La tercera i última biblioteca que vam visitar durant la nostra estada a Londres fou la Whitechapel Idea Store. Del projecte Idea Store ja n’haviem parlat fa temps en aquest mateix blog, i ara es presentava l’oportunitat de veure in situ una de les biblioteques que en formen part.
Façana de la Whitechapel Idea Store. Més fotografies d’aquesta biblioteca a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/whitechapelideastore/
La biblioteca, inaugurada el setembre de 2005 (la seua construcció s’inicià el 2001), s’ubica a la zona de Tower Hamlets, a l’East London. Pel que vam poder veure mentre caminàvem cap a la Biblioteca, l’East London és una zona multiètnica, multicultural. És més, fins la porta mateix de la Biblioteca vam caminar per un mercat de carrer, envoltats de fruites, verdures… i de gent i persones de tota mena i condició. L’edifici, el servei, la biblioteca, doncs, s’ubiquen en un context de diversitat absoluta. I enmig d’aquest festival d’olors i sensacions, s’alça aquest edifici amb la façana recoberta de vidre de tonalitats verdes. Em va sobtar el contrast del context urbà: edificis vells, força degradats… i enmig, un edifici de nova planta, net i pulit… Cal ser valents.
El perimetre de la planta baixa de la biblioteca està format per vidre transparent, fet que permet poder veure què hi ha dins la biblioteca… anima a despertar la curiositat i a entrar-hi. S’estableix un diàleg entre l’animadíssim carrer i l’interior de la biblioteca, no menys animat. En aquesta planta hi podem trobar la sala infantil, el taulell d’informació i una petita zona de música i descans.
L’edifici té 4 plantes: la 1 i la 2 amb el fons de no ficció per a adults; la 3 on trobem la secció de referència i informació; i la 4 i última, on hi ha la ficció per a adults, l’hemeroteca i una cafeteria. Totes les plantes s’organitzen de la mateix manera: una espai interior, on trobem les comunicacions verticals i els serveis; i al voltant, tancant aquest espai, les diferents sales de la biblioteca, abocades al carrer i a la façana de vidres verds, facilitant així l’entrada de llum natural.
Entre els aspectes del programa funcional, voldria destacar la presència (si no recordo malament) a les plantes 1 i 2 de sales d’estudi i aprenentatge. Penso que el concepte va més enllà de les sales de treball en grup, per esdevenir autèntiques aules, classes, on s’imparteixen tota mena d’activitats. Recordo que quan hi vaig anar, sentia música a tot volum!!! (i tenien previst a més fer classes de judo!!). No eren sales aprofitades temporalment per a aquestes funcions, sinó que aquestes sales ja s’havien planificat i dissenyat prèviament per a acollir alumnes. El canvi de concepte, penso, és radicalment diferent.
Detall de la façana de la Whitechapel Idea Store. Més fotografies d’aquesta biblioteca a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/whitechapelideastore/
I pel que fa a l’aspecte arquitectònic, la pell de vidres verds que envolta l’edifici crea a la façana principal de la biblioteca un buit, com una transició exterior-interior; una plaça coberta. I dins d’aquest espai, hi trobem una escala mecànica exterior, que permet accedir a la biblioteca directament a la planta que es vulgui, sense haber de passar obligatòriament per la planta baixa. Penso que això afavoreix la flexibilitat en l’accés i la distribució dels espais, al mateix temps que es dóna més llibertat als usuaris per a que triïn el seu itinerari dins la biblioteca.
Articles relacionats al blog:
FONTS:
- “Whitechapel Idea Store, mèdiathèque, Londes, Royaume-Uni: Adjaye/Architects”. En: l’Architecture d’aujourd’hui, n. 365 (juillet-aoüt 2006), p. 56-59.
- Adjaye, David. “Centro Idea Store, Londres”. En: AV Monografías, n. 107 (2004), p. 112-117. La revista a WorldCat: [http://worldcat.org/oclc/32575670]
- “Idea Store Whitechapel”. En: A+U, n. 446 (Nov. 2007), p. 73-81.
- “Idea Store Whitechapel”. En: Powell, Kenneth. New London Architecture 2. London: Merrell, 2007. ISBN 978-1-8589-4360-2, p. 52-53
