Generació blog

A El Punt del dissabte 21 d’octubre d’enguany, hi ha un article d’opinió de Manel Cuyàs en què l’autor fa una repassada breu a les que en la seva opinó són les característiques d’una nova generació, la que ell anomena la “generació blog”. Tot i que Cuyàs ho emmarca en bona mesura en l’àmbit de la política (estem en plena campanya), penso que algunes idees es poden extrapolar a d’altres àmbits.

Al començament de l’article Manel Cuyàs explica les seves impressions sobre una conferència que donà Oriol Junqueras sobre Lluís Companys, i en fa una comparació amb l’estil de molts blogs.

“(…) Jo només dic que la seva manera neta de complexos i de manies de parlar, la seguretat en les afirmacions, l’aplom, aquell cert descarament, aquella manera de jugar amb el risc a equivocar-se i afrontar-ne les conseqüències, respon a la majoria de textos que omplen els blocs i a tot un perfil generacional, amb bloc o sense (…)”

Més endavant, Cuyàs proposa una mena de relleu generacional, sota el meu punt de vista potser un pèl agosarat, però que de ben segur esdevindrà, quan els blogs i les altres eines de la web 2.0 (com ara els wikis) estiguin plenament implantats a casa nostre i amb un ús massiu. Ara mateix, això no passa.

“(…) la “generació bloc” és la que empeny i expulsa una altra generació, la “generació tap” i la que governarà el país passades no més de dues legislatures (…)”

Finalment, fa una petita descripció del blogger:

“(…) El cultivador de blocs és també un tipus generós i un dialèctic. El seu bloc, escrit sense ànim de lucre, sempre remet a un altre bloc o a una dotzena o centenars d’altres. Si defensa una idea política, et condueix a blocs que defensen la mateixa idea, però també als que defensen la contrària (…)”

Som generosos els bloggers? Dialèctics, segur que si: els blogs, la xarxa, és una gran conversa en si mateixa, i l’obertura i la possibilitat de fer comentaris als blogs, de debatre, és la metàfora de l’àgora (potser de múltiples àgores petites i distribuïdes): tothom hi pot participar, estar obert a tothom.

Ja he dit al començament que l’article es centra sobretot en l’àmbit de la política, però creieu que podriem extrapolar-ho a altres temes? Aquesta “generació blog” i la seva manera de fer i pensar canviarà també les empreses, els centres educatius, les entitats socials, culturals,…

REFERÈNCIES

Cuyàs, Manuel. “La “generació bloc” s’obre pas“. En: El Punt (21 d’octubre de 2006), p. 11

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 2% [?]

Comparteix:
  • del.icio.us
  • Facebook
  • email
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • PDF
  • Twitter
  • Tumblr
  • Digg
  • Diigo
  • FriendFeed
  • Google Bookmarks
  • MySpace
  • RSS

6 comments

  1. GamoiaNo Gravatar says:

    No, no. Us agraeixo molt les bones intencions però estem parlant de generacions i d’edats. Evidentment dins de cada generació hi ha individus amb habilitats, coneixements i capacitats d’adaptació diverses. Però jo veig que, per sort i, si voleu, gràcies a les precedents, les generacions posteriors a la meva han tingut de bon tros una millor formació en tots els aspectes. I també que actuen amb un desimboltura envejable encara que, de vegades, em resulta un pèl agressiva. Per mi, és una constatació. Cadascú és fill del seu temps. Pel bo i pel dolent. M’alegra que s’hagi progressat en molts aspectes. I això obre grans expectatives. Un dels temes que toca l’article és la capacitat de diàleg, d’argumentació, de posicionaments oberts i discussions franques. Això és propi de totes les joventuts però especialment de l’actual que sap usar i crear eines per comunicar-se d’una potència inusitada. Sense por i amb aquests mitjans, on podeu arribar? Una mica de seny també cal, eh!

  2. JacmeNo Gravatar says:

    jo crec que, més que de generació en edat, parla de mentalitats; i no és tan estrany dir que d’aquí dos legislatures les persones que seran diputades tindran una mentalitat diferent dels que hi ha ara, influïda per la mentalitt i la manera de fer del món blocaire (això és el que desitjo, perquè si continuem amb la mateixa manera de fer, malament anirem!).

    Gamoia, no crec que us jubili ni
    us deixi pas antics!!! L’article d’

  3. Daniel GilNo Gravatar says:

    en Cuyàs parla de mentalitats, de formes de ser i d’actuar… i per això ni hi ha edats ni status, i encara menys en l’àmbit d’internet. Tot i això, si: compte amb la “generació blog” per venim tots trepitjant fort!!

  4. GamoiaNo Gravatar says:

    Crec que sí que l’encerta en Manuel Cuyàs. Hi ha un canvi molt evident tant en la preparació com en el comportament desinhibit. I comparteixo la frase final: “Atenció a la «generació bloc». Fa ràbia perquè ens deixa antics i ens jubila, però ho fa molt dignament.”

  5. [...] Perdre la por a equivocar-te: la Generació blog. Aprendre i créixer com a persona i com a professional: assaig-error. [...]

  6. [...] la por a equivocar-te: la Generació blog. Aprendre i créixer com a persona i com a professional: [...]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Additional comments powered by BackType