Inaugurada el 20 de febrer de 2006, la Biblioteca Central Miguel de Cervantes de Colmenar Viejo, obra de l’arquitecte Fernando Espuelas, ha suposat una inversió de 2,8 milions d’euros [PDF]. Té capacitat per a 46.000 documents i diposa de 180 punts de lectura.

Arquitectònicament parlant, destaca per la seva ubicació, just a sobre d’una cantera de pòrfids, estreta i llarga. Aquesta especial configuració del terreny ha condicionat la planta de l’edifici, que pren les mateixes formes.


http://www.ocioenfamilia.com/club/imagen/biblioteca2.jpg [Consulta: 3 de gener de 2007]

Per trencar la simplicitat allargassada de la planta l’arquitecte aplicà dues tècniques diferents per a cada una de les plantes de la biblioteca. A la planta baixa, un trencament de la linealitat mitjançant un gir en angle. I a la primera planta, un delicat gir, suau, fent que la planta guanyi metres quadrats, i creant un mirador vers les muntanyes que envolten la ciutat, i que sobresurt del perimetre de l’edifici. La coberta està lleugerament inclinada, arribant a la seva cota més alta al final d’aquest mirador, aconseguint així augmentar la seva singularitat.

Finalment, m’ha cridat molt l’atenció les paraules de l’arquitecte respecte l’entrada de la biblioteca:

“Se accede no desde la calle, sino desde el jardín interior. Esto es un síntoma de que se plantea la biblioteca como un lugar que, más allá de su simple funcionalidad, cada vez más i para más gente es una extensión de la casa. Es decir, requiere características de intimidad, de confort, de vistas”.

Què en penseu? És bo que les biblioteques adoptin aquestes característiques? Les biblioteques són edificis cívics, ciutadans, de la col·lectivitat… han d’adoptar aspectes d’allò privat representat per la casa? O poden conviure les dues visions?

Altres enllaços:

FONT:

  • Espuelas, Fernando. “Biblioteca en Colmenar Viejo”. En: Arquitectura COAM, n. 345 (3r trim. 2006), p. 48-51.