Ja m’han contestat des del PSC, ho van fer el dia 23 però no he pogut penjar-les fins avui. En el seu mail em donaven les referències al seu programa en matèria de biblioteques, arxius, centres de documentació i societat de la informació.

Les reprodueixo a continuació:

Biblioteques, p. 92-96

Breu balanç

Durant aquest mandat s’ha posat l’èmfasi en el desplegament del sistema bibliotecari a tot el territori amb l’obertura de noves biblioteques, la millora dels seus fons i la connexió de tots els nodes en xarxa. Aquest desplegament ha anat acompanyat de polítiques actives de foment de la lectura i de la consolidació de les biblioteques com autèntics centres culturals de proximitat.

D’acord amb les previsions de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, hem impulsat el programa d’ajuts a les biblioteques, especialment per dotar-les d’infraestructura, construir-ne de noves i renovar i ampliar les existents, mitjançant el Pla Específic de Biblioteques (PEB) en el marc del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). El nostre objectiu és que tot municipi de més de 3.000 habitants disposi de biblioteca, i consolidar, per tant, una xarxa de 359 equipaments, amb 34 bibliobusos. Amb el PEB 2004-2007 hem activat la construcció de 77 noves biblioteques públiques i la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de 31,5 M euros. Hem signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de cooperar econòmicament en el desplegament del pla de biblioteques de la ciutat amb un ajut de 4,5 M euros. També hem formulat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu 34 bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3.000 habitants.

Tot el sistema bibliotecari del país ha participat de forma cooperativa en el procés de canvi del sistema informàtic. Els nous aplicatius de gestió bibliotecària seran uns bons instruments per avançar cap el Catàleg i el carnet únic. Igualment s’ha treballat en la reformulació de la central de préstec per tal que sigui un veritable centre de serveis documentals per a tot el sistema de lectura pública del país. Aquest servei, ubicat a L’Hospitalet de Llobregat i que obrirà les portes a finals d’any, oferirà un fons documental de suport al préstec i recursos en les llengües minoritàries del país, útils per a les polítiques d’acollida de la població immigrant.

Una línia prioritària del Departament ha estat la millora de les col·leccions de les biblioteques públiques amb la definició d’uns estàndards bàsics de documents inicials i de renovació, amb més recursos econòmics, i amb la substitució del suport genèric per un sistema d’adquisició de novetats en català vinculat a la política de selecció de les biblioteques públiques i amb un acord amb el Ministeri per abordar un Pla de xoc de millora de les col·leccions bàsiques de les biblioteques. En aquests tres anys el Departament ha invertit 10 M euros en les col·leccions de les biblioteques públiques del país.

Finalment, hem activat el Consell de Biblioteques i hem iniciat converses amb el Ministeri de Cultura, d’acord amb els ajuntaments de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, per tal d’integrar les biblioteques públiques provincials en el sistema de lectura de les ciutats capitals de província.

Principals mesures

  • Crearem l’Agència de Serveis Bibliotecaris i impulsarem la biblioteca electrònica. Per tal de gestionar, de forma cooperativa entre les diferents tipologies de biblioteques, els recursos vinculats a la biblioteca digital de Catalunya, proposem crear una agència del Govern, de Serveis Bibliotecaris, en què hi participin els departaments de Cultura, Educació, Universitats i Presidència, i que facilitarà la cooperació bibliotecària i el poder compartir recursos. Els reptes que es volen assolir són: potenciar i dotar de contingut la Biblioteca Digital de Catalunya; potenciar el catàleg col·lectiu i establir un carnet únic per a tots els centres del país; crear programes de formació a dos nivells, professional i ciutadà, per a superar la fractura d’alfabetització digital (d’acord amb l’art. 53 del nou Estatut); digitalitzar continguts (amb subscripcions en línia, enllaços virtuals i portals temàtics especialitzats per aconseguir una oferta informativa de qualitat); desplegar els serveis virtuals pel territori en 8 anys (fins assolir el 97% del territori); establir un portal únic d’accés als recursos bibliotecaris del país; i col·laborar en les polítiques d’administració oberta, especialment des de l’àmbit de la biblioteca pública. Hem d’encarar decididament el repte digital pensant en dos nivells de serveis bibliotecaris: el presencial o físic, i el virtual. Hem d’impulsar la biblioteca electrònica i els serveis virtuals, és a dir, la biblioteca digital de Catalunya.
  • Actualitzarem i ampliarem les col·leccions documentals de lesbiblioteques públiques. La col·lecció documental és la base fonamental de tot servei bibliotecari. Les col·leccions han de respondre a les necessitats de la ciutadania, tant en qualitat com en quantitat. Cal elaborar i actualitzar els estàndards de qualitat, de col·lecció bàsica, relacionant-los amb el nombre de habitants. L’objectiu per a aquesta legislatura és assolir una col·lecció actualitzada, en bon estat, per biblioteca, amb una ràtio d’1,5 volums/habitant. Cal tenir present que les seccions d’audiovisuals i premsa també han d’estar actualitzades i oferir diversitat temàtica. Consolidarem el SAB (Sistema d’Adquisició Bibliotecària) dins del programa de suport a l’edició en català, a través del qual cada any es distribueixen 1.300.000 euros en documents, segons la demanda elaborada per les mateixes biblioteques. D’aquesta manera reconvertim l’antic sistema del suport genèric, que omplia els centres de llibres de les editorials sense una vinculació amb la demanda real del sistema bibliotecari. Amb el nou plantejament de criteris, es compatibilitza el suport a l’edició, la promoció de la lectura i la promoció del català.
  • Incrementarem la cooperació entre administracions i les inversions a la xarxa pública. La cooperació és la gran essència dels sistemes bibliotecaris. L’administració local (recordem que la biblioteca és l’única competència municipal obligatòria per a ajuntaments de més de 5.000 habitants) ha de col·laborar amb la Generalitat, que és la reguladora del Sistema. Cal incorporar al sistema bibliotecari de lectura pública aquelles administracions que no es responsabilitzen de les seves funcions segons l’actual Llei de Biblioteques. Cal potenciar i afermar les línies de treball entre les diverses administracions responsables dels serves bibliotecaris, i potenciar les xarxes territorials com a base de l’articulació del sistema de lectura pública. Per altra banda, el Govern impulsarà un nou Pla de Biblioteques (PEB) en el marc del PUOSC per seguir dotant els municipis de més de 3.000 habitants dels serveis bibliotecaris adients. La biblioteca pública del nostre país necessita un esforç important d’inversió en els equipaments. A més de les inversions, invertirem en els serveis bibliotecaris dels municipis, tant pel que fa al fons documental com pel que fa a les TIC. Posarem en marxa el Pla de Bibliobusos. L’objectiu és tenir-ne d’operatius 34 en dues legislatures. Ara ja n’hi ha 11 en marxa, i abans de finals d’any se’n posaran en funcionament 3 més. Per últim, culminarem l’estructuració del Sistema bibliotecari de Catalunya amb la participació de les futures vegueries (diputacions) i la estructuració de les 5 xarxes territorials, amb l’objectiu que tots els municipis i ciutats de Catalunya tinguin els mateixos estàndards de serveis i de qualitat bàsics.
  • Col·laborarem en l’impuls a les biblioteques escolars i les relacionarem amb el Sistema de Lectura Pública. La biblioteca escolar no només ha de ser considerada com una eina bàsica de la formació de l’alumnat, sinó que ha d’implantar-se al territori i relacionar-se i cooperar amb la xarxa pública. Ens proposem abordar aquesta interacció d’acord amb el Departament d’Educació. Millorarem el nou programa d’innovació educativa “punt.edu”, que ha de ser un servei estable dintre de l’escola i col·laborarem amb el personal dels centres. Pensem que el mestre-bibliotecari o bibliotecari-mestre ha de formar part de l’equip docent i que hauria de tenir dedicació exclusiva a la biblioteca; aquesta seria una millora important per assolir els objectius de la biblioteca i del centre. Per a una millor articulació de les biblioteques escolars al barri o població on s’ubiquen, proposem la seva coordinació a través dels Centres de Recursos Pedagògics de zona, i que a través d’aquests s’estableixin programes estables amb la Biblioteca Pública del municipi, tant a nivell interbibliotecari, com de programes de foment de lectura. El servei de la Central de Préstec facilitarà a les biblioteques escolars la cooperació interbibliotecària, així com els nous programes de foment de lectura adaptats a les necessitats del municipi i de l’escola. El Departament de Cultura posarà a disposició del d’Educació totes les possibilitats del sistema d’adquisició de novetats en català (SAB).
  • Impulsarem també la cooperació amb les biblioteques especialitzades i amb les biblioteques universitàries. Des del Departament de Cultura volem impulsar la cooperació del sistema bibliotecari en el seu conjunt amb la diversitat de biblioteques del país. Continuarem les gestions amb les biblioteques d’art (Biblioteca Alexandre Cirici, MACBA, MNAC Fundació Miró, etc.). Col·laborarem en el projecte d’ubicar la Biblioteca d’Art al Convent dels Àngels. Impulsarem un sistema de treball en xarxa entre aquestes biblioteques, i amb altres biblioteques especialitzades d’altres àmbits temàtics.
  • Incorporarem les biblioteques públiques de l’Estat al Sistema. Inclourem les denominades Biblioteques Públiques de l’Estat (les biblioteques provincials de Girona, Tarragona i Lleida, de titularitat estatal, i gestionades per la Generalitat) en el marc del Sistema de Lectura Pública perqué formin part dels recursos bibliotecaris del seu municipi i del país. Avançarem en la proposta de crear consorcis amb els ajuntaments d’aquestes ciutats per tal que aquestes biblioteques es converteixin en les centrals urbanes de les seves ciutats. En aquest mateix sentit, la Generalitat s’incorporarà al Consorci de Biblioteques de Barcelona, format per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Per altra banda, impulsarem a tres bandes (Ministeri, Generalitat i Ajuntament) la construcció de la Biblioteca pública de l’Estat a Barcelona, encara pendent, així com la nova ubicació de la biblioteca de Girona i l’ampliació de la de Tarragona.

Arxius, p. 101-102

  • Impulsarem el Sistema d’Arxius de Catalunya, finalitzant la xarxa d’arxius comarcals i potenciant la xarxa d’arxius locals. En el marc del Sistema d’Arxius, finalitzarem les obres per acabar el mapa dels arxius comarcals pendents (8 ampliacions d’arxius i 14 arxius de nova planta) i desplegarem la xarxa d’arxius comarcals de Catalunya. Establirem acords amb les vegueries per tal de definir el rol de suport i assessorament dels arxius comarcals als arxius locals. Potenciarem la xarxa d’arxius locals, que hauran de rebre el suport dels arxius comarcals i les vegueries i dels serveis nacionals del Sistema (Arxiu Nacional de Catalunya). En aquest sentit, s’establirà un pla d’inversions per tal de possibilitar als ajuntaments de més de 10.000 habitants l’adequació del seu servei d’arxiu als mínims establerts per la llei d’arxius i documents de 2001.

Societat de la informació, p. 55-56

L’aposta per les noves tecnologies de la imatge i la comunicació

La cultura catalana no pot perdre el tren de la connectivitat i de la digitalització, no pot restar al marge del gran repte de vincular-se a la cultura global a través de la xarxa. La societat digital està canviant la relació entre els públics i consumidors i els emissors i distribuïdors de continguts, així com els sistemes de gestió i defensa dels drets dels creadors. Cal que en aquest sentit avancem paral·lelament a la realitat. Cal generalitzar la xarxa digital a tot Catalunya i apostar per les noves tecnologies de la imatge i la comunicació com a eines d’accés a tots els continguts culturals i a tots els formats, des de qualsevol punt del país

  • Elaborarem un pla pilot de tecnificació dels centres culturals associat als principals productors i distribuïdors de continguts culturals de Catalunya. Immersos en un món on la cultura circula de manera global, els centres culturals esdevenen terminals potencials d’una part molt important de la producció cultural nacional i internacional. No costa gaire imaginar-se un centre públic (com les biblioteques) per a la recarga legal dels MP3, o un distribuïdor de pel·lícules per internet coordinat amb els distribuïdors de totes elles. Cal que els centres culturals catalans participin activament de l’evolució tecnològica i de la circulació global dels continguts culturals internacionals. Per això crearem un pla que faciliti l’adquisició de l’equipament necessari, la formació dels seus professionals i la comunicació social de les noves oportunitats que això implica.
  • Digitatalitzarem 150 punts culturals catalans per assegurar que lesmanifestacions culturals i artístiques puguin circular per tot el territori català. La digitalització obre noves possibilitats per als creadors, però alhora facilita la diversificació dels espais de difusió cultural a baix cost. Per a molts pobles de baixa densitat demogràfica la digitalització dels seus centres culturals els hi permetrà accedir a una quantitat de productes culturals ara per ara inabastable. De la mateixa manera, la progressiva digitalització dels equipaments de primer nivell facilitarà l’accés a activitats culturals nacionals i internacionals on line i obrirà les perspectives d’una vivència cultural interactiva.
  • Crearem portals digitals per a la distribució de la producció cultural catalana amb especial rellevància per a la música, la creació videogràfica i audiovisual. Les empreses catalanes han d’abordar ràpidament el seu desplegament tecnològic i de manera molt especial pel que afecta els sistemes de distribució i comercialització dels seus continguts. Aquesta tasca, però, es difícil d’abordar amb èxit de manera individual especialment per a les petites i mitjanes empreses pertanyents al panorama de la producció i distribució cultural independent. Afavorirem la posada en marxa col·lectiva de portals i sistemes innovadors de comercialització de la producció cultural catalana a través d’acords amb associacions i federacions professionals.

MÉS INFO:

El programa complet a: Programa Eleccions 2006 (PDF, 707Kb)