[bauen_Blog]

El Debat B&A que proposem per aquest mes de juny és el de la circulació i la distribució internes dins dels edificis. No es tracta en absolut d’un aspecte secundari; saber planificar i gestionar els fluxos de circulació, les comunicacions o senzillament, trobar la millor ubicació dels diferents espais, pot ser un factor clau en l’èxit de l’edifici de la biblioteca.

Us proposem algunes preguntes per a reflexionar.

GUIÓ

• Quina és la millor solució per a canalitzar la circulació dins de l’edifici? Un gran vestíbul? Passadissos? Zones d’interès?
• En edificis en alçada, les comunicacions verticals són eficaces? Els ascensors funcionen correctament i afavoreixen la circulació? Quin paper juguen les escales? S’usen? Cal tenir present la instal·lació de muntacàrregues per a transportar documents per l’edifici? En edificis en alçada la separació és més fàcil: es poden destinar plantes per a cada un dels serveis (o ajuntar serveis similars en cada planta), i destinar zones específiques a les circulacions, separades físicament de les diferents sales.
• En edificis a nivell de terra, però, la distribució dels espais interns i les comunicacions que s’hi estableixen és més complicada; cal pensar-la més, ja que inevitablement per accedir a un servei s’haurà de passar per un altre. Cal posar separacions físiques? On ubicar la zona infantil? I la zona de premsa?
• Pel què fa a les diferents seccions de la biblioteca: Què posar a l’entrada? Un vestíbul d’accés? Exposicions? Premsa i hemeroteca? El taulell d’informació? On posar la sala infantil? Com comunicar totes les seccions de l’edifici de la manera més fluïda i eficient possible, amb les mínimes molèsties als usuaris?

En el número 252 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme hi podem trobar un interessant article sobre la depuració polí­tica i professional d’arquitectes catalans a partir de 1939, amb la victòria de l’Exèrcit Nacional i l’inici del franquisme.

L’article fa un petit repàs dels càrrecs i els processos seguits per la Junta de Depuración del llavors COACB, tot a partir de la documentació que existeix a l’Arxiu Històric del COAC. D’entre les acusacions que més m’han sorprès:

“(…) La pregunta definitiva i la més acusatòria és, no obstant això, la possible pertinença al GATCPAC, definit als papers com a “asociación de tipo comunista” (…)”

També voldria remarcar la frase final, amb els autors finalitzen l’article, i que és una autèntica declaració de principis de la Junta i que resumeix molt bé la seua forma d’actuar. Una declaració que, a mi i a qualsevol professional, fa posar el pèls de punta:

“(…) Hemos procurado no caer en un mal entendido ‘espí­ritu de cuerpo’, puesto que entendemos que el amor verdadero a nuestra profesión se demuestra haciendo una meticulosa y cuidadosa labor depuradora (…)”

Només espero no passar mai per etapes així­…

FONT:

• Ferrer, David; Llano, Manuel del. “¡Arriba España!: la depuració dels arquitectes catalans el 1939″. En: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, n. 252 (hivern 2006), p. 146-149