Renfe i els problemes amb la informació
Sembla que els problemes amb Renfe a les rodalies de Barcelona són ja endèmics i estan fortament enquistats. Caldria aplicar-s’hi per solucionar-los, com també caldria esforçar-s’hi per solucionar un altre greu, gravÃssim, problema que se’n deriva, perquè pel que llegeixo, escolto i veig, molts usuaris dels trens la única cosa que reclamen és informació: saber què està passant, per què passa i quan es solucionarà . La informació disminueix l’angoixa, disminueix la impotència, difumina i esborra el caos i crea sensació de seguretat, de confiança i de bona gestió…
Què podriem fer-hi els professionals de la BiD i de la informació? Hi tenim algún paper a jugar? Entra dins els nostres rols el de crear i generar seguretat mitjançant la informació que aportem? En el cas de Renfe, quins valors podriem aportar?
Sóc un tortosà que viu a Calafell i això em toca patir-ho de forma molt directa. Quan vaig arribar a Calafell fa 10 anys descobrir el servei de Rodalies va ser una grata sorpresa. Sempre que anava a Barcelona ho feia amb tren: còmode, rà pid, econòmic… A més, sense haver-te de preocupar d’on aparques a Barcelona. D’uns mesos cap aquà vaig en cotxe i el canvi és prou expressiu. Com jo molta més gent.
Aquà al Baix Penedès hi ha servei d’autobusos a Barcelona, però ni les freqüències ni el temps de viatge ni el preu (i això que el tren fa temps que va deixar de ser barat) poden competir.
La gent està encesa des de fa cinc o sis mesos perquè s’està sortint a una mitjana de dues avaries greus per setmana. Però hi ha una mar de fons que ve de cinc o sis anys enrere. No tan sols perquè les avaries i els retards ja eren freqüents, sinó també perquè el servei és exactament el mateix, en freqüències de pas i en capacitat dels trens, que l’any 91, quan es va posar en marxa. I des de llavors s’han quadriplicat els usuaris.
El que passa ara és que ja no són els vint minuts diaris de retard. És que et quedes tirat dia sÃ, dia no, durant unes quantes hores.
Un matÃs volia fer-te perquè ho visc molt directament: en aquests moments la gent ja no demana estar informada quan hi ha un problema; el que vol és que els trens funcionin i que es deixin d’altres punyetes. Aquest à nim és fruït de la indignació generalitzada, però també de veure que el pla de xoc que va prometre la ministra de Foment és una camama: han posat un batalló d’informadors, sÃ, però el problema real, que és posar al dia les lÃnies i comprar més trens continua exactament igual i se li va posant una data darrera d’una altra.
Toni,
grà cies per la teua llarga explicació. És interessant saber l’opinió dels qui ho pateixen a diari. Estic completament d’acord que el que hom vol quan agafa el transport públic, és que aquest funcioni bé, ja que entenc que una part dels nostres impostos s’hi destinen; i estar informat passa a un tercer, quart o cinquè pla. Sobre aquest tema, el de la necessitat d’informació, bé, jo només reflecteixo el que sovint expressen els mitjans de comunicació. I més enllà de reflectir la seva expressió, entenc que la necessitat d’establir bona informació, bons canals de comunicació, és una necessitat d’obligat compliment per a qualsevol empresa. M’imagino perfectament la impotència de trobar-te dia si dia també aturat emmig de les vies per qualsevol averia. És indignant i cal posar-hi remei urgentment. Però jo també he estat usuari de Renfe (en aquest cas de Regionals), i a part d’haver patit també nombrosos retards i avaries, en la meua opinió, penso que si se m’hagués informat puntualment sobre què passava en cada moment, se m’hagués descrit la causa de l’avaria/retard, i se m’haguessin donat solucions o alternatives, doncs home, hauria continuat emprenyat, és clar, però com a mÃnim hauria vist una mica d’eficiència i respecte pels usuaris. Aspecte aquest en què Renfe també ha fallat!!
Com molt bé deies Daniel uns dels problemes més greus és la falta d’informació sempre que passa alguna cosa (massa sovint per als gustos de tots!!). Jo també he estat agafant lo tren 2 cops per setmana durant més de 10 anys i lo nombre d’incidències és irrecordable!! Però lo més fort és que no t’avisen d’alguna cosa que ja ha succeït!! i ells ho saben però no t’ho diuen!! com a exemple: lo famós dimecres inici del final de tot aquest enrenou (21/2/07), que va coincidir en lo final del Carnaval a Sitges, etc. Jo vaig agafar lo tren a Tortosa a les 6:15 del matÃ!! i l’averia havia succeït a les 5:20 del matÃ!!! i ningú mos va avisar en cap moment (estació o al tren) que havia hagut un incident i que haurien problemes!! Lo resultat?? arribar 1h 30 min tard a BCN i assabentat-te de les coses per la radio!! Això és deplorable!! Per no parlar de les aglomeracions en los trens!! iaxò també és sabotatge??
Demà hem d’anar a BCN, possiblemnt anirem en cotxe!!!