Al número d’agost d’enguany de l’Architectural Record hi ha un interessant article sobre la nova Biblioteca Nacional de Singapur, obra de Ken Yeang (més), en què l’arquitecte ha aplicat principis de disseny bioclimàtic a la biblioteca, amb especial atenció a la seva ubicació geogràfica, en ple tròpic.

No obstant, hi ha altres aspectes que també m’han cridat poderosament l’atenció. En l’article apareix una breu categorització, molt general, d’edificis de biblioteques:

“(…) Libraries tend to fall into two basic categories –the fortified box and the refrigerator. The first protects books from temperature changes and ultraviolet rays by erecting thick walls with few openings, while the latter controls temperature by chilling interior spaces, albeit at the expense of energy efficiency. In his design for the National Library, Yeang explores a third way –harnessing cooling breezes, sun-shading devices, daylighting strategies, and planted terraces and skycourts to create a building that is both transparent and ecofriendly (…)”

De la caixa fortificada a la nevera amb temperatures sota zero. Dos extrems. Però aquesta biblioteca explora una nova via, una via més respectuosa amb el medi ambient (tant l’exterior en què s’ubica, com en el seu medi interior, el que crea el propi edifici), aspectes que ara si es tenen en compte.

Trobo molt interessant que les biblioteques siguin el camp d’experiment en la concepció d’aquests nous edificis, que intenten canviar la forma tradicional de construir; un canvi potser per necessitat, però que ja és inevitable. Penso també que els bibliotecaris hauriem d’assumir aquesta necessitat com quelcom ja propi del nostre entorn laboral i social. Si les biblioteques formen part del teixit social i cultural de la ciutat on s’ubiquen i de la comunitat a la qual donen servei, també han de formar part de la construcció i de l’arquitectura ecològiques, com a avantguarda dels nous edificis públics, com a exemple. Crec que pot ser una bona oportunitat de visibilitat, i també de conscienciació social. El camí ja comença a estar traçat, només cal que el seguim i que ens hi incorporem activament. Penso que hi tenim molt a dir.

D’altra banda, pel que fa a la estructuració dels espais de la biblioteca, l’arquitecte l’ha concebut en dos grans espais diferenciats i separats segons els seus usos i activitats que s’hi hagin de fer, i units per un espai de transició i de comunicació entre ambdós. També s’ha tingut en compte l’espai de transició dins-fora entre la biblioteca i el carrer, creant una plaça coberta que permet la celebració de tota mena d’actes, com ara fires de llibres.

M’ha agradat aquest últim aspecte. Els espais fronterers, de transició sempre han estat difícils de resoldre, especialment pel que fa al seu ús. Amb aquesta plaça coberta que proposa Ken Yeang, s’amplien d’alguna forma les activitats de la pròpia biblioteca, extenent-les fora dels seus murs, apropant-les, deslliurant-les… Al mateix temps, la biblioteca pot oferir un espai “alternatiu”, diferent, on celebrar activitats i per a les quals no caldria (si es vol) emprar cap espai de l’edifici de la biblioteca.

“(…) pulled the building into two separate parts –a banana-shaped structure on the east for exhibition spaces and cultural activities and a blockier structure on the west that would house the library collections and reading rooms. A tall atrium or semienclosed street would run between the two pieces, with bridges at the upper levels connecting the two sides. By rising the collections block one story of the ground, Yeang created a covered plaza at ground level that offers a large, shaded space for an outdoor café and all kinds of public events, such as book fairs and dance performance (…)”

REFERÈNCIES:

Pearson, Clifford A. “T. R. Hamzah & Yeang applies its trademark bioclimatic design principles to the new Nationa Library in Singapore”. En: Architectural Record, v. 194, n. 8 (August 2006), p. 90-99