[bauen_Blog]

Documental dirigit per Manuel Campo Vidal.

[googlevideo]4241376347493906046&hl=es[/googlevideo]

M’he entretingut a mirar a Google Trends quina era l’evolució de la cerca pritzker prize al llarg del temps, i sorprèn veure la periodicitat constant amb què apareixen els pics de les cerques, en el primer terç de l’any, coincidint amb la proclamació de l’arquitecte guanyador. Ha estat així l’any 2004 (guanyadora, Zaha Hadid), l’any 2005 (guanyador, Thom Mayne), i l’any 2006 (guanyador, Paulo Mendez da Rocha). Serà interessant veure també si es repeteix la tendència aquest 2007. És curiós també que la resta de l’any, el volum de cerques sigui zero, pràcticament insignificant.

D’altra banda també penso que pot ser interessant saber l’evolució de la cerca richard rogers, potser només aquest 2007. Tot i que sembla que encara no hi ha hagut un augment considerable de les mateixes, es pot intuir ja un lleugera tendència a l’alça, que segurament es podria confirmar els propers dies.

Ahir coneixiem que Richard Rogers ha guanyat el Premi Pritzker d’arquitectura del 2007. L’arquitecte anglès és autor, entre d’altres obres, del Centre d’Art Georges Pompidou (1972) de Paris, juntament amb Renzo Piano; o de la nova Terminal T4 de l’aeroport de Barajas de Madrid, juntament amb Antonio Lamela.

http://www.lacoctelera.com/myfiles/martita/richard_Rogers.jpg [Consulta: 30 de març de 2007]

FONTS:

• L’anunci de la proclamació al web del Pritzker Prize.
• Cerca a Google. (richard rogers pritzker)
• Cerca a Google Blog Search. (richard rogers pritzker)
• Cerca a Technorati. (richard rogers pritzker)

Si en l’article sobre la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté veiem una separació d’usos i funcions mitjançant un carrer que tallava l’edifici, a la Biblioteca Central de Viladecans (Baix Llobregat) aquesta es porta a terme amb la diferenciació volumètrica del edifici mateix, separat en dues parts ben diferenciades.

http://biblioteca.viladecans.org/uploads/pics/entrada.jpg [Consulta: 28 de febrer de 2007]

Obra de l’equip d’arquitectes Artigues & Sanabria (1995-1998), és precisament aquesta diferenciació d’usos un dels dos aspectes més significatius de l’edifici. Per una banda trobem un volum en forma de prisma i de dues plantes d’alçada; a la planta baixa s’hi ubiquen la sala general d’adults, l’hemeroteca, la música i el magatzem; mentre que a la primera hi trobem els despatxos, el servei d’informació i l’àrea de referència. D’altra banda, hi ha un conjunt de volumetries disposades en semicercle, només en planta baixa, on hi trobem una sala d’actes, la sala infantil i la zona de petits lectors.

L’altre aspecte a destacar és la zona d’unió entre aquestes dues parts de l’edifici. En la intersecció s’ha creat un gran vestí­bul-distribuïdor, a mode d’acollida i de recepció, i que serveix d’element canalitzador de les diferents circulacions internes. D’aquest vestí­bul també caldria destacar-ne la seva funció com a element de transició entre l’exterior i l’interior (en aquest cas completament dins de l’edifici), ja que disposa de dos accessos, un per a cada façana de l’edifici, fet que augmenta i facilita la seva relació amb l’entorn, i convida més encara els usuaris a entrar-hi. Pel que fa a l’entorn, l’accés nord del vestí­bul dóna a un jardí­, amb el qual la biblioteca s’hi relaciona intensament, facilitant-ne a més la seva visió amb una façana de cristall.

Més biblioteques d’Artigues & Sanabria al blog:

• La Biblioteca Comarcal de Blanes
• La Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC
• La Biblioteca Central d’Esplugues de Llobregat
• La Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet

FONTS:

• Visita virtual a la biblioteca. http://biblioteca.viladecans.org/VISITA.275.0.html [Consulta: 28 de febrer de 2007]
• “Biblioteca Central de Viladecans: Viladecans, Barcelona: 1995/98″. En: Artigues & Sanabria. Lleida: COAC Lleida, 2006. (Inventaris d’arquitectura ; 13). ISBN 84-96185-88-5, p. 90-95.
• Llorente Díaz, Marta. “Cinco bibliotecas de Artigues y Sanabria”. En: ON Diseño, n. 208 (1999), p. 210-241.

http://beta.zooomr.com/photos/33253@Z01/716300 [Consulta: 18 de febrer de 2007]

Obra del 1907 de Pau Monguió i Segura (1865-1956), entre 2004 i 2006 experimentà una reforma a càrrec de l’empresa Gatón, que hi instal·là les seues oficines.

FONTS:

• “Casa Pallarés (o Villa Alicia)”. En: Guia d’arquitectura de la Demarcació de l’Ebre. Tortosa: COAC Ebre, 2002, p. 67
• “Gatón compra Villa Alicia amb la intenció de traslladar-hi les oficines”. En: Ebreconòmic, n. 13 (nov. 2004), p.11
• “El grup de construcció Gatón recupera un edifici modernista de Tortosa”. En: El Punt (20 d’abril de 2006)
• “El grup Gatón inaugura, amb tota la pompa, la restauració de Villa Alicia”. En: Diari de les Terres de l’Ebre (20 d’abril de 2006)
• Marsal, Jordi. “El grup Gatón restaurarà Villa Alícia per ubicar-hi la seva seu”. En: Diari de les Terres de l’Ebre (24 de novembre de 2004)
• “El grup Gatón adquireix Villa Alicia per a instal·lar-hi les oficines”. En: Més Ebre, n. 154 (26 de novembre de 2004), p. 18.
• “El grup de construcció Gatón recupera l’edifici modernista de Villa Alícia”. En: Més Ebre, n. 225 (21 d’abril de 2006), p. 12-13
• March, Joan. “La història de Villa Alícia”. En: La Veu de l’Ebre, n. 226 (21 d’abril de 2006), p. 38-39
• “Villa Alícia renova el seu aspecte”. En: Diari de les Terres de l’Ebre (3 de gener de 2006)