Archive for 30 June 2007

Ampliació de la Biblioteca de la UPV

Un dels principals problemes que patim les biblioteques és la manca d’espai. Els metres quadrats de què disposem es mantenen sovint estables mentre el fons que acollim creix, molts cops, de forma exponencial. I és clar, sorgeixen els problemes i la necessitat d’ampliar els nostres edificis. Els motius d’aquestes ampliacions pot ser molt variat, des de necessitat de més dipòsit, més sales d’ordinadors o més sales de lectura, per exemple.

I és precisament aquesta necessitat d’ampliació de les sales i punts de lectura la que motivà l’ampliació de la Biblioteca de la Universitat Politècnica de València, portada a terme entre 1995 i 1996, i amb una superfície nova de 1.570m2 nous. És una obra dels arquitectes José María Lozano Velasco, Juan Ranchal Padilla, José Luis Saex Martínez, Miguel A. Campos González, José Luis Pastor Bono i Antonio Viedma.


http://www.via-arquitectura.net/03/03-062.htm [Consulta: 5 de juny de 2007]

L’ampliació es basa en dos mòduls metàl·lics situats sobre la coberta de l’Hemeroteca de la Universitat, col·locats de forma paral·lela entre si, amb un espai al centre per respectar la il·luminació zenital de l’Hemeroteca i afavorir una òptima il·luminació dels mòduls, que estan units a l’edifici principal per una de les seves cares més menudes. Cada mòdul té dues plantes i a cada planta hi ha una sala de lectura, unides entre si per dues escales interiors.

FONT:

Popularity: 1% [?]

Esmorzars del COBDC 2007

Avui ha tingut lloc l’esmorzar professional convocat pel COBDC a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Ha estat un esmorzar molt productiu, i del qual en trec una molt bona valoració.

L’esmorzar s’ha dividit en dues parts: en la primera, la Carme Fenoll ens ha fet una breu presentació de les noves accions que s’estan portant a terme des del Col·legi, amb les seves línies bàsiques de treball. En segon lloc, amb en Ciro Llueca, en una presentació molt divertida, hem parlat sobre algunes idees innovadores per aplicar a les nostres biblioteques… originalment a la biblioteca pública, però també aplicables a altres tipologies de biblioteques (fins i tot a les especialitzades, àmbit en el que treballo). En la presentació, en Ciro ha repartit diferents objectes entre els assistents, i després els anava preguntant què els suggeria: un paquet de mocadors de paper, una clau anglesa, una ampolla de cava…

Personalment trobo molt positiu i necessari que el Col·legi faci activitats fora de l’àrea de Barcelona. Cal que el Col·legi tingui presència al territori… i una presència activa, participativa, dinàmica. I accions com aquesta estan ben encaminades. Sovint els col·legiats i professionals que estem (molt) allunyats de Barcelona tenim la sensació que ens sentim una mica desatesos, i que ens costa Déu i ajut poder accedir als serveis físics del Col·legi. La consulta al web (un web que cada cop té més continguts i que es potenciarà encara més) del Col·legi no pot, ni podrà suplir mai, la presència dels responsables del Col·legi al territori. La presència virtual és important… la presència palpable, real, activa i participativa, és indispensable. Són, però, camins que s’han de fer en paral·lel.

Des d’aquest petit blog (sé que en Ciro em llegeix) animo al Col·legi a seguir per aquest camí. Penso que l’esmorzar d’avui ha estat tot un èxit de participació (tot i que faltaven alguns professionals del territori amb prou pes). Felicitats, la meua sincera enhorabona, i esperem que no sigui l’última activitat a les Terres de l’Ebre.

Popularity: 3% [?]

La Marcel·lí Domingo també té blog

Els esmorzars professionals també serveixen per a conèixer eines, recursos i serveis que no coneixia… avui m’he assabentat que la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa també té blog

Com sempre, felicitar tot l’equip de la Biblioteca per aquesta iniciativa. Des d’aquesta modesta tribuna, la meua més sincera enhorabona!

Popularity: 1% [?]

El pressupost, la dimensió i les funcions de la BMD de Tortosa

El passat 22 de juny apareixia publicat al blog La Granera una interessant entrada sobre la Biblioteca Marcel·lí Domingo. De caire clarament polític, a l’article es fa referència, sobretot, al llarg termini d’execució de l’obra (1999-2006) i l’enorme augment del seu pressupost (dels 190 milions inicials, de pessetes, s’ha passat als 450 milions finals… també de pessetes). No entraré en disputes polítiques, perquè no m’agraden i principalment perquè no és la finalitat d’aquest article. Tal i com es diu a La Granera, jo també penso que 8 anys de construcció de la Biblioteca i un augment de pressupost tan gran són del tot injustificables. No obstant, sé que, en part, el fet que apareguessin restes arqueològiques al subsòl de la biblioteca (i que van condicionar òbviament el projecte inicial) i que es decidís restaurar-les, conservar-les i fer-les visibles, va retardar l’execució de l’obra… i de passada va fer pujar, com és natural, les despeses de construcció. Però més de 300 milions de pessetes donen per això… i molt més, segur… I penso que tampoc són excusa com per retrassar-ho tot 8 anys…

Però com sol passar, en els comentaris de l’entrada a La Granera hi podem llegir temes molt més interessants, que podriem resumir en dos punts:

  • La dimensió de la Biblioteca… Si, tothom ho veu, fins i tot els propis bibliotecaris que hi treballen. La Biblioteca és menuda… però intentaré donar algunes pistes (les que crec jo), sobre per què és així. Les dimensions (m2 totals i de cada sala, prestatges, etc.) i la quantitat de fons (total, infantil, etc.) de totes i cada una de les biblioteques del país venen donades per una sèrie d’estandards, que s’adapten en funció a la població total a la qual donarà servei la biblioteca. S’estableixen ràtios en funció de la població: és a dir, per a X habitants, correspon una biblioteca de Ym2, amb una quantitat total de Z fons. Al nostre país, Catalunya, aquests estàndards venen donats per la Generalitat. L’any 1999, quan s’inicià la construcció de la Biblioteca, com és natural, es planificà per a una població de 29.669 habitants l’any 1999 (http://www.soctortosa.cat/index.php?id=14 [Consulta: 27 de juny de 2007]); l’any 2006, segons l’IDESCAT, aquesta població habia passat a ser de 34.266 habitants (i ara voregem els 40.000). Els estàndards ja no eren els mateixos, i per tant calia canviar-los i adaptar-los a la nova realitat. Però… com sempre sorgeixen inconvenients. I en van aparèixer pels 4 costats: no es podien fer plantes soterrades perquè van aparèixer les restes arqueològiques… no es pot construir en alçada perquè la Biblioteca està al nucli antic i cal respectar el planejament… i tampoc es pot ampliar als costats. Així, la Biblioteca naixia, no tenia més remei que fer-ho així, petita respecte al que ens pertoca per a una ciutat d’aquesta mida. Solucions? Bé, la Irene Prades en una entrevista recent a El Punt n’apuntava algunes, com construir biblioteques filials a Jesús i el Temple i crear una xarxa de Biblioteques de Tortosa… Penso que és la millor opció i una solució a adoptar de forma urgent pels estaments polítics si no es vol el col·lapse de l’actual BMD.
  • I el segon tema, recurrent, és de l’ús de Biblioteca com a lloc d’estudi… No em cansaré de dir-ho… la biblioteca pública en si no és ni hauria de ser un lloc d’estudi i de silenci. El problema no és de la biblioteca pública; el problema és la falta de sales d’estudi, el problema és la manca, és l’oblit i la desídia en què viuen moltes biblioteques de centres escolars (i universitaris) del nostre territori. Són les biblioteques dels centres educatius les que han de fer les funcions de sales d’estudi, precisament per als estudiants d’aquests centres. Les biblioteques públiques donen una solució, una resposta (i estic segur que la continuaran donant a la BMD com a excel·lents professionals que són) a un problema que no és el seu. Pensem-hi: a on haurien d’estudiar en època d’exàmens els futurs alumnes del Campus de la URV a Tortosa? A la Biblioteca del seu Campus… o a la Biblioteca Pública de la ciutat? I pensem també una altra cosa: com penseu que s’amortitzen més els punts de lectura (si, les cadires, les taules…) de la BMD? Amb estudiants que només llegeixen els apunts que porten de casa i que no s’aixequen de la cadira per a res…? O amb usuaris que usen aquestes cadires, però que ho fan tot connectant-se a internet, tot escoltant un CD o tot consultant una obra de referència, en definitiva, fent ús del fons? Personalment, prefereixo pagar els meus impostos per aquesta segona opció.

Popularity: 3% [?]

La “biblioblocaire” Begonya

Des d’aquí volem felicitar la Begonya, la directora de la Biblioteca Municipal de Roquetes, per l’article que li dedica la Roser Royo a l’edició d’El Punt d’ahir 25 de juny.

Felicitats pel nou bloc, i felicitats per l’empenta que mostreu. És important que les biblioteques, i si són del territori millor, tinguin una presència continuada als mitjans de comunicació. És fonamental, indispensable, tenir visibilitat. I a Roquetes, sens dubte, ho esteu aconseguint. Ànims!!

PICT0103

Ahhh… la sana enveja… :-)

FONT:

Popularity: 1% [?]

L’Arxiu Històric Comarcal del Penedès

El programa arquitectònic de l’Arxiu Històric del Penedès (1997-2002) s’articula al voltant de dos elements:

  1. Un primer element, format per un volum compacte de formigó, semisoterrat i que acull els dipòsits documentals de l’Arxiu. Aquest volum es troba sota una coberta metàl·lica lleugera que serveix d’element regulador climàtic. Aquest volum, que pot aguantar fins a 1500kg/m2, té una superfí­cie de 900m2 i està protegida contra la llum, l’humitat i els canvis de temperatura.
  2. I un segon, que envolta el volum compacte de formigó i trenca la seua imatge monolí­tica. Es tracta d’un edifici escut, format per acer lleuger i vidre.


Font [Consulta: 4 de juny de 2007]

A més, l’Arxiu acull una sala de consulta amb capacitat per a 12 persones, una sala d’exposicions i una zona d’acolliment al públic de 200m2, i una altra sala de la mateixa superfí­cie per a la recepció i la classificació de la documentació. En total té una superfície de 1.600m2, i disposa de 6 dipòsits de documentació que poden acollir fins a 9.500 metres lineals.

L’Arxiu es troba situat a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), i es va inaugurar el 14 de desembre de 2002. És una obra de l’equip d’arquitectes DKHH (Dubois-Kobai-Hidalgo-Hartamann), que van guanyar el concurs convocat per la Generalitat i l’AJAC. A més, l’Arxiu fou una obra finalista en l’apartat d’obra pública de la 1a Triennal d’arquitectura del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf ’05.

FONTS:

  • “Arxiu Històric Comarcal del Penedès (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)”. En: 1a Triennal d’arquitectura del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf ’05. Sant Joan Despí­: Seu del Baix Llobregat del COAC, DL 2005. ISBN 84-96185-65-6, p. 18-19
Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 5% [?]