[bauen_Blog]

Sembla que els problemes amb Renfe a les rodalies de Barcelona són ja endèmics i estan fortament enquistats. Caldria aplicar-s’hi per solucionar-los, com també caldria esforçar-s’hi per solucionar un altre greu, gravíssim, problema que se’n deriva, perquè pel que llegeixo, escolto i veig, molts usuaris dels trens la única cosa que reclamen és informació: saber què està passant, per què passa i quan es solucionarà. La informació disminueix l’angoixa, disminueix la impotència, difumina i esborra el caos i crea sensació de seguretat, de confiança i de bona gestió…

Què podriem fer-hi els professionals de la BiD i de la informació? Hi tenim algún paper a jugar? Entra dins els nostres rols el de crear i generar seguretat mitjançant la informació que aportem? En el cas de Renfe, quins valors podriem aportar?

RESUM

Bibliografia de les noticies relacionades amb les biblioteques, la documentació i els arxius a les Terres de l’Ebre (Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre) aparegudes al setmanari local La Veu de l’Ebre durant l’any 2006.

Paraules clau

Biblioteques, Arxius, Terres de l’Ebre, La Veu de l’Ebre

1. INTRODUCCIÓ

Intenció i metodologia

El propòsit d’aquest article neix de la sensació personal de què el 2006 ha estat un bon any pel que fa a la biblioteconomia i la documentació a les Terres de l’Ebre. S’han acabat projectes importants, com la nova biblioteca de Tortosa; s’han iniciat d’altres edificis, com a Gandesa o Roquetes; l’Arxiu Comarcal d’Amposta comença a caminar i el de Móra d’Ebre ja s’ha enllestit… Per tot plegat, he pensat que calia deixar-ne constància documental. Que calia recopilar i resumir tot un any que considero apassionant per a les Terres de l’Ebre. I per això, potser seria interessant fer-ho a partir de les noticies publicades a la publicació periòdica de referència del territori, la més important i influent, tot i que pot agradar més o menys: La Veu de l’Ebre. [1]

L’article també servirà per avaluar i mesurar la presència del nostre àmbit científic (la biblioteconomia, la documentació, l’arxivística) en la premsa local, per poder-ne quantificar la seva visibilitat al llarg de tot un any.

Per a la recerca i tria dels articles, s’han consultat i buidat de forma directa, número a número, tots els exemplars del setmanari editats durant el 2006.

La importància del setmanari

La Veu de l’Ebre neix el novembre de 2001 com a resultat de la fusió de dos setmanaris històrics: La Veu del Baix Ebre i l’Ebre: setmanari independent de les Terres de l’Ebre. El primer es publicà entre 1982 i 2001 i al seu torn fou l’hereu de La Voz del Bajo Ebro (1957-1982). El segon tingué una vida més efímera, entre 1995 i 2001, i que el seu torn fou producte de la fusió entre Ebre Informes (1978-1995) i Migjorn (1983-1995). [2]

Així doncs, La Veu recull una herència directa de més de 20 anys d’història d’informació local. La importància, doncs, resulta, òbvia. Se’n podrà qüestionar la qualitat periodística, però el setmanari ha suposat, i suposa, una periodisme de proximitat: l’aparició de noticies locals, que passen a ser el centre de l’activitat periodística, suposen en bona mesura una més gran acceptació per part del públic, que veu reflectida la seva realitat, el seu món i la seva vida en els fulls del setmanari, i se’l fa seu. En aquest sentit de proximitat, la presència i inclusió de les notícies sobre les biblioteques i altres centres d’informació del territori adquireix més pes, i pot ser un reflex de la seva importància dins la societat ebrenca i els seus mitjans de comunicació locals.

La distribució de La Veu de l’Ebre abarca les 4 comarques ebrenques catalanes: el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El setmanari, que es publica cada divendres, té una tirada de 6.000 exemplars i una audiència de 30.000 lectors. [2]

Per història i també per impacte i visibilitat del setmanari en el seu àmbit de distribució i difusió, la importància de La Veu és, penso, més que òbvia.

2. ABAST I CRITERIS D’INCLUSIÓ

Abast temàtic

S’han inclòs al llistat totes les notícies sobre biblioteques, arxius, llibres, centres de documentació,… I en tots els seus aspectes: edificis, arquitectura, activitats, personal, presentacions, etc…

Abast cronològic

Es recullen, es referencien i es resumeixen les noticies aparegudes al setmanari durant tot l’any 2006, des del número 211 de 6 de gener fins al número 261, del dia 22 del mes de desembre.

Abast geogràfic

S’han inclòs només totes aquelles noticies sobre biblioteques, arxius, centres de documentació i altres centres informatius a i de les Terres de l’Ebre.

Criteri d’inclusió

Els criteris sempre són, per definició, subjectius i personals. Aquest article no té la intenció de ser exhaustiu. S’han seleccionat, només, tots aquells articles en què les biblioteques, els arxius i altres centres d’informació tenien una presència destacada dins la notícia, un pes preponderant dins del seu redactat, i que aportin continguts i siguin representatius de l’evolució de la BiD i l’arxivística a les Terres de l’Ebre. S’han descartat aquells articles en què se’n parlava de forma residual o minsa.

3. CLASSIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL LLISTAT BIBLIOGRÀFIC

El llistat s’ha ordenat seguint un criteri cronològic invertit; és a dir, les noticies més recents apareixen primer, mentre que les més antigues estaran al final. S’ha seguit el format següent:

N. xxx (dd/mm/aaaa): cognom, nom. “títol de l’article”, p. xxx

4. LLISTAT BIBLIOGRÀFIC

• N. 257 (24/11/2006): “Els clubs de lectura s’obren pas a l’Ebre: Deltebre i Tortosa aposten per l’anàlisi literària”, p. 100.
• N. 254 (03/11/2006): “Neteja dels llibres de clavaria: l’Arxiu recupera els escuts de les cobertes”, p. 19.
• N. 251 (13/10/2006): “Enllestides les obres de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre”, p. 76.
• N. 250 (06/10/2006): “A punt l’edifici de l’Arxiu Comarcal, que començarà a funcionar al gener”, p. 35.
• N. 249 (29/09/2006): “Generar primeres persones del plural per aconsguir socialitzar la lectura: trobada nacional de clubs de lectura de Catalunya”, p. 59.
• N. 248 (22/09/2006): “Joan Sabaté: ‘Qui paga les factures de la biblioteca és l’Ajuntament’”, p. 13
• N. 247 (15/09/2006): “Amposta signa el conveni amb Cultura per finançar l’arxiu comarcal”, p. 25.
• N. 244 (25/08/2006): “Els voluntaris de les lletres: la biblioteca Marcel·lí Domingo ha creat la figura del voluntari i ha fet una crida als interessats perquè es facen socis d’aquest nou club”, p. 78.
• N. 244 (25/08/2006): “Cultura obre el concurs per subministrar fons a la biblioteca d’Amposta”, p. 6
• N. 242 (11/08/2006): “La nova biblioteca rep 2.154 usuaris durant la primera setmana”, p. 14.
• N. 241 (04/08/2006): “La Sénia aprova el finançament de la biblioteca municipal”, p. 45.
• N. 240 (28/07/2006): “Obre portes la nova biblioteca Marcel·lí Domingo”, p. 19.
• N. 239 (21/07/2006): Garcia, Rosa. “Les biblioteques de Tortosa giren full”, p. 19.
• N. 238 (14/07/2006): Garcia, Rosa. “Tortosa estrena festa, biblioteca, palau i agermanament el 20-J”, p. 13.
• N. 234 (16/06/2006): Sánchez Cervelló, Josep. “Els fons ebrencs de l’Arxiu de Salamanca”, p. 98.
• N. 233 (09/06/2006): “Mascarell obrirà la porta de la nova biblioteca el 20 de juliol”, p. 19.
• N. 230 (19/05/2006): Calvet, Jordi. “L’Arxiu Comarcal acollirà el centre de documentació de la Castellania”, p. 48.
• N. 228 (05/05/2006): “El primer dia del còmic porta un taller i una mostra a la biblioteca”, p. 20.
• N. 226 (21/04/2006): “Corbera inaugura el centre de documentació de la Batalla de l’Ebre”, p. 36.
• N. 224 (07/04/2006): “La biblioteca, una qüestió de lletres”, p. 15.
• N. 222 (24/03/2006): “La Biblioteca Comarcal organitza un concurs de punts de llibre”, p. 79.
• N. 221 (17/03/2006): “Exposició i recital poètic a la Biblioteca”, p. 77.
• N. 219 (03/03/2006): Castellà, Montse. “Les quatre capitals de les Terres de l’Ebre tindran arxiu propi aquest 2006″, p. 82.
• N. 219 (03/03/2006): “‘L’hora del conte’, a la biblioteca de Gandesa”, p. 68.
• N. 218 (24/02/2006): “La biblioteca espera personal i mobiliari”, p. 15.
• N. 217 (17/02/2006): “La biblioteca comarcal va tancar el 2005 amb més de 31.000 visitants”, p. 62.
• N. 216 (10/02/2006): “El SupermerCAT de Revistes arriba a la biblioteca amb deu mil exemplars”, p. 75.
• N. 215 (03/02/2006): “La nova biblioteca costarà prop d’un milió d’euros”, p. 22.
• N. 215 (03/02/2006): Berbis, Sílvia. “Els ‘papers de l’Ebre’, a Salamanca”, p. 6.
• N. 213 (20/01/2006): “Les obres de l’arxiu comarcal finalitzaran en dos mesos”, p. 44.
• N. 212 (13/01/2006): “Ulldecona tindrà els seus papers en una extensió de l’arxiu comarcal”, p. 21.

5. BIBLIOGRAFIA

[1]. Ebredigital: Diari electrònic de La Veu de l’Ebre. <http://www.ebredigital.cat/> [Consulta: 27 de febrer de 2007]

[2]. El setmanari: característiques, seccions i antecedents. <http://www.ebredigital.info/ebredigital/quisom/index.php?idArea=4> [Consulta: 10 de gener de 2007]

M’ha arribat a mans (gràcies Javier) l’Anuario ThinkEPI 2007, editat pel company Tomàs Baiget. El Grupo de Análisis sobre Estrategia y Prospectiva de la Información, ThinkEPI, inicia el seu camí el maig de 2005. Amb certa periodicitat el Grupo publica les seves contribucions al mateix web de ThinkEPI, a través de la llista Iwetel, i alguns, pocs, s’han publicat també a la revista El Profesional de la Información. Ara, el Grupo, després d’un any i escaig de vida, aglutina tots aquests articles en un únic volum, un anuari que esperem tingui, com a mínim, periodicitat anual. I els publica revisats, corregits i actualitzats; tot plegat n’augmenta encara més el seu valor.

El cos principal de l’anuari s’organitza al voltant de 6 grans temes:

1. Marc general. Legislació, societat i cultura.
2. Anàlisi i recuperació de la informació.
3. Continguts, productes informatius.
4. Formació i professió.
5. Gestió de la informació i del coneixement.
6. Sistemes d’informació. Informàtica i tecnologies.

També hi podem trobar un apartat d’estadístiques sobre la professió, un recull de conferències, fires i congressos, i un índex onomàstic.

Molts dels articles aquí publicats els he anat llegint a través d’Iwetel o del propi web de ThinkEPI. Els trobo senzillament fantàstics, molt ben escrits. Són petites dosis, articles curts, centrats en un únic tema, molt concret. Res més. Un format àgil, que es llegeix en cinc minuts. Una ràpidesa, instantània, que casa perfectament amb el medi, internet, un medi ràpid, veloç, on el temps val diners. I que permet també a molts de nosaltres, que també disposem de poc temps, trobar respostes concretes i precises a una problemàtica concreta… i només aquesta.

Penso que a la professió li feia falta una eina com aquesta… o més que una eina, un concepte com aquest. Articles frescos, àgils. “Píldores BiD”… En bona mesura potser cal trencar amb la certa tradició d’escriure articles densos, de desenes de pàgines, i difícils de digerir. La iniciativa de ThinkEPI penso que busca això. I busca també potser una “concentració” de coneixement, d’experiències. Reduir un article a allò de més important; als termes i conceptes clau que cal recordar. I res més. En aquest sentit penso que cal felicitar als membres del grup i als professionals que han escrit els articles: es tracta d’un complex exercici de resum i concentració de conceptes que sovint és difícil de fer i portar a terme. El minimalisme del “less is more” arquitectònic sembla que també s’ha pogut aplicar a la biblioteconomia i a la documentació. O com deia Neus Arqués en una recent La Gazetta, que cal aplicar els conceptes del minimalisme entesos com una reducció de la complexitat (Les paraules orienten). Aquesta reducció de la complexitat es podria encaminar, potser, a apropar el nostre coneixement com a col·lectiu, i especialment el del col·lectiu de ThinkEPI, a una major difusió del nostre paper, del paper dels professionals de la BiD, en una societat ja altament tecnològica i tecnificada. Podem reduir la complexitat; nosaltres ho sabem. Però falta que el nostre entorn també ho sàpiga. Segur que fent una bona difusió del Anuario s’aconseguirà. I sembla que tot plegat s’està portant a terme amb un èxit considerable.

No obstant això, penso que per la pròpia naturalesa de la idea de ThinkEPI, el seu medi natural no és altre que internet. Aquestes petites dosis, pastilles, actualitzables constantment i canviant i afegint nous continguts pràcticament a diari, viuen molt malament fora d’internet. Estic d’acord que apropen els seu contingut a persones que mai les consumirien per internet. Però potser estaria bé replantejar-se si realment és útil i pràctic editar cada any un anuari, quan se sap perfectament que ja no només en un any, sinó en qüestió de mesos, el contingut d’un anuari quedarà ja desfasat. Tot plegat, sota la meua opinió, no s’addiu massa bé amb la filosofia “web” que destil·la ThinkEPI, que neix a i per internet.

També voldria, finalment, parlar d’una certa, no sé, en podriem dir duplicitat d’esforços. M’explico. Tot i que els dos anuaris tenen finalitats, objectius, continguts, i segurament públic diferent, aquí a Catalunya el COBDC ja publica de forma anual (tot i que amb certa irregularitat), el seu anuari, el Bibliodoc. Repeteixo, són dos productes totalment diferents… i fins i tot els seus impulsors són també molt diferents: un col·legi professional i un grup de professionals de la BiD. Però potser es podrien arribar a establir col·laboracions. Som especialistes en transversalitat… La multiplicitat i la diversitat de productes on triar i llegir és per se bona i enriquidora. Però també ho és, i molt, la unió de dos bons productes si junts aconsegueixen crear un producte encara millor. Sóc molt agosarat?

La Red Estatal de Bibliotecas Públicas de l’Estat de Jalisco, a Mèxic, ha penjat a YouTube un video promocional sobre l’ús i el funcionament de la xarxa. Explicat de forma planera, però sense per això perdre continguts ni obviar res, el documental explica què s’hi pot fer a les biblioteques, com cercar i trobar la informació al catàleg, les diferents seccions, quins serveis hi poden trobar, com fer-se soci i els requisits per a fer-ho,… Sens dubte trobo que és una iniciativa interessantí­ssima, i que apropa la biblioteca a les eines d’ús habitual dels seus usuaris i al seu llenguatge, i que poden servir d’alternativa molt vàlida a les eines més “clàssiques”. Un camí­, un món que cal explorar sense pors, i esdevenint l’avantguarda.

[youtube]SACQq7soAIg[/youtube]

Per completar la informació sobre les biblioteques de Jalisco, a Absysnet.com es descriu una experiencia: Red de Bibliotecas Públicas de Jalisco.

Fa dies en Jaume d’El Basar de les Espècies em passava un enllaç que val la pena comentar. Es tracta del Punt de Trobada.

Impulsat per l’Ajuntament de Flix (Ribera d’Ebre), es tracta d’un espai que reuneix en un sol punt els correus electrònics, les pàgines i els blogs de la gent del poble. Per ara l’apartat dels correus electrònics està buit, i només hi ha informació als altres dos apartats. A l’apartat de les pàgines web se n’hi poden trobar 4, mentre que als blogs la xifra puja fins a 16.

Sens dubte és una notícia molt interessant que des del propi ajuntament de Flix s’iniciï una campanya com aquesta, de directori i de recopil·lació de la web local del poble en un sol punt. Des d’aquí, la meva enhorabona al consistori pel seu lideratge. A més, des del món de blogs, Flix està esdevenint el tercer pol d’atracció “blocaire” a les Terres de l’Ebre, per darrere de Tortosa i Amposta, i amb una comunitat molt activa. Potser, a nivell local, seria interessant estudiar aquesta eclosió amb més calma. I iniciatives com la de l’ajuntament segur que animen a continuar en aquesta línia de creixement.

MÉS INFORMACIÓ:

L’alcalde Flix, Pere Muñoz, també parla del Punt de Trobada al seu blog:

• “Blocaires Made in Flix“. En: Bloc de Pere Muñoz (24 de febrer de 2007)