[bauen_Blog]

Iniciem un sèrie dedicada a l’equip d’arquitectes SOM (Skidmore, Owings & Merrill). Construïda entre 1960 i 1963, la Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, a la Yale University, conserva una de les col·leccions més importants del món en la seva classe, i té capacitat per a 820.000 volums. Entre els seus tresors, hi podem trobar un exemplar de la primera Bí­blia de Gutenberg o el Manuscrit Voynich.

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Yale_Beinecke_Library.JPG [Consulta: 25 de novembre de 2006]

Pel que fa a l’edifici, aquest s’ha concebut pensant en la tipologia de materials que ha d’acollir: els llibres rars i els manuscrits són materials fràgils i que no han de rebre un excés de llum solar ni estar exposat a ambients massa secs ni humits. Així­, la biblioteca es configura a partir de una planta baixa, i dues plantes de soterrani, que permeten mantenir les condicions òptimes de conservació d’uns materials tan delicats. Les dues plantes de soterrani acullen el gruix del fons, uns 600.000 volums, funcionen com a dipòsit tot i que també acullen les sales de treball del personal així­ com una sala de lectura. A la planta baixa, hi podem trobar la resta del fons, uns 180.000 volums, i una gran sala d’exposicions. L’element més significatiu d’aquesta planta baixa, i potser de tota la biblioteca, és la forma amb què es va recobrir tota la façana: amb marbre blanc de Vermont, element translúcid que permet que la llum es filtri, no incideixi directament a l’interior de la biblioteca, i que es creiï un ambient òptim i apropiat també per als llibres d’aquesta planta baixa. A més dels elements arquitectònics, en la concepció de la biblioteca també s’ha tingut en compte la seva climatització i acondicionament, diferent segons si es tracta de les plantes de soterrani o de la planta baixa.

La concepció i el disseny d’edificis de biblioteques s’han d’adaptar també el contingut que han d’acollir i emmagatzemar. A ningú se li acudiria fer una biblioteca pública qualsevol en plantes soterrades, i només amb llum articifial. I a ningú se li acudiria tampoc exposar llibres antics o manuscrits a una gran radiació solar, i que patissin una ràpida degradació. Cada necessitat, cada ús, requereix unes solucions arquitectòniques apropiades, que cal tenir sempre ben presents.

Tafanejant per Youtube he trobat també aquests dos videos:

[youtube]xj5l8AKxGiY[/youtube]

[youtube]vmH8R2TQ1Zc[/youtube]

FONTS:

• “Beinecke Rare Book and Manuscript: about de library building” [Consulta: 25 de novembre de 206]
• “Biblioteca Beinecke de libros raros y manuscritos“. En: Wikipedia en español [Consulta: 25 de novembre de 2006]
• “Biblioteca Beinecke per l’università di Yale: New Haven, CT, 1960-63″. En: Adams, Nicholas. Skidmore, Owings & Merrill: SOM dal 1936. Milano: Electa, 2006. ISBN 88-3703-183-1, p. 184-193.
• “Biblioteca de manuscritos y libros raros Beinecke, Yale University, New Haven, Connecticut”. En: La arquitectura de Skidmore, Owings & Merrill, 1950-1973. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0838-6, p. 228-233.
• Llibres sobre SOM Architects a WorldCat.