[bauen_Blog]

El passat 22 de juny apareixia publicat al blog La Granera una interessant entrada sobre la Biblioteca Marcel·lí Domingo. De caire clarament polític, a l’article es fa referència, sobretot, al llarg termini d’execució de l’obra (1999-2006) i l’enorme augment del seu pressupost (dels 190 milions inicials, de pessetes, s’ha passat als 450 milions finals… també de pessetes). No entraré en disputes polítiques, perquè no m’agraden i principalment perquè no és la finalitat d’aquest article. Tal i com es diu a La Granera, jo també penso que 8 anys de construcció de la Biblioteca i un augment de pressupost tan gran són del tot injustificables. No obstant, sé que, en part, el fet que apareguessin restes arqueològiques al subsòl de la biblioteca (i que van condicionar òbviament el projecte inicial) i que es decidís restaurar-les, conservar-les i fer-les visibles, va retardar l’execució de l’obra… i de passada va fer pujar, com és natural, les despeses de construcció. Però més de 300 milions de pessetes donen per això… i molt més, segur… I penso que tampoc són excusa com per retrassar-ho tot 8 anys…

Però com sol passar, en els comentaris de l’entrada a La Granera hi podem llegir temes molt més interessants, que podriem resumir en dos punts:

• La dimensió de la Biblioteca… Si, tothom ho veu, fins i tot els propis bibliotecaris que hi treballen. La Biblioteca és menuda… però intentaré donar algunes pistes (les que crec jo), sobre per què és així. Les dimensions (m2 totals i de cada sala, prestatges, etc.) i la quantitat de fons (total, infantil, etc.) de totes i cada una de les biblioteques del país venen donades per una sèrie d’estandards, que s’adapten en funció a la població total a la qual donarà servei la biblioteca. S’estableixen ràtios en funció de la població: és a dir, per a X habitants, correspon una biblioteca de Ym2, amb una quantitat total de Z fons. Al nostre país, Catalunya, aquests estàndards venen donats per la Generalitat. L’any 1999, quan s’inicià la construcció de la Biblioteca, com és natural, es planificà per a una població de 29.669 habitants l’any 1999 (http://www.soctortosa.cat/index.php?id=14 [Consulta: 27 de juny de 2007]); l’any 2006, segons l’IDESCAT, aquesta població habia passat a ser de 34.266 habitants (i ara voregem els 40.000). Els estàndards ja no eren els mateixos, i per tant calia canviar-los i adaptar-los a la nova realitat. Però… com sempre sorgeixen inconvenients. I en van aparèixer pels 4 costats: no es podien fer plantes soterrades perquè van aparèixer les restes arqueològiques… no es pot construir en alçada perquè la Biblioteca està al nucli antic i cal respectar el planejament… i tampoc es pot ampliar als costats. Així, la Biblioteca naixia, no tenia més remei que fer-ho així, petita respecte al que ens pertoca per a una ciutat d’aquesta mida. Solucions? Bé, la Irene Prades en una entrevista recent a El Punt n’apuntava algunes, com construir biblioteques filials a Jesús i el Temple i crear una xarxa de Biblioteques de Tortosa… Penso que és la millor opció i una solució a adoptar de forma urgent pels estaments polítics si no es vol el col·lapse de l’actual BMD.
• I el segon tema, recurrent, és de l’ús de Biblioteca com a lloc d’estudi… No em cansaré de dir-ho… la biblioteca pública en si no és ni hauria de ser un lloc d’estudi i de silenci. El problema no és de la biblioteca pública; el problema és la falta de sales d’estudi, el problema és la manca, és l’oblit i la desídia en què viuen moltes biblioteques de centres escolars (i universitaris) del nostre territori. Són les biblioteques dels centres educatius les que han de fer les funcions de sales d’estudi, precisament per als estudiants d’aquests centres. Les biblioteques públiques donen una solució, una resposta (i estic segur que la continuaran donant a la BMD com a excel·lents professionals que són) a un problema que no és el seu. Pensem-hi: a on haurien d’estudiar en època d’exàmens els futurs alumnes del Campus de la URV a Tortosa? A la Biblioteca del seu Campus… o a la Biblioteca Pública de la ciutat? I pensem també una altra cosa: com penseu que s’amortitzen més els punts de lectura (si, les cadires, les taules…) de la BMD? Amb estudiants que només llegeixen els apunts que porten de casa i que no s’aixequen de la cadira per a res…? O amb usuaris que usen aquestes cadires, però que ho fan tot connectant-se a internet, tot escoltant un CD o tot consultant una obra de referència, en definitiva, fent ús del fons? Personalment, prefereixo pagar els meus impostos per aquesta segona opció.