Des de fa un temps, especialment als telenotícies de TV3, però també en d’altres mitjans de comunicació tan escrits com audiovisuals, sento i llegeixo constantment com usen, èrroniament, la paraula “vivenda” per referir-se, per exemple, al seu preu, a la problemàtica de l’accés i la compra, entre molts d’altres.

Des d’aquesta modesta tribuna, volem recordar que el terme “vivenda”, no s’accepta en català, i que es tracta, directament, d’un manlleu del castellà. Ahir vaig enviar una consulta lingüística a l’Institut d’Estudis Catalans, que és l’entitat que dicta la normativa en matèria de llengua catalana, que em va confirmar el que ja sabia:

En resposta a la vostra consulta, us hem de fer saber que, malgrat que, tal com feu notar, darrerament els mitjans de comunicació fan servir sovint el manlleu vivenda, aquest mot no és normatiu, perquè va ser explícitament rebutjat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en el moment de la redacció del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, el diccionari normatiu.

Amb vista a la segona edició del Diccionari, tampoc no s’ha acceptat que aquest mot entri a formar part del lèxic de la nostra llengua. En conseqüència, segons la normativa, que dicta la Secció Filològica, cal fer servir els mots habitatge, casa, domicili, etc. segons el context en què es trobin, però no el manlleu vivenda.

Penso que el cas de TV3 és especialment greu: aquest no és ni serà l’últim exemple d’un mal ús del català. Crec que n’haurien de tenir molta més cura, ja que d’ells depèn en bona mesura que es faci un ús correcte de la llengua; són el mitjà de comunicació que arriba a més persones, i això fa que aquestes prenguin el català que es parla a TV3 com el correcte i normatiu… i no sempre és així.