Archive for 20 May 2007

El declivi de les icones arquitectòniques

Llegeixo a Bit’ácora virtual una entrada interessant en què es descriu la lenta agonia que estan patint les icones patrimonials i arquitectòniques de la ciutat xilena de Valparaíso; i ho exemplifica amb l’imminent tancamanet del Café Riquet.

Hi ha una frase de l’autor que val la pena remarcar:

“(…) Por alguna razón, desde que tengo recuerdo, a Valparaíso le ronda una imagen de que está desmoronándose. (…)”

No obstant, es comenta també que a la mateixa ciutat estant sorgint noves icones, fruit dels nous temps.

De seguida, no sé si involuntàriament, m’ha vingut la imatge de Tortosa, especialment el seu centre històric. Si, ja s’hi ha començat a actuar a fons amb la Llei de Barris, però no puc deixar de fer-me la pregunta: quantes icones arquitectòniques ja hem perdut? I quantes més haurem de perdre? Tenim molt de patrimoni arquitectònic i cultural (i també social, l’arquitectura és social) que resta oblidat per les administracions responsables, en declivi permanent.

Ã’bviament, cada societat té els seus punts de referència arquitectònics, i aquests van canviant amb el temps. És l’evolució lògica de la cultura. La ciutat n’adquireix de nous: penso que el nou Pavelló Firal, el Pont del Bimil·lenari o més endavant el nou Campus de la URV esdevindran futures icones arquitectòniques de la nova ciutat. Però no hem d’oblidar el nostre passat. Perquè una de les característiques que més bé defineix les societats contemporànies actuals (adquirida amb el temps i a un preu molt elevat de destrucció cultural) és el respecte i la conservació pel patrimoni arquitectònic passat. No cal perdre això de vista.

FONT:

Popularity: 1% [?]

El Centre de Documentació i Arxiu de la Universitat d’A Coruña

Obra dels arquitectes José Ramón Garitaonaindí­a de Vera i José Manuel Bermúdez Graiño, el Centre de Documentació, Arxiu i Sala d’Estudis de la Universitat d’A Coruña, ubicat a San Vicente de Elviña, ha estat finalista per a Galicia en els 2n Premi d’Arquitectura Ascensores ENOR 2006.

L’edifici té dues funcions clarament diferenciades, amb dues entrades per a cada una d’aquestes: el cos principal, el d’arxiu, de planta baixa i tres pisos més, i amb una entrada peatonal; i un cos secundari, el de magatzem, amb dues plantes, semisoterrat i amb un accés diferenciat. M’ha cridat l’atenció l’ús de colors primaris i bàsics per a diferenciar materials, funcions: el blau per als vidres; el vermell, per a l’estructura… en contraposició clara al gris del formigó que domina l’edifici.

En relació precisament al formigó, destacaria els talls verticals que s’han fet per tot el perimetre de l’edifici, per tal de crear canals interminents de llum de inundin tot l’interior; és una fòrmula de relació interior/exterior; una relació amb matisos, í­ntima, però amb condicions, com la que es crea també mitjançant el vel metàl·lic que cobreix algunes parts de l’edifici.

En relació a la llum, els autors citen unes paraules de Goethe:

“El tratamiento de la iluminación en los distintos espacios deja flotando en el aire las últimas palabras de Goethe, parafraseadas por los autores del proyecto: “Luz, luz, más luz…”"

FONTS:

  • Autoria de la imatge: © Santos-Díez / ClicarQ. Font [Consulta: 6 d'agost de 2009]
  • “Centro de Documentación: San Vicente de Elviña. A Coruña”. En: II Premio de Arquitectura Ascensores ENOR 2006. Vigo: Grupo Ascensores ENOR, DL 2006. ISBN 84-690-0601-0, p. 198-207
  • Archivo de la Universidad de A Coruña“. En: ClicarQ: fotografía de arquitectura [Consulta: 6 d'agost de 2009]

Popularity: 2% [?]

La biblioteca ampliable de la Prefectura d’Oita

Construida per Arata Isozaki entre 1962 i 1966, la Biblioteca de la Prefectura d’Oita (més a la Wikipedia) (Oita, Japó), es pot considerar com una “biblioteca ampliable”. El programa fonamental de la biblioteca parteix d’un nucli central, al qual s’hi van afegint noves seccions.


http://www.arch-hist.net/gal/Kyushu/Oita/img/library00.jpg [Consulta: 26 d'abril de 2007]

Aquestes seccions, però, no són totes iguals, sinó que tenen variacions de tipus i dimensions segons el programa funcional que acollirien dins la biblioteca. Així, allò realment important, i que és característic de l’edifici, són les ampliacions en si mateixes i les connexions que es van generant…

“(…) en el que la apariencia del todo es secundaria frente a los modelos de crecimiento que se generan a través de estos nodos. (…)”

Com es creix? Amb quines mesures i dimensions? Cap a on? I com es connecten aquests creixement amb l’estructura ja existent en aquell moment?… El creixement, l’ampliació de l’edifici com a element definitiu; la finalitat última. La Biblioteca també, com els éssers vius, té un metabolisme canviant. Sorpèn, penso, que el fet distintiu de la Biblioteca no sigui cap element arquitectònic sinó més aviat uns conceptes abstractes i difusos i que sovint són difícils de concretar. Personalment, crec que és una arquitectura molt humana, molt evolutiva: les persones també evolucionen al llarg de la seva vida, creix, s’expandeix, i ha de saber connectar tots aquests canvis per a donar coherència a un tot; però com a la biblioteca, si ens parem a pensar allò fonamental són, potser, els enllaços que ens serveixen per a madurar. No?

FONT:

  • “Biblioteca de la Prefectura de Oita: Oita, Japón, 1962-1966″. En: Arata Isozaki: Arquitectura 1960-1990. Barcelona: Gustavo Gili, 1991. ISBN 84-252-1502-1, p. 36-41.

Popularity: 7% [?]

Irradiant cultura

“Les biblioteques ja no són una mena de magatzem de llibres sinó focus d’irradiació de cultura i per a un públic heterogeni”

Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar

(La Veu de l’Ebre, n. 280, p. 37)

Popularity: 1% [?]

L’OPAC de la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre

Ja es pot consultar en línia el catàleg de la Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre.

Accés al catàleg
http://www.obsebre.es/wwwisis/opac/form.htm


http://www.obsebre.es/imatges/entrada_lan.jpg [Consulta: 17 de maig de 2007]

Recordem que la Biblioteca de l’Observatori, ja centenària, acull un fons especialitzat en Ciències de la Terra i de l’Espai de més de 50.000 volums i més de 2.100 títols de pubicacions periòdiques. Sens dubte és una molt bona notícia per al públic en general, i sobretot pels investigadors en aquestes matèries… però també ho és per a les Terres de l’Ebre, que acullen un fons valuosíssim i que per fi poden veure com la biblioteca especialitzada més important del territori és més accessible i oberta.

Des d’aquí volem felicitar per l’enorme tasca que en aquest sentit ha dut a terme tot el personal de la Biblioteca, i que coneixem de primera mà. Us animem a millorar constantment el nou OPAC que oferiu. Enhorabona, companyes!

Popularity: 1% [?]

Nous equipaments a Gandesa i Móra d’Ebre

Amb una mica de retràs, ho sé… Només comentar que aquests últims dies s’han inaugurat dos nous equipaments bibliotecaris i arxiví­stics a les Terres de l’Ebre: en concret es tracta de la Biblioteca Pública de Gandesa, obra de l’arquitecte Jordi Casadevall; i l’Arxiu Històric Comarcal de la Ribera d’Ebre, a Móra d’Ebre, obra de Meritxell Inaraja. Personalment, fa goig veure com s’amplia la xarxa d’aquests equipaments, tan necessaris per a la societat i sovint tan oblidats, amb edificis nous i instal·lacions modernes.

Caldrà anar a veure’ls… i fer els corresponents àlbums de fotos… A continuació algunes referències sobre la difusió de se n’ha fet a la premsa local.

Sobre la Biblioteca de Gandesa:

  • “Gandesa mostra la nova biblioteca en una jornada de portes obertes”. En: La Veu de l’Ebre, n. 280 (11 de maig de 2007), p. 65
  • Buera, Javi. “Tresserras assisteix a la jornada de portes obertes de la nova biblioteca de Gandesa”. En: El Punt (6 de maig de 2007), p. 37

Sobre l’Arxiu Històric Comarcal de la Ribera:

  • “Inaugurat l’arxiu municipal i comarcal de la Ribera d’Ebre”. En: La Veu de l’Ebre, n. 278 (27 d’abril de 2007), p. 98
  • “Inaugurat l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre”. En: Diari de Tarragona (26 d’abril de 2007), p. 26
  • Royo, Roser. “Móra d’Ebre estrena l’arxiu comarcal, que ha costat més de 2,3 milions”. En: El Punt (26 d’abril de 2007), p. 51

ACTUALITZACIÓ (24/05/2007):

També han aparegut notí­cies sobre el futur Arxiu Comarcal de la Terra Alta:

  • Ferrando, Carles. “Gandesa rep 2,4 milions per fer l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta”. En: La Veu de l’Ebre, n. 277 (20 d’abril de 2007), p. 85
Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 3% [?]