La primera imatge que em va venir al cap quan vaig llegir i veure imatges sobre la Biblioteca Municipal “Isabel Allende” de Daganzo fou la d’un pavelló japonès modern, sobri i elegant, amb les mínimes línies i envoltat d’un jardi… un jardí minimalista, amb una lleugera capa de pedres, una passarel·la de fusta que imita les formes de la biblioteca, i un arbre… res més, no cal res més que ens destorbi, que ens distregui i que tregui protagonisme a la biblioteca.

Obra de l’arquitecte Emilio Pemjean (2006), es tracta d’un edifici de forma rectangular en una única planta, i organitzat longitudinalment. La relació amb el seu entorn s’estableix mitjançant uns ponts, que representen una metàfora molt recurrent en el món de les biblioteques: el pas de l’entorn quotidià i conegut… al món del coneixement, del coneixement conegut però també d’allò encara per descobrir i que ens resulta desconegut.

Finalment, caldria destacar les dues façanes principals de la Biblioteca, que corresponen als dos costats més llargs del rectangle: una de més oberta, la nord, de vidre per captar la llum freda i uniforme, i abocada al jardi minimalista zen i on s’ubiquen les zones lectura; i una de tancada, reclosa en si mateixa, la façana sud, que dóna al carrer i que serveix de protecció solar a la Biblioteca.

FONT:

  • “Biblioteca municipal en Daganzo”. En: Arquitectura COAM, n. 347 (2007), p. 78-83.