Preservar la memòria digital de Catalunya
Al Presència 1.811 (del 10 al 16 de novembre d’enguany), a la secció La Xarxa hi apareix un article a tota pà gina sobre el PADICAT, el Patrimoni Digital de Catalunya, la iniciativa engegada per la Biblioteca de Catalunya per tal de preservar tota la producció digital catalana al web.
I és precisament en l’à mbit digital amb què comença l’article, parlant d’iniciatives que, com el PADICAT, pretenen detectar, emmagatzemar i ordenar continguts produïts directament a la xarxa. Entre aquestes iniciatives, es comenten la de l’Internet Archive, el KulturarW3 suec, o el Pandora australià .
Aixà doncs, el PADICAT, dins de l’à mbit català , té com a objectiu recollir tota la producció web catalana. Tota. L’article, a més, fa un esment a una de les missions històriques de la BC:
“(…) recollir, conservar i difondre la producció bibliogrà fica catalana i la relacionada amb l’à mbit lingüÃstic català ; vetllar per la conservació i difusió del patrimoni bibliogrà fic, i mantenir la condició de centre de consulta i recerca cientÃfica de carà cter universal (…)”
Ahir eren llibres, avui són webs, blogs, i d’altres productes digitals. Però les responsabilitats segueixen sent les mateixes.
L’article, a més comenta alguns dels avantatges d’aquesta iniciativa, i ho fa a tres nivells:
- Als ciutadans en general, que gaudiran d’un accés obert i perment, durador i estable en el temps, als recursos i a la creació cientÃfica i cultural catalana del segle XXI,
- A les organitzacions i particulars productores de contingut web, que tindran una plataforma de suport pel que fa a la conservació a llarg termini de les seves produccions, assegurant-ne sempre una còpia.
- I si, al sistema bibliotecari, en l’à mbit de la cooperació. I afegiria que també en l’à mbit de la catalogació de recursos web de forma estable, amb URL permanent que apuntin a un recurs determinat.
El PADICAT ja comença amb una bona colla d’institucions. A les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Móra d’Ebre, n’és una. I en l’à mbit de l’arquitectura, hi podem trobar el Foment de les Arts Decoratives (FAD).
A llarg plaç, amb l’horitzó del 2009, es preveu tenir ja la captura de 100.000 pà gines, el que suposaria 50 milions de fitxers i 30 Terabytes d’informació. Uff… xavalla!!
Però comparteixo plenament l’objectiu final del PADICAT, que no és altre que el de preservar la nostra memòria futura com a societat, com a cultura i com a poble. La preservació en l’entorn digital presenta greus dificultats, totes noves, i que no estaven presents en el món analògic. Iniciatives com el PADICAT van en aquest camÃ, a omplir mancances, a véncer entrebancs. I és una gran sort, i una obligació també, que la Biblioteca de Catalunya hi estigui al darrera. Obligació per a ella, però també, en menor mesura, de tots nosaltres. La capçalera del tot el sistema ha de fer lÃder; però també tots nosaltres, com a bibliotecaris, ens hauriem de sentir satisfets, i fins i tot, enviar les nostres contribucions, modestes, per la seva conservació per a la posteritat. Si l’avantguarda fa d’avantguarda, penso que cal que tingui una bona base al darrera.
FONTS:
Crespo, MartÃ. “Memòria en lÃnia”. En: Presència, n. 1.811 (del 10 al 16 de novembre de 2006), p. 34
ACTUALITZACIÓ (18 DE DESEMBRE DE 2006)
L’Ajuntament de Reus s’incorpora al projecte PADICAT:
- “L’Ajuntament de Reus informa sobre la signatura del conveni PADICAT amb la Biblioteca de Catalunya“. En: L’Ajuntament Informa: Notes de Premsa (7 de desembre de 2006)
- “Reus preserva el web de l’Ajuntament en un arxiu digital català “. En: TinetDigital (7 de desembre de 2006)
