En l’últim número de la revista Tortosa: butlletí d’informació municipal (octubre de 2006) hi ha una entrevista (p. 15) a Ramon Valls Ortiz, arquitecte responsable de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En unes poques ratlles es fa un breu repàs dels principals elements arquitectònics de la biblioteca.

Comença l’entrevista parlant de l’encaix de l’edifici en ple centre històric tortosí, en una zona de carrers estrets i d’edificacions ja consolidats. Comenta Valls que aquest encaix va obligar l’edifici a adoptar una sèrie de requeriments previs, com ara la absorció de la llum, que s’ha fet per via zenital per salvar l’obstacle de l’estretor dels carrers. D’altra banda també es tingué en compte la relació de l’edifici amb el seu entorn, amb el qual s’ha establert un diàleg a partir de la composició de les façanes i de les seves obertures, que permeten visualitzar el Parador de Turisme, o la futura seu de les delegacions de la Generalitat, actualment en obres i que firmarà Carme Pinós.

En segon lloc es fa una breu repassada a l’interior de l’edifici, fent especial èmfasi amb la circulació interior i l’organització dels espais. Es parla també de la gran diferència entre la planta baixa i les altres dues de l’edifici, ja que aquesta és totalment transparent i oberta, una zona de pas i que convida a entrar-hi; en contraposició a les altres dues, més tancades i silencioses.

Finalment, Valls fa una repassada als materials emprats, com ara la pedra d’Ulldecona, el formigó, el vidre, la fusta d’auró, o les virutes de fusta aglomerades. També es fa esment de la utilització puntual i ocasional del vermell com a color de la ciutat.