La Biblioteca Central d’Esplugues de Llobregat
Obra de l’equip d’arquitectes Artigues i Sanabria (1995-1999), la Biblioteca Central Pare Miquel d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és fruit d’una reforma i ampliació d’una antiga escola ja existent.
http://www.diba.es/biblioteques/images/biblioteques/ESPLU.jpg [Consulta: 1 de març de 2007]
Del projecte en destacaria dos aspectes: el primer, l’aprofitament dels espais que antigament ocupaven els patis de l’escola, reconvertits en una àmplia sala de lectura il·luminada amb claraboies al sostre. Sembla lògic. L’espai que amb l’antic ús escolar era el més diàfan i ampli… amb el canvi a usos bibliotecaris ho continuiï sent. Les característiques no canvien, però si ho fan els usos. Les sales de lectura necessiten grans espais i sobretot, llum… tal i com ho necessiten els patis escolars. L’altre aspecte a destacar seria la gran pantalla frontal que remata la façana principal, i en la qual s’hi han incrustat les enormes lletres que anuncien el nom de la biblioteca.
Més biblioteques d’Artigues & Sanabria al blog:
- La Biblioteca Comarcal de Blanes
- La Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC
- La Biblioteca Central de Viladecans
- La Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet
FONT:
- “Biblioteca Central Pare Miquel d’Esplugues: Esplugues de Llobregat, Barcelona: 1995/99″. En: Artigues & Sanabria. Lleida: COAC Lleida, 2006. (Inventaris d’arquitectura ; 13). ISBN 84-96185-88-5, p. 96-99.
- Llorente Díaz, Marta. “Cinco bibliotecas de Artigues y Sanabria”. En: ON Diseño, n. 208 (1999), p. 210-241.
La llum, suficient, però no excessiva. Fes-ho saber a qui convingui, si us plau. No ho dic per la Biblioteca Pare Miquel, que no la conec, però les façanes de vidre i les claraboies que prà cticament deixen arribar el sol a les taules són una mala solució en el nostre paÃs.
A qui vols que li faci saber??
El que si que és cert que hi ha una tendència, una moda nòrdica importada, a usar en excés el vidre en moltes biblioteques, i com bé dius, no és la millor solució en el nostre entorn, amb uns Ãndexs de radiació solar molt elevats. El vidre en si mateix no és una mala opció, però sempre i quan es matitzi el seu ús i es complementi amb altres elements que atenuin l’escalfament que pot provocar el vidre. Ara em vé a la memòria la Biblioteca de Mataró, que ha recobert la façana amb plaques solars, fent que la llum que entra a la biblioteca es difumini. Penso que cal saber construir adaptant-se a l’entorn, i dissortadament molts arquitectes encara dissenyen com si estiguessin a Estocolm. El mateix passa amb les claraboies: penso que no serveixen de res si arriben a escassos metres de les taules, amb llum directa. La llum directa mai es bona, ni la natural ni la artificial. M’agrada dir que cal omplir de llum de forma uniforme, no focalitzar-la en punts concrets.
Jo tampoc conec la Pare Miquel; només anoto els trets més significatius que les biblioteques que passen per les meues mans. Potser si algú que hi treballa llegeix aquest article podriem encetar un debat interessant.
Com que treballes a la vora dels arquitectes, m’he fet la il·lusió que potser els podries fer arribar el suggeriment. És que fa molts anys que pateixo els efectes del disseny nòrdic, jo…
Fins ara només una arquitecte m’ha demanat consell a l’hora de dissenyar una biblioteca… I amb una mica de sort estarà acabada per l’any vinent.
A la teua biblioteca tens disseny nòrdic? Explica explica!!
No, no! No em vull pas complicar la vida per no res! Les reclamacions concretes les faig allà on toca.
La nostra conversa pública hauria de servir perquè s’evités algun desastre futur. El vidre mal usat, a més a més, porta problemes de climatització, provoca despeses inútils d’energia i, fins i tot, impossibilita l’aïllament d’espais. Això sÃ, queda tan bonic a les fotos de les revistes d’arquitectura!
I no diré res més, que m’embalo!
Embala’t, embala’t!!