Archive for 22 April 2007

Sobre l’assut de Xerta

Ara que s’apropa Sant Jordi, des d’aquest modest blog us voldria recomanar un parell de llibres d’arquitectura.

El primer és La construcció de l’assut i sèquies de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana, de Jacobo Vidal Franquet. Es tracta d’una recopil·lació i transcripció dels documents sobre la construcció de l’assut i de les sèquies al riu Ebre a l’alçada de Xerta i Tivenys.

“(…) En aquest volum es donen a conèixer tots els documents conservats als fons municipals de Tortosa sobre el projecte de construir un assut i dues sèquies al riu Ebre a l’altura del coll de Som i, entre altres coses, es demostra que l’obra va ser fruit de la maduresa institucional que va arribar a assolir el Consell tortosí al final de l’Edat Mitjana, no pas de l’època andalusina, com acostuma a acceptar-se (…)”

I és que el propi autor ja s’expressa amb contundència sobre aquesta última afirmació en la introducció del llibre:

“(…) Diguem-ho ras i curt: l’assut de Xerta no és ni una obra d’època andalusina ni una obra de la meitat del segle XII. Segurament no és, ni tan sols, una obra erigida per mestres musulmans durant la Baixa Edat Mitjana. És una obra construïda per primer cop a partir de l’any 1441 sota la direcció de tres mestres tortosins, Antoni Alcanyiç, Domingo Xies i Bernat Gual (…)” p. 18-19

portada-assut001
Portada del llibre: La construcció de l’assut i sèquies de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana

FONT:

  • Vidal Franquet, Jacobo. La construcció de l’assut i sèquies de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l’episcopal. Benicarló: Onada Edicions, 2006. 239 p. (La transformació d’un territori ; 2). ISBN 978-84-96623-05-7

Popularity: 5% [?]

Ampliació de la Biblioteca del Campus Barri Vell de la UDG

Els 10ns Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2006, organitzats anualment per la Demarcació de Girona del COAC, han atorgat a l’ampliació de la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona una menció especial.


http://www.premisarquitectura.net/ARQ10/fotosObres/228p.jpg [Consulta: 25 de març de 2007]

Obra dels arquitectes Jordi Bosch i Joan Tarrús, l’ampliació es planteja com una extensió de la planta baixa del Convent de Sant Domènec (que ja acollia la Biblioteca). Aquesta nova construcció té forma trapezoïdal, i té voluntat de passar inadvertida i difuminar-se en l’entorn com una prolongació natural del convent, sense restar-li en cap moment protagonisme. Aquesta voluntat de “no protagonisme” fa que l’edifici es recolzi i s’aïlli en si mateix.

El nou edifici disposa de dues plantes. La planta baixa està semisoterrada respecte el nivell del carrer. Com a element més significatiu de l’ampliació de la Biblioteca podriem destacar les lluernes ubicades a la coberta, i que proporcionen llum zenital a les dues plantes, inclosa la semisoterrada.

Actualització (28/03/2008): L’ampliació de la Biblioteca rep un Premi FAD 2007.

FONTS:

  • “Ampliació de la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona: Girona”. En: 10 Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2006. Girona: COAC Girona, DL 2006. ISBN 84-96185-91-5, p. 10-11.
  • “Ampliación biblioteca del campus del Barrio Viejo. Convento de Sant Domènec. Universidad de Girona. Girona”. En: ON Diseño, n. 288, p. 126-133.
  • “Ampliación biblioteca del campus del Barrio Viejo. Convento de Sant Domènec. Universidad de Girona. Girona”. En: Anuario Premios FAD 2007: Arquitectura e interiorismo. Barcelona: ON Diseño, DL 2007, p. 176-183.

Popularity: 3% [?]

La biblioteca pública de Des Moines


Font de la imatge. [Consulta: 19 de març de 2008]

Construïda entre 2001 i 2006, i obra de l’arquitecte David Chipperfield, la Biblioteca Pública de Des Moines (Des Moines, Iowa) es troba ubicada a una zona de transició que està patint una forta renovació urbana, entre un gran parc de la ciutat, el Western Gateway Park, i els edificis d’oficines del downtown de la capital d’aquest estat nord-americà .

De l’edifici de la biblioteca en destacaria dos aspectes: la coberta i la pell, la façana. La coberta vegetal actúa d’element de continuïtat visual amb el parc que hi ha al costat, reduïnt així­ l’impacte visual de l’edifici de la biblioteca en el seu entorn més immediat. A més, com que es tracta d’una coberta vegetal, aquesta té funcions clarament mediambientals, facilitant les canalitzacions d’aigua externes al mateix temps que afavoreix una bona climatització de l’edifici.

L’altre element a destacar seria la pell, la façana de tot l’edifici. L’estructura de formigó està envoltada per un tancament de vidre energèticament eficient, format per dues capes entre les quals se situa una reixa de coure que funciona de filtre de la llum solar i de la intensitat amb què penetra dins de l’edifici.

Per acabar, només una curiositat: l’edifici m’ha recordat de seguida el projecte del nou campus de la URV a Tortosa… Hem trobat la font d’inspiració?

FONTS:

  • Hi ha un extens àlbum de fotografies a: “Library Building Project: New Central Library“. En: Des Moines Public Library [Consulta: 19 de març de 2007]
  • Chipperfield, David. “Encrucijada verde: Biblioteca pública, Des Moines”. En: Arquitectura Viva, n. 107-108 (2006), p. 192-195.
  • “David Chipperfield: Des Moines Public Library”. En: A+U: Architecture and Urbanism, n. 441 (June 2007), p. 40-47
  • “Des Moines (Estados Unidos): Biblioteca Pública”. En: AV Monografías, n. 131 (2008), p. 72-75

Popularity: 4% [?]

Les inversions de la Generalitat en biblioteques i arxius ebrencs

El passat divendres 13 sortien publicats a La Veu de l’Ebre els pressupostos de la Generalitat pel 2007 a les Terres de l’Ebre. En total, uns 165 milions d’euros, dels quals, pràcticament 10 milions seran per a Cultura i Mitjans de Comunicació.

Dins d’aquests, estan els pressupostos per a biblioteques i arxius:

  • 1.849.768,14€ per a les biblioteques d’Alcanar, Sant Jaume d’Enveja, la Sénia, Roquetes, la Ràpita i Gandesa.
  • 2.284.000,00€ per l’Arxiu Comarcal del Montsià, a Amposta.
  • 2.380.000,00€ per l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta, a Gandesa.

    FONT:

    Popularity: 1% [?]

    Les fotografies de la inauguració de la Biblioteca de Roquetes

    Ahir vaig assistir a la inauguració de la nova Biblioteca de Roquetes, que se situa en l’antic edifici del noviciat dels jesuïtes a la ciutat, just al costat de l’Observatori de l’Ebre. L’edifici s’ha rehabilitat per complet, en forma de centre cí­vic i cultural, i hi acull el casal d’avis, un hotel d’entitats, i l’emissora municipal Antena Caro; a més, és clar, de la Biblioteca, la rehabilitació de la qual ha anat a càrrec de Jaume Martí­nez.

    A l’acte hi assistiren, pel cap baix, un centenar de persones. I també bona part del col·lectiu bibliotecari de les Terres de l’Ebre. Puc dir que potser som una petita familia, i penso que ocasions com l’ahir són ideals per trobar-nos, xerrar i veure’ns… amb la biblioteca i els bibliotecaris com a excusa. En esdeveniments com ahir el nostre col·lectiu passa a ser el centre d’atenció; cal, doncs, que tots nosaltres, ens mullem, ens donem a conèixer perquè, com ahir va passar, sortim a la llum pública, ens donem a conèixer a la ciutadania.

    També voldria destacar la ubicació de la biblioteca, en el centre cí­vic de la ciutat, però amb un espai ben diferenciat, i ben a prop d’un munt d’entitats culturals i socials de la localitat, i sobretot, porta per porta amb la ràdio Antena Caro. Penso que caldrà explotar al 100% les sinèrgies, inevitables, que es crearan en el Centre Cí­vic, i especialment penso que caldria establir, sense miraments i segur que amb la màxima complicitat, una intensa relació amb Antena Caro. A la Biblioteca se li obre una magní­fica porta de difusió de les seves activitats, i estic segur que es sabrà aprofitar.

    Bé, des d’aquí­ la meua enhorabona per aquest nou projecte. I les meues felicitacions a la Begonya, al Marc i a les altres dues noies (ho sento, però no recordo el nom) que formaran part de l’equip gestor. Molts ànims en aquest nou camí­.

    Deixo unes quantes fotos que vaig fer ahir:


    L’àlbum complet a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157602268424690/. També podeu trobar una selecció d’aquestes fotografies al web de la Biblioteca: http://www.bibliotecaspublicas.es/roquetes/enlaces.htm

    I tres videos:

    Més informació:

    Popularity: 3% [?]

    Concursos d’idees de biblioteques, d’Alfons Soldevila

    El número 12 de la col·lecció Inventaris d’Arquitectura està dedicat a l’arquitecte català Alfons Soldevila. Entre les obres que s’hi recullen hi ha els concursos d’idees a què es presentà per a la construcció de 4 biblioteques.

    Són aquestes:

    • L’any 1995 es presenta al concurs d’idees per a la Biblioteca Kansai-Kan, al Japó. Es podria dir que el projecte presentat per Soldevila és extremadament sismorresistent, i adaptat a la perfecció a la configuració sismològica del paí­s del Sol Naixent. L’edifici es podrà moure fins a 60 cm en qualsevol direcció, i després tornar a la seva posició original. A més, les rampes d’accés, les sortides i les escales d’emergència es dissenyen fixades només al terra, i no a l’edifici; evitant així­ que s’esquerdin amb el moviment de l’edifici i al mateix temps es permet que aquest es mogui lliurement.
    • Dos anys més tard, el 1997, es presenta al concurs per a la Biblioteca de Turku, a Turku, Finlàndia. La proposta presenta un edifici en forma de L, amb una gran plaça pública destinada a usos cí­vics i de ciutat. Com a element decoratiu d’aquesta plaça es proposa una coberta d’arcs estructurals corbats que penetra en l’espai de la plaça pública, i que n’és l’element més significatiu de la mateixa.
    • El 2003, presenta un projecte per a la Biblioteca de la Universitat de Palma, a Palma de Mallorca. L’aspecte més singular de la proposta d’edifici és que l’accés s’efectua per la part superior, mitjançant un passeig (amb pendent del 7% però dotat d’ascensors) amb jardins i miradors per entrar al vestí­bul de la biblioteca. Es destaca que aquest accés proporciona un filtre entre interior i exterior i que al mateix temps permet eliminar els passadissos interns. L’edifici a més disposa d’un pati interior amb vegetació amb les finalitats de crear un microclima, proporcionar llum i facilitar les comunicacions perimetrals.
    • Finalment, aquell mateix any 2003 presenta una proposta d’idees per a un projecte anomenat A Library for the new age, a Tòquio (Japó). Es proposa un edifici circular, amb dues anelles concèntriques: l’exterior, amb les escales, les rampes i la resta d’elements de comunicacions internes; i la interior (amb diàmetre més reduït), que conté la resta de dependències. Cal destacar que l’anella interior no té una circumferència exacte, sinó que es desplaça seguint un moviment helicoïdal ascendent.

    FONT:

    • Alfons Soldevila: geometria adaptable. Barcelona: COAC Barcelona, DL 2006. (Inventaris d’arquitectura ; 12). 181 p. ISBN 84-96185-87-7
    Blog Widget by LinkWithin

    Popularity: 3% [?]