En el número 252 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme hi podem trobar un interessant article sobre la depuració política i professional d’arquitectes catalans a partir de 1939, amb la victòria de l’Exèrcit Nacional i l’inici del franquisme.
L’article fa un petit repàs dels càrrecs i els processos seguits per la Junta de Depuración del llavors COACB, tot a partir de la documentació que existeix a l’Arxiu Històric del COAC. D’entre les acusacions que més m’han sorprès:
“(…) La pregunta definitiva i la més acusatòria és, no obstant això, la possible pertinença al GATCPAC, definit als papers com a “asociación de tipo comunista” (…)”
També voldria remarcar la frase final, amb els autors finalitzen l’article, i que és una autèntica declaració de principis de la Junta i que resumeix molt bé la seua forma d’actuar. Una declaració que, a mi i a qualsevol professional, fa posar el pèls de punta:
“(…) Hemos procurado no caer en un mal entendido ‘espíritu de cuerpo’, puesto que entendemos que el amor verdadero a nuestra profesión se demuestra haciendo una meticulosa y cuidadosa labor depuradora (…)”
Només espero no passar mai per etapes així…
FONT:
- Ferrer, David; Llano, Manuel del. “¡Arriba España!: la depuració dels arquitectes catalans el 1939″. En: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, n. 252 (hivern 2006), p. 146-149
Popularity: 1% [?]
