gràcies per la teua llarga explicació. És interessant saber l’opinió dels qui ho pateixen a diari. Estic completament d’acord que el que hom vol quan agafa el transport públic, és que aquest funcioni bé, ja que entenc que una part dels nostres impostos s’hi destinen; i estar informat passa a un tercer, quart o cinquè pla. Sobre aquest tema, el de la necessitat d’informació, bé, jo només reflecteixo el que sovint expressen els mitjans de comunicació. I més enllà de reflectir la seva expressió, entenc que la necessitat d’establir bona informació, bons canals de comunicació, és una necessitat d’obligat compliment per a qualsevol empresa. M’imagino perfectament la impotència de trobar-te dia si dia també aturat emmig de les vies per qualsevol averia. És indignant i cal posar-hi remei urgentment. Però jo també he estat usuari de Renfe (en aquest cas de Regionals), i a part d’haver patit també nombrosos retards i avaries, en la meua opinió, penso que si se m’hagués informat puntualment sobre què passava en cada moment, se m’hagués descrit la causa de l’avaria/retard, i se m’haguessin donat solucions o alternatives, doncs home, hauria continuat emprenyat, és clar, però com a mínim hauria vist una mica d’eficiència i respecte pels usuaris. Aspecte aquest en què Renfe també ha fallat!!

Aquí al Baix Penedès hi ha servei d’autobusos a Barcelona, però ni les freqüències ni el temps de viatge ni el preu (i això que el tren fa temps que va deixar de ser barat) poden competir.

La gent està encesa des de fa cinc o sis mesos perquè s’està sortint a una mitjana de dues avaries greus per setmana. Però hi ha una mar de fons que ve de cinc o sis anys enrere. No tan sols perquè les avaries i els retards ja eren freqüents, sinó també perquè el servei és exactament el mateix, en freqüències de pas i en capacitat dels trens, que l’any 91, quan es va posar en marxa. I des de llavors s’han quadriplicat els usuaris.

El que passa ara és que ja no són els vint minuts diaris de retard. És que et quedes tirat dia sí, dia no, durant unes quantes hores.

Un matís volia fer-te perquè ho visc molt directament: en aquests moments la gent ja no demana estar informada quan hi ha un problema; el que vol és que els trens funcionin i que es deixin d’altres punyetes. Aquest ànim és fruït de la indignació generalitzada, però també de veure que el pla de xoc que va prometre la ministra de Foment és una camama: han posat un batalló d’informadors, sí, però el problema real, que és posar al dia les línies i comprar més trens continua exactament igual i se li va posant una data darrera d’una altra.