. En: Erik Gunnar Asplund: Escritos 1906/1940; Cuaderno del viaje a Italia de 1913. Madrid: El Croquis Editorial, 2002 (Biblioteca de arquitectura; 10) ISBN 84-88386-23-0, p. 124-133.
  • “ Erik Gunnar Asplund “. En: Wikipedia [Consulta: 22 de agosto de 2007]
  • “ Erik Gunnar Asplund “. En: El Poder de la Palabra [Consulta: 22 de agosto de 2007]
  • “Biblioteca Pública de Estocolmo”. En: Richard Weston. Plantas, secciones y alzados: Edificios clave del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1986-8, p. 42-43

Actulalización (19 de noviembre de 2007):

Se ha convocado un concurso internacional para la ampliación de la Biblioteca. La ganadora ha sido la alemana Heike Hanada. Toda la información del concurso, con los ganadores en:  Stockholm Public Library International Architectural Competition. [Fuente: Noticias de Arquitectura ]

 

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 29% [?]