Voldria felicitar el Consell de Redacció de la revista Ítem, per l’excel·lent últim número que acaben de publicar, el 44; un número per a la recuperació de la memòria històrica, i per recordar el paper de les biblioteques durant la Primer Guerra Mundial, i especialment, durant la Guerra Civil Espanyol. L’he llegit amb fruïció.

He trobat molt interessant l’article d’en Vicenç Allué sobre la tasca del Servei de Biblioteques del Front, a Catalunya, durant la Guerra Civil. En voldria destacar dos fragments.

El primer fa referència al “diari de bord” que mantingué Aurora Díaz Plaja durant el 8è recorregut del bibliobús del SBF, entre el 20 i el 22 d’agost de 1938. A la seva parada a Solsona, escrigué:

“(…) Aquest servei directe ens encanta. Potser un lector ha triat malament. Ens hen guardem prou d’advertir-li-ho. Nosaltres oferíem una biblioteca ambulant, no anàvem a catequitzar.”

M’ha recordat la confiança de què parla la Gamoia (salvant, òbviament, les distàncies temporals, tecnològiques i socials entre ambdós contextos).

El segon fragment, amb què finalitza l’article, penso que es tracta d’una petita crida a, potser, repensar els nostres camins professionals. En paraules del propi Allué:

“(…) Avui, que sovint ens centrem únicament en la tecnologia, els estudis de qualitat, el rendiment i l’eficàcia dels recursos digitals, seria desitjable que ens aturéssim i penséssim en tots els aquells qui ens han precedit: professionals que, en circumstàncies molt més complexes que les actuals, van tirar endavant la seva vocació sense plantejar-se res més que el compliment del deure. Nosaltres som hereus d’aquell projecte edegat el 1915 i ens hem de congratular de formar part d’un servei amb un bagatge tan destacat, forjat per bibliotecaris compromesos amb la seva realitat.”

Hem d’avançar, la nostra professió ha d’avançar, és inevitable. Però potser cal canviar de marxa i reduir una mica la velocitat. Tenir clar, claríssim, d’on venim i tots els esforços que s’han fet. I valorar tot plegat en la seva justa mesura, i amb la importància que es mereix. Només em pregunto si molts de nosaltres només en plantegem, que no és poc, si tan sols complim el nostre deure últim, que com deia Aurora Díaz, només és oferir una biblioteca. Potser, segur, en el fons, seguim sent la mateixa professió: bibliotecaris.

FONT:

  • Allué, Vicenç. “El Servei de Biblioteques del Front: epopeia cultural del segle XX”. En: Ítem, n. 44 (set.-des. 2006), p. 67-111.