“Sólo los torpes viajan a ver arquitectura”
Josep Quetglas, arquitecte, en un plec d’Scalae
Popularity: 1% [?]
Archive for 30 November 2006
Cercador de dones expertes
L’Institut Català de les Dones ha desenvolupat un cercador de dones expertes, que permet cercar els perfils i les dades de contacte de dones en diferents à mbits professionals, temà tics i laborals, i llegir fins i tot el seu curriculum. L’eina permet la cerca per nom i cognoms, per demarcació territorial, per à mbit d’especialització o per professió.
“L’Institut Català de les Dones posa a la vostra disposició una eina que facilita la recerca de perfils de dones professionals d’à mbits cientÃfics, acadèmics, empresarials, culturals i d’altres. L’objectiu és reconèixer el paper de les dones a la nostra societat i visualitzar les seves aportacions, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina.”
No obstant, en una professió en què el percentatge de dones és tan elevat i important, m’ha sorprès negativament no veure la presència de dones bibliotecà ries, documentalistes, arxiveres… i que aquestes professions no estiguin incloses en la cerca per professió. Potser encara és un recurs nou, molt nou,… No obstant, la presència del nostre col·lectiu (de la part femenina, és clar), penso que no té excusa.
Popularity: 1% [?]
La Biblioteca Beinecke
Iniciem un sèrie dedicada a l’equip d’arquitectes SOM (Skidmore, Owings & Merrill). Construïda entre 1960 i 1963, la Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, a la Yale University, conserva una de les col·leccions més importants del món en la seva classe, i té capacitat per a 820.000 volums. Entre els seus tresors, hi podem trobar un exemplar de la primera Bíblia de Gutenberg o el Manuscrit Voynich.
http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Yale_Beinecke_Library.JPG [Consulta: 25 de novembre de 2006]
Pel que fa a l’edifici, aquest s’ha concebut pensant en la tipologia de materials que ha d’acollir: els llibres rars i els manuscrits són materials fràgils i que no han de rebre un excés de llum solar ni estar exposat a ambients massa secs ni humits. Així, la biblioteca es configura a partir de una planta baixa, i dues plantes de soterrani, que permeten mantenir les condicions òptimes de conservació d’uns materials tan delicats. Les dues plantes de soterrani acullen el gruix del fons, uns 600.000 volums, funcionen com a dipòsit tot i que també acullen les sales de treball del personal així com una sala de lectura. A la planta baixa, hi podem trobar la resta del fons, uns 180.000 volums, i una gran sala d’exposicions. L’element més significatiu d’aquesta planta baixa, i potser de tota la biblioteca, és la forma amb què es va recobrir tota la façana: amb marbre blanc de Vermont, element translúcid que permet que la llum es filtri, no incideixi directament a l’interior de la biblioteca, i que es creiï un ambient òptim i apropiat també per als llibres d’aquesta planta baixa. A més dels elements arquitectònics, en la concepció de la biblioteca també s’ha tingut en compte la seva climatització i acondicionament, diferent segons si es tracta de les plantes de soterrani o de la planta baixa.
La concepció i el disseny d’edificis de biblioteques s’han d’adaptar també el contingut que han d’acollir i emmagatzemar. A ningú se li acudiria fer una biblioteca pública qualsevol en plantes soterrades, i només amb llum articifial. I a ningú se li acudiria tampoc exposar llibres antics o manuscrits a una gran radiació solar, i que patissin una ràpida degradació. Cada necessitat, cada ús, requereix unes solucions arquitectòniques apropiades, que cal tenir sempre ben presents.
Tafanejant per Youtube he trobat també aquests dos videos:
[youtube]xj5l8AKxGiY[/youtube]
[youtube]vmH8R2TQ1Zc[/youtube]
FONTS:
- “Beinecke Rare Book and Manuscript: about de library building” [Consulta: 25 de novembre de 206]
- “Biblioteca Beinecke de libros raros y manuscritos“. En: Wikipedia en español [Consulta: 25 de novembre de 2006]
- “Biblioteca Beinecke per l’università di Yale: New Haven, CT, 1960-63″. En: Adams, Nicholas. Skidmore, Owings & Merrill: SOM dal 1936. Milano: Electa, 2006. ISBN 88-3703-183-1, p. 184-193.
- “Biblioteca de manuscritos y libros raros Beinecke, Yale University, New Haven, Connecticut”. En: La arquitectura de Skidmore, Owings & Merrill, 1950-1973. Barcelona: Gustavo Gili, 1975. ISBN 84-252-0838-6, p. 228-233.
- Llibres sobre SOM Architects a WorldCat.
Popularity: 9% [?]
Offtopic: el webmail de @bauenblog.info
Només apte per als molt fans d’aquest blog (dubto que n’hi hagi masses!)… Amb Google Hosted he creat el meu propi servei de correu electrònic: totes les funcionalitats i la capacitat de GMail (amb Gtalk inclòs), però amb el domini d’aquest blog. Avantatges de gestionar-te tu mateix el teu domini, i el teu correu (modifiques les entrades MX, i llestos). I a més, poder-ho fer amb la potència i els serveis de Google.
Per entrar, al menú de dalt, feu click sobre “Correu-e/Gmail”. I envieu-me un mail amb el nom que voleu i us donaré d’alta. Només li trobo una pega un obstacle: que els usuaris no es poguin donar d’alta ells mateixos… però en fi.
http://mail.google.com/a/bauenblog.info
Popularity: 1% [?]
Xerrada sobre els blogs a l’Ebre
La blogosfera ebrenca està que no para, en moviment, en ebullició! El proper dia 1 de desembre, i en el marc de les Nits a l’Àtic organitzades per Internautes d’Amposta, en Gustau Moreno, de La Marfanta (un dels blogs més llegits i influents per aquestes latituds), ens parlarà de l’impacte que estan tenint els blogs a les Terres de l’Ebre, i de la seva influència en la opinió pública. Us passo el text de promoció que he rebut. A més, és gratis!!… Ja sabeu, una excusa més per apropar-vos vora el riu…
LA BLOCOSFERA EBRENCA I EL SEU IMPACTE EN L’OPINIÓ PÚBLICA
Gustau Moreno
Periodista i responsable del bloc La MarfantaEn els darrers dotze mesos, ha acabat d’enlairar-se a les Terres de l’Ebre un important moviment de blocs, llocs d’internet en què qualsevol ciutadà pot escriure i expressar-se periòdicament, alhora que pot integrar-se en una veritable comunitat en lÃnia, la blocosfera. Al territori també s’ha produït aquest fenomen, amb alguns blocs que s’han connectat més o menys densament a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors. Les temà tiques són diverses i les caracterÃstiques i interessos dels autors també són molt diferents, però la blocosfera ebrenca està formada actualment per més de 70 blocs, que parlen de qüestions territorials i també d’altres temes nacionals i globals, sempre amb una òptica ebrenca. A través d’Internet, la gent del territori té l’oportunitat de participar més activament com a ciutadans i ha descentralitzat la mirada sobre la realitat, perquè els blocs també han esdevingut un nou mitjà de comunicació de proximitat, molt més rà pid i directe que els mitjans tradicionals. Els blocs han consolidat l’opinió pública de les Terres de l’Ebre, que ara és més plural que abans de l’esclat del fenomen bloc. Qualsevol pot escriure i donar a conèixer el seu diari personal. Els blocs ebrencs són llegits i analitzats per membres de la classe polÃtica, dins i fora del territori, perquè els blocs són els nous reverberadors de l’opinió pública i permeten avaluar l’estat d’opinió de la societat. De fet, cada dia centenars de persones de les Terres de l’Ebre es connecten a algun bloc, per informar-se o per opinar sobre diferents temes d’interès que ens afecten, ja que la majoria de llocs permeten la lliure participació dels lectors, que hi deixen els seus comentaris. Al cap de l’últim any, els blocs de les Terres de l’Ebre han pogut registrar més de 100.000 visites. Però al marge del seu creixement i consolidació, la blocosfera ebrenca afronta alguns reptes de futur, com la introducció de noves eines tecnològiques i el debat sobre l’anonimat i els lÃmits de la llibertat d’expressió.
Gustau Moreno és un periodista tortosÃ, responsable del bloc La Marfanta ( lamarfanta.blogspot.com), i un dels membres del grup Blocaires Ebrencs. El col·lectiu està promovent la primera Trobada de Blocaires Ebrencs, que se celebrarà a la Biblioteca Marcel·là Domingo de Tortosa, el proper 3 de febrer del 2007..
Popularity: 2% [?]
Eliminant barreres
Continuant amb els Centres d’idees londinencs, d’Adjaye Architects, al número 365 de l’Architecture d’aujourd’hui també n’apareix un article, en aquest cas del situat a Whitechapel. A l’agost passat vam parlar del situat a Chrisp Street.
La filosofia segueix constructiva sent la mateixa, però llavors no vaig fer esment d’un tema de vital importància: l’eliminació de barreres:
“Exempte de barrières physiques et psychologiques, fonctionnant à la manière d’un marché couvert facile d’accés et de circulations,…(…)”
Font: http://www.ideastore.co.uk/index/PID/52 [Consulta: 21/11/2006]
Exempte de barreres… i no només físiques. Les més important, psicològiques, i les més complicades també de canviar i fer caure. Cal construir edificis de biblioteques que siguin capaços d’eliminar aquestes barreres mentals, aquestes barreres creades, o imposades, o… per la gent, per les persones, fruit potser d’una desconeixença total sobre què són les biblioteques. Cal trencar barreres psicològiques. I cal tenir també un edifici que ens hi ajudi. L’arquitectura pot i ha d’anar en el nostre benefici, facilitant-nos les coses, però sobretot, facilitant l’accés als nostres usuaris, que no ens vegin com en un temple, tancats i inaccessibles, i sempre de mala lluna. Si encara es fa esment a la necessitat de trencar barreres, és que encara hi són.
Nosaltres, i els arquitectes les hem de trencar junts i col·laborar en el disseny dels edificis… però això no treu que els bibliotecaris, després, fem l’esforç de sortir a la recerca de l’usuari.
Articles relacionats al blog:
- “La Whitechapel Idea Store Library” (24 de juliol de 2007)
- “Centres d’idees” (11 d’agost de 2006)
FONTS:
- “Whitechapel Idea Store, mèdiathèque, Londes, Royaume-Uni: Adjaye/Architects”. En: l’Architecture d’aujourd’hui, n. 365 (juillet-aoüt 2006), p. 56-59.
- Adjaye, David. “Centro Idea Store, Londres”. En: AV Monografías, n. 107 (2004), p. 112-117. La revista a WorldCat: [http://worldcat.org/oclc/32575670]
- “Idea Store Whitechapel”. En: A+U, n. 446 (Nov. 2007), p. 73-81
- “Idea Store Chrisp Street”. En: A+U, n. 446 (Nov. 2007), p. 82-87
- “Idea Store Whitechapel”. En: Powell, Kenneth. New London Architecture 2. London: Merrell, 2007. ISBN 978-1-8589-4360-2, p. 52-53
Popularity: 2% [?]
