Rehabilitació d’un escorxador en biblioteca universitària

Recentment s’ha rehabilitat l’edifici de l’Escorxador de Manresa, obra original d’Ignasi Oms i Ponsa, per transformar-lo en Biblioteca i Centre de Documentació i Recursos del Parc Tecnològic i Universitari de Manresa. Es tracta d’una tí­pica nau industrial allargassada de començaments del segle XX, amb molta alçada al seu interior. En aquest sentit, trobo molt interessant la solució adoptada pels arquitectes responsables de la rehabilitació.

Per no ampliar la volumetria original de l’edifici, ni la seva ampliació en edificis externs, s’ha fet ús d’aquesta alçada, i s’ha creat un altell al llarg de les dues seccions longitudinals de la nau, unides per dos ponts voladissos que en faciliten les comunicacions transversals, i que configuren pràcticament una planta més afegida. També voldria fer esment de la concepció que tenen els arquitectes que han dut a terme la rehabilitació (FRAASL, Jordi Fargas Soler, Jordi Grané Font, Marc Romero Puente i Anna Vázquez Portella). Les biblioteques haurien de ser així­?

“(…) Es considera que un edifici és, i així s’ha de veure, el resultat de definir uns espais sensibles a les referències del context i preparats per a la diversitat i versatilitat, que permet allargar la seva vida útil en una societat en contí­nua evolució i preocupada per la sostenibilitat (…)”

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 18 de novembre de 2006]
• “Centre de Documentació i Recerca de la UPC a l’Escorxador Vell”. En: Manresa: la transformació de la ciutat. Manresa: Ajuntament de Manresa: COAC Bages-Berguedà, 2007. ISBN 978-84-87202-39-1, p. 48-49
• “Habilitació de l’edifici de l’escorxador com a centre de documentació i recursos del Parc Tecnològic Universitari de Manresa”. En: INDE (octubre 2006), p. 50-51
• “Escorxador municipal: Manresa (1904-1908)”. En: Raquel Lacuesta. Ignasi Oms i Ponsa, Arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins. Barcelona: COAC: Angle, 2009, ISBN 978-84-96842-41-0, p. 178-185

Popularity: 5% [?]