A l’edició d’avui divendres del Diari de Tarragona hi podem llegir un ampli reportatge sobre l’estat de l’accés a internet de banda ampla fixa a la demarcació de Tarragona. I les dades no són precisament per posar-se a ballar de felicitat. Es constata que encara falta molta feina per fer, i que un cop més, els municipis més menuts (i per tant, no rendibles per a les companyies), si no es posen mesures com la intervenció pública o la garantia de l’accés a un servei universal, corren el seriós risc de quedar-se al marge de la Societat de la Informació.

Centrant-nos en les Terres de l’Ebre, pel que fa a la cobertura de la banda ampla per comarques i municipis, l’estudi constata que:

  • Ribera d’Ebre: 14 municipis; 10 amb accés a la banda ampla (71%)
  • Terra Alta: 12 municipis; només 5 tenen accés (42%)
  • Baix Ebre: 14 municipis; 11 tenen accés a la banda ampla (79%)
  • Montsià: 12 municipis; i 11 que tenen accés (92%)

La Terra Alta, un cop més, presenta greus deficiències, mentre que a la Ribera i el Baix Ebre la cobertura es podria considerar òptima, tot i que s’hauria d’ampliar. L’única comarca en què l’accés a la banda ampla és pràcticament total és el Montsà (no sé si projectes com la Ciutat Digital a Amposta hi hauran influit).

L’article parla, a més, de possibles solucions: en concret, parla de la internet mòbil, utilitzant la cobertura 3G dels operadors de telefonia mòbil… però un cop més també es depèn de la cobertura inicial del teu telèfon, i no sempre és bona. Sobre els problemes d’accés a internet que em vaig trobar a Bí­tem ja en vaig parlar prou abastament… Cal esperar, això és cert, un fort desenvolupament en els propers anys d’aquestes xarxes sense fils.

Però voldria parlar sobretot d’una altra solució, i que també apareix a l’article: es tracta de què intervinguin les administracions públiques, i que ho facin com a operadores neutres, amb llicència per a operar dins d’un terme municipal, que doni accés als seus habitants, i amb un cost mí­nim (que permeti només el manteniment del servei, sense beneficis ni pèrdues, sense caure en competència deslleial amb altres operadores). Penso que és un camí que cal potenciar, i que cal seguir, indefectiblement, quan les operadores privades no inverteixen en zones que no consideren rendibles (hi tenen tot el dret). No crec que sigui una inversió massa cara d’assumir; a Amposta, amb ajuts i subvencions és cert, han garantit l’accés sense fils a tot el poble, i també a Poble Nou del Delta i a altres pedanies. Aquest és el camí­ a seguir, i cal fer-ho sense miraments: cal que els polí­tics incloguin la garantia de l’accés a internet en les seves agendes. I cal, també, que la societat civil, els moviments socials i els col·lectius amb força, empenyin i pressionin.

FONTS:

  • Lombarte, Rubén. “57 pueblos de Tarragona siguen en la prehistoria tecnológica”. En: Diari de Tarragona (14 de setembre de 2007), p. 6-7
  • “Banda ampla al món rural” [Consulta: 27 de desembre de 2007]