La Carme Pla ha estat la segona companya blocaire que m’ha enviat les seues reflexions sobre la seva biblioteca ideal…
- QUINA SERIA LA VOSTRA BIBLIOTECA IDEAL?
Existeix una biblioteca ideal en la meva imaginació que visito per plaer. No hi ha préstec tal com el concebim ara perquè ha deixat de tenir sentit. Des de casa puc consultar absolutament tota la biblioteca i allà hi vaig a fer coses “in situ”, amb temps.
- COM US AGRADARIA QUE FOSSIN ELS EDIFICIS DE LES BIBLIOTEQUES?
- Que siguin fà cilment accessibles (bones indicacions, transport públic, accessible per a persones discapacitades, etc.)
- Que tinguin molt bona il·luminació natural
- Que hi hagi espais on poder treballar, amb ordinadors però també espai per als llibres i on poder seure diverses persones juntes
- Que tinguin molts prestatges amb llibres i hi hagi molt d’espai
- Que disposin de serveis comeplementaris (cafeteria, llar d’infants, etc.)
- QUÈ ESPEREU DELS EDIFICIS DE LES BIBLIOTEQUES? QUÈ US AGRADA DE LA VOSTRA BIBLIOTECA? QUÈ NO US AGRADA I MILLORARIEU O, DIRECTAMENT, ELIMINARIEU?
Què he de dir de la Marcel·là Domingo, que és nova, l’acabem d’estrenar i està preciosa? Com a detall sorprenent i a destacar, les restes soterrades d’un espai urbà andalusà dels segles XII i XIII, que podem veure a través d’un espai a la planta baixa, amb vidre al terra. Com a millorable, més llum natural i millor accès. Pel que fa l’espai… voleu dir que per molt que en tinguem mai en seria massa?
- PENSEU QUE LA BIBLIOTECA, COM A EDIFICI, S’ADAPTA A LES NECESSITATS QUE TENIU? PER EXEMPLE, D’ESTUDI, DE TREBALL EN GRUP, ETC.?
Hummm, no sé molt bé com respondre, perquè en la meva imaginació ideal, visito l’edifici per gaudir-ne mentre que les meves necessitats tant les puc satisfer allà o en altres llocs. Penso que les possibilitats que ofereixen les diverses tecnologies al mercat són molt més del que de moment s’ofereix i es demanda. Per exemple, la Franklin ofereix un diccionari digital amb forma de llapis, amb escà nner i pantalla inicialment desenvolupat per a usuaris de llengües amb escriptura amb carà cters, sent aquésta l’única possibilitat aparent de realitzar consultes de paraules desconegudes en aquelles llengües amb agilitat comparable a les nostres consultes. Ara el veig disponible per a moltes llengües… és clar, no se us acut poder utilitzar aquesta tecnologia de moltes formes? A mi sÃ!
Val molt la pena llegir la biblioteca de què parla en la seva imaginació, plena de poesia.. Carme, grà cies!
Popularity: 2% [?]
Grà cies a tu, Dani, per haver fet la proposta, que m’ha semblat estimulant i m’ha agradat molt imaginar i escriure.
A més a més, considero d’allò més encertada la idea que has tingut d’incorporar opinions de blocaires diversos. A veure si trobem la forma d’aprofitar-ho tots.
[Translate]
Moltes grà cies, Carme, per explicar la teva visió.
Veig que insisteixes en un futur en què tinguis accés als recursos en el lloc on els necessitis grà cies a les TIC.
Comparteixo aquest somni. Tinc por, tanmateix, que no entri en contradicció amb dedicar molts prestatges i molt d’espai per als llibres, tal com també demanes.
[Translate]
Des del punt de vista de l’usuari, no es contradiu gens. Jo a la biblioteca faig dues activitats fonamentals: consultar i llegir. La primera activitat es fa molt millor en digital, mentre que la segona en paper. Si un dia he de fer un informe puc consultar 50 fonts diferents de les quals en triaré algunes i faré el meu treball. Això és més prà ctic fer-ho en digital. El que no puc fer és llegir 50 llibres en un dia, tinguin el format que tinguin. Però és possible que durant la meva consulta m’hagi apuntat un llibre que m’ha semblat interessant i potser la setmana que ve o el mes que ve, tornaré a cercar el llibre per llegir-lo.. i ara el demanaré en paper.
[Translate]
m’agrada el que dius… lo que crec és que, en un futur no gaire llunyà , els usuaris deixaran de demanar el volum en paper… què t’hi jugues?
[Translate]
No ho sé, potser tinguis raó, però jo crec que hi haurà alguns usuaris que no el demanaran mentre altres sÃ. De la mateixa manera que a algunes persones els agrada llegir i a altres no; i a algunes persones els agrada escriure i a altres no… no som tots iguals.
[Translate]
Què me’n dirÃeu de muntar un servei que us fes arribar el llibre a casa o al despatx sense que calgués venir-lo a buscar en préstec a la biblioteca? I tornar-lo de la mateixa manera. O continuarÃeu preferint passar a veure’ns, disfrutar de l’espai comú i de remenar les prestatgeries?
[Translate]
@Gamoia: jo, tot i se jovenet… en el fons estic fet a l’antiga, i prefereixo el contacte fÃsic a la biblioteca, bibliotecari-usuaris. Penso que continua sent un del puntals de la nostra professió. Com a mÃnim a mi, m’agrada molt parar-me a xerrar amb ells, com els hi va la feina, els estudis, els fills… qualsevol cosa, tot hi ajuda. Ara, bé, també aposto fort per la digitalització i la mena de préstec que dius: faria augmentar enormement els nostres usuaris potencials!!
[Translate]
crec que són dos perfils d’usuaris diferents, el que passa per la biblioteca, i el que li fa mandra. Crec que un préstec «a domicili» faria augmentar considerablement el volum de préstecs; potser al principi no n’hi hauria molt, de volum, però a la llarga sÃ.
En el meu cas seria molt senzill que s’implantés un sistema de préstec «a despatx» ja que en la meua empresa existeix el correu intern i la biblioteca. Ara que hi penso, perquè no ho fan? mira, pot ser una proposta per a la bústia de suggeriments…
[Translate]
Queda apuntat, Jacme. Espero que els col·legues de les biblioteques de l’Ebre no s’enutgin per la meva proposta si no poden dur-la a terme.
Fa un any vaig assistir a unes Jornades professionals on una autoritat danesa explicava l’evolució de la biblioteca pública en aquell paÃs. I em vaig quedar molt impressionada. Teniu el resum a:
http://gamoia.bloc.cat/post/973/75313
[Translate]