Sobre el wifi i altres funcions a les biblioteques públiques
Ja han començat a aparèixer les primeres reflexions més serenes i meditades sobre l’EbreBloc 2007 del passat 3 de febrer. Una que m’ha cridat especialment l’atenció és la que ha publicat en Gustau Moreno al seu bloc (i que referencio al final de l’article). En l’article, Moreno expressa els motius de la tria de l’edifici, la Biblioteca Marcel·là Domingo, remarcant l’atractiu del centre històric tortosÃ, i que la biblioteca pot servir (i de fet serveix), com a pol d’atracció i d’element revitalitzador, com a excusa per entrar-hi.
No obstant, en Gustau també comenta algunes mancances, com ara la falta de connexió WiFi a la biblioteca, quan ara per ara una gran majoria de les biblioteques de nova construcció (la BMD s’inaugurà el juliol del 2006), ja en disposen. Coincideixo plenament amb la seua opinió. En Gustau ho atribueix als 10 anys acumulats durant la seva construcció. Però també, potser, a una manca (o impossibilitat) de flexibilitat en el projecte, que no ha permès d’adaptar-lo a les noves realitats tecnològiques (internet sense cables) i socials (boom demogrà fic de la ciutat). Com ell, jo també espero que l’Ajuntament aposti fortament per la biblioteca, que escolti als bibliotecaris que hi treballen, i que hi inverteixi en tots aquests serveis: en xarxa WiFi, però sobretot, en personal.
Els comentaris a aquest article també han generat un debat prou intens, en què ha aparegut un tema força recurrent en l’à mbit professional de la BiD: i no és altre que si les biblioteques públiques han de ser un lloc d’estudi o no. Assumeixo perfectament que hi encara moltes mancances a resoldre en aquest tema, i que moltes ciutats, com ara Tortosa, encara no disposen d’equipaments suficients ni adients per aquesta finalitat, la de l’estudi; i que molts cops, per no dir sempre, l’últim recurs és la biblioteca pública. Crec que la biblioteca pública ha assumit i assumirà aquest rol. Potser una solució podria ser la potenciació de les biblioteques dels instituts, o habilitar sales d’estudi especÃfiques al centres cÃvics, casals,… o en un futur proper la nova biblioteca università ria de la ciutat. Però la biblioteca pública en teoria no està destinada a ser una sala d’estudi.
Si la societat en general encara veu les biblioteques públiques (un dels comentaris parlava de què era el primer cop que sentia que les BP no eren també un lloc per estudiar) com a simples sales d’estudi, on anar a assentar-se durant hores i només memoritzar apunts, de què serveixen doncs tots els serveis que s’ofereixen? Per què oferir el préstec? Per què muntar exposicions, o conferències, o donar connexió a internet? O directament, per què planificar els edificis bibliotecaris tal i com s’estan construint? Amb simples sales dià fanes, taules, cadires i calefacció n’hi hauria més que suficient.
Penso que cal tenir clares les funcions de cada espai, i com a tals, mantenir-los separats. Naturalment que s’han de relacionar; però sempre mantenint les seues caracterÃstiques pròpies. Des d’aquest blog aposto per la creació, com ja s’està planificant a moltes grans biblioteques públiques, de sales d’estudi aïllades amb les seves condicions especÃfiques necessà ries (per exemple, silenci), i que no interfereixin en la marxa, ni en l’ús ni en les funcions de la biblioteca pública.
FONT:
- Moreno, Gustau. “El que penso de la nova biblioteca (primera reflexió de l’Ebrebloc)“. En: La Marfanta (8 de febrer de 2007)
Leave a comment