[bauen_Blog]

En plena jornada electoral, voldria comentar un estudi que aparegué a l’edició de El Punt del dia 29 d’octubre de 2006, en què es parlava de la presència i la visibilitat dels partits polítics catalans a internet, i ho feia basant-se en tres aspectes: el rànquing d’Alexa, el Page Rank de Google, i el test W3C sobre accessibilitat. Segons la noticia, l’estudi ha estat elaborat pel departament de Noves Tecnologies i Internet de l’Institut d’Alta Direcció de Tarragona.

Rànquing Alexa

Pel que fa als webs dels partits:

1. PSC: lloc 93.474
2. Ciutadans: lloc 189.005
3. CiU: lloc 255.286
4. PP: 481.057
5. ERC: lloc 662.140
6. ICV: 729.705

Sobre els webs propis dels candidats:

1. José Montilla: lloc 345.800
2. Josep-Lluis Carod-Rovira: lloc 952.000
3. Joan Saura: lloc 2.200.000

Page Rank de Google

1. ERC: 6
2. Ciutadans: 6
3. PSC: 5
4. PP: 4
5. ICV: 3
6. CiU: 0

Test W3C

L’article no dóna dades concretes. Tan sols comenta que tots treuen mala nota, menys el partit Ciutadans.

Bé, la noticia de El Punt és molt minsa, i no aporta massa dades més. He intentat trobar aquest estudi a internet (a la noticia no es referencia la pàgina web) però no ho he aconseguit. Tampoc he pogut trobar el web de l’Institut responsable de l’estudi. Trobo a faltar algunes informacions, com ara la data de realització de l’estudi, o els criteris avaluats en el test W3C.

FONT:

Font, E. “Suspesos en internet“. En: El Punt (29 d’octubre de 2006), p. 23 [Consulta del recurs en línia: 1 de novembre de 2006]

ACTUALITZACIÓ:

La Gamoia m’ha passat els enllaços del Instituto de Alta Dirección, a Reus, i el Manageware 2006. No obstant, en cap d’ells he pogut trobar informació sobre l’estudi citat.

En l’edició del 29 d’octubre de 2006 del Diari de Tarragona, hi va aparèixer la noticia de què l’ajuntament de Santa Barbàra, al Montsià, ha iniciat la protecció de les masies i els masos que hi ha al seu terme municipal, els més antics dels quals daten de finals del segle XVIII. Aquestes construccions foren el seu nucli inicial de població, primer com a part de La Galera, i després ja com a municipi independent des de fa 178 anys.

Aquest catàleg, que en la seva aprobació inicial compta ja amb 42 construccions, ha estat elaborat per la Fundació Mas i Terra, i ha comptat amb la col·laboració del Museu del Montsià i del Centre d’Estudis Planers.

El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest catàleg és la llibertat que dóna als propietaris de les construccions d’acollir-se o no a la protecció que suposa aquest catàleg. En cas de no fer-ho aquests la podran enderrocar. Per contra, els que s’acollin podràn reformar-les i utilitzar-les per a altres usos, com turisme rural, per exemple.

La redacció, l’elaboració i l’execució d’aquests plans és sempre una bona noticia. I encara més que els municipis tinguin la voluntat fer-ho, ja que es fa palès que en tenen consciència de la seva utilitat i valor. Utilitat en el sentit que permeten mantenir un registre de construccions singulars, amb les seves característiques, ubicació, fotografies, etc. I valor en el sentit de què es permet la seva rehabilitació d’edificis sovint singulats, i la seva possible conversió en usos alternatius que puguin esdevenir un motor econòmic per a la població, com podrien ser els usos hotelers i de restauració.

Finalment, hi hauria un altre motiu, potser més “emotiu”, però no per això menys important ni a tenir en compte: s’ajuda així a mantenir viva la memòria històrica del poble, a conservar construccions antigues que ja formen part de la seva vida urbana, i també dels seus habitants.

FONT:

Millan, Maribel. “Les masades planeres, en un catàleg”. En: Diari de Tarragona (29 d’octubre de 2006), p. 30.

MÉS INFORMACIÓ:

Millan, M. “Santa Bàrbara crea una comissió per preservar les seves masades: es faran dos inventaris, un del patrimoni urbà i un altre dels masos en terreny rústic”. En: Diari de les Terres de l’Ebre (15 d’abril de 2005), p. 5

Finalment, els segon dels partits polítics que no han contestat a la crida ha estat Ciutadans: partit de la ciutadania.

Així doncs, copio les seves propostes en matèria de BiD i societat de la informaicó per a les eleccions de l’1-N.

Podeu consultar el seu programa sencer (PDF, 256Kb)

BIBLIOTEQUES

• Consolidarem les xarxes de biblioteques, museus i teatres, així com la seva accessibilitat al públic. En aquest sentit, estendrem els horaris de les biblioteques públiques, singularment les universitàries (horaris més amplis i que incloguin festius).

• Elaborarem un nou Pla de foment de la lectura i promoció de la cultura que impliqui les administracions públiques, les institucions d’ensenyament públic i privat i les xarxes d’equipaments culturals; que inclogui l’obertura d’una biblioteca pública dirigida als usuaris del metro de Barcelona, dependent de la xarxa de BB.PP. i amb seus en totes les línies de metro i FGG.

ARXIUS

• Elaborarem un Pla de gestió documental per a garantir la correcta administració d’arxius en tots els equipaments judicials de Catalunya.

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

• Incrementarem els recursos en investigació i infraestructures (generalització de les TIC –tecnologies de la informació i la comunicació– en els centres i la gestió sanitària)

• Generalitzarem la història clínica electrònica com eix de la documentació clínica, compartida entre els diferents agents (professionals i pacients) i dotada de les oportunes garanties d’accés, protecció de la intimitat dels pacients i cobertura legal per als professionals.

• Fomentarem la diversificació industrial i la inversió estratègica en sectors productius de futur, especialment serveis (turisme) i societat de la informació, amb forta èmfasi en la formació.