La Biblioteca pública de Sant Vicent del Raspeig, municipi alacantí, manté una relació especial amb la plaça en què es situa; una plaça que a la vegada esdevé principal element urbà. I com a tal, la biblioteca se’l fa seu, se l’apropia, l’absorveix.

La plaza surge como el primer gesto de la biblioteca, como la primera invitación de la cultura. El espacio público de la plaza se convierte en privado, casi sin darnos cuenta… la plaza entra en el edificio, de la misma manera que el edificio se convierte en plaza.

Els dos elements, biblioteca i plaça, junts i units; dos elements amb una funció clarament social i ciutadana, en un entorn càlid, units formant una unitat.


http://www.via-arquitectura.net/ara06/ara06-036.htm [Consulta: 1 d'agost de 2007]

Ja dins de l’edifici, la planta baixa té un caràcter eminentment extrovertit, d’interrelació amb plaça, d’invitació a entrar-hi, mentre que les plantes superiors es tanquen en si mateixes. La circulació interior es configura en forma d’espiral ascendent, des de la planta baixa fins les superiors, configurant una metàfora d’ascens al coneixement.

Finalment, i pel que fa al programa funcional, els espais d’usos (espais de lectura, informació i préstec,…) es situen al buit central, saturat de llum. Mentre que en el mur perimetral hi trobem l’espai d’emmagatzematge del fons documental de la Biblioteca.

La Biblioteca és una obra dels arquitectes José Vicente Lillo Llopis, José Luis Campos Rosique, Daniel Solbes Ponsoda, Francisco Leiva Ivorra, Alicia Parra López i Elena Velasco Román.

FONTS: