[bauen_Blog]

Recentment s’ha publicat un llibre retrospectiu de l’arquitecte argentí­ Mario Corea (Rosario, 1939-). La monografia abasta les seves obres compreses entre 1985 i 2006. Entre elles, n’hi ha dues a Tortosa: l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta (1985-2005), i el Pavelló Firal i Esportiu (2006-2007?).

Font: http://www.gencat.cat/ics/cinta/grafics/foto_002.jpg [Consulta: 18 de desembre de 2006]

Pel que fa a l’ampliació de l’Hospital, el llibre comenta tres aspectes problemàtics que es van haver de solucionar: el primer era que l’edifici original estava ubicat d’esquenes a la ciutat i no seguia la trama urbana ja consolidada; i al mateix temps, en ubicar-se a la part més alta de la ciutat, el mateix edifici desprenia un cert aire de monumentalitat que a Corea no li agradà. Com a solució a aquest primer problema es plantejà el nou edifici en paral·lel al riu i de cara a la ciutat, al mateix temps que es reduïen les plantes (de les 5 originals a 3), per tal de disminuir el seu fort impacte visual. El segon aspecte, segons ens explica el llibre, tenia un caire més tipològic, consistent en triar entre una ampliació seguint el model ja preexistent en l’edifici antic, o per el contrari, optar per un nou model i nou ordre que trenquessin tipològicament amb l’anterior. Bé, com molts ja podeu veure cada dia, s’optà per aquesta segona opció. Finalment, l’últim aspecte problemàtic de l’ampliació consistia en poder mantenir la separació de nivells, usos i funcions, així­ com els circuits i els trànsits ja preestablerts en l’edifici antic, també en l’ampliació; amb la nova ampliació això s’aconseguí­.

L’àlbum sencer a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/palaufiraldetortosa/ [Consulta: 28 de novembre de 2007]

La segona obra tortosina que recull el llibre és el nou Pavelló Firal i Esportiu al barri de Remolins, avui dia encara en obres. S’ha concebut com un gran rectangle, amb orientació est-oest i les façanes allargades en direcció nord-sud, i en què el sistema estructural n’és un dels seus principals sí­mbols d’identitat. Pel que fa als seus usos, l’espai s’estructura en tres parts ben diferenciades: en primer lloc un espai lúdico-polivalent; en segon lloc, un escenari reversible per a espectacles tan interiors com exteriors; i finalment, una zona de vestidors. Pel que fa a la pell de l’edifici, s’ha recobert la façana de vidre translúcid U-Glass per tal de captar tota la llum possible, mentre que la coberta s’ha enjardinat per afavorir-ne la seva integració en l’entorn urbà (un entorn verd dominat pel Parc de la Fira, les lleres del riu,…) així­ com una millor regulació tèrmica de l’interior de l’edifici.

Més informació:

Sobre el Pavelló Firal podeu consultar aquestes dues entrades del blog La Marfanta, de Gustau Moreno:

• “El pavelló firal de Tortosa ja llueix les primeres plaques de vidre a la façana” (6 d’octubre de 2006)
• “Tortosa avança l’acabament del pavelló firal de Remolins al setembre de 2006” (22 de novembre de 2005)

Articles relacionats al blog:

• “El nou Palau de Congressos de Tortosa” (11 de març de 2007)
• “La Biblioteca Central de la Universitat de les Illes Balears” (6 de gener de 2007)

FONTS:

• “Ampliación Hospital Verge de la Cinta = Verge de la Cinta Hospital Extension: Tortosa 1985-2005″. En: Mario Corea: 1985-2006. ArcoPress, 2006. ISBN 84-934828-2-X, p. 28-45
• “Pabellón Ferial y Deportivo = Trade Fair and Sports Pavilion: Tortosa 2006″. En: Mario Corea: 1985-2006. ArcoPress, 2006. ISBN 84-934828-2-X, p. 438-453

“Un llibre obert és un cervell que parla. Tancat, un amic que espera. Oblidat, un alma que perdona. Destruit, un cor que plora.”

Proverbi hindú

Avançant-se a la futura reordenació territorial de Catalunya, organitzada en vegueries, i l’assimilació d’aquestes amb les provincies espanyoles, el Departament de Cultura de l’executiu català ha establert la conversió de la nova Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa en biblioteca provincial, dins de la xarxa de Bibliotecas Públicas del Estado. Segons fonts consultades, ja s’han iniciat les converses per al canvi de competències, que es farà efectiu en breu, per passar a dependre de la xarxa estatal. Els mateixos passos s’estan portant a terme amb les altres vegueries de nova creació, com ara la del Pirineu o la de la Catalunya Central.

Així, la Biblioteca passarà a esdevenir capçalera del nou sistema bibliotecari de la vegueria ebrenca. Mitjançant el Dipòsit Legal, la biblioteca emmagatzemarà i conservarà tota la producció editorial del territori, fent funcions patrimonials. Al mateix temps, ha trascendit també la convocatòria de 5 noves places de tècnic bibliotecari, així com de 3 auxiliars més; és pretén així donar resposta a l’ampliació de competències i de serveis que es preveu amb aquest canvi amb una dotació de personal prou significativa. Finalment, s’han tingut en compte les futures necessitats d’espai de la nova biblioteca, i s’ha planificat una ampliació del nou edifici acabat d’estrenar. En concret s’ha previst la destrucció de les restes àrabs trobades al subsòl de l’edifici, per tal de poder fer 3 plantes de soterrani, i l’enderrocament de l’Església de la Reparació per tal de poder fer un nou edifici.

Acabem la sèrie dedicada a les biblioteques de SOM Architects amb la descripció de la Biblioteca Louis Jefferson (1968) del Wells College, a la ciutat d’Aurora, a l’estat de Nova York.

http://www.wells.edu/images/longlib2.jpg [Consulta: 8 de desembre de 2006]

De 5.100m2 i amb capacitat per a uns 250.000 volums, aquesta biblioteca està organitzada, en tres nivells diferents, a partir de la repetició d’una unitat mí­nima, un quadrat de 12,80m a cada costat. Hi ha 4 unitats centrals que formen el nucli de la biblioteca, i altres 5 quadrats disposats aleatòriament per tot el perimetre, zones perimetrals que serveixen de fuga, d’escapatòria de la part central. Seguint la teoria de conjunts, la unió d’aquestes 9 unitats mí­nimes conforma tota la biblioteca.

http://www.wells.edu/library/images/library.gif [Consulta: 8 de desembre de 2006]

Però el que més m’ha impressionat de la biblioteca és la seva coberta, feta de fusta de cedre, sustentada en part per grups principals de 8 pilars ubicats al centre de les 9 unitats mí­nimes abans esmentades. La distribució d’aquests pilars m’ha recordat les formes naturals que adoptava Gaudí­, en forma d’arbre.

Detall d’un dels principals pilars que sustenta la coberta de la Biblioteca. Font: La arquitectura de Skidmore, Owings & Merrill, 1950-1973, p. 252.

Articles relacionats:

• “La Biblioteca Joseph Regenstein” (16 de desembre de 2006)
• “La biblioteca Lyndon Baines Johnson” (2 de desembre de 2006)
• “La Biblioteca Beinecke” (26 de novembre de 2006)

FONTS:

• “Biblioteca Louis Jefferson, Wells College, Aurora, New York”. En: La arquitectura de Skidmore, Owings & Merrill, 1950-1973. Barcelona: Gustavo Gili, 1975, ISBN 84-252-0838-6, p. 246-253.
• “Wells College Virtual Tour” [Consulta: 8 de desembre de 2006]
• SOM Architects a WorldCat.