[bauen_Blog]

Considero que la revista Detail (tan l’edició espanyola com la alemanya-anglesa) és, en aquests moments, una de les millors revistes d’arquitectura que hi ha. Hi ho és per dos motius:

• Per l’extensió i profunditat dels textos que ofereix,
• Però sobretot, per l’abundant material gràfic que presenta: alçats, seccions, plantes, dibuixos, detalls, croquis,… i per descomptat, fotografies abundants que il·lustren cada projecte que hi surt publicat.

Per tot, és també una de les més ben valorades pels arquitectes. Doncs bé, el número 3 (març del 2005) de l’edifició alemanya el dedica íntegrament a les biblioteques. En l’apartat de Typologie fa un recull de les principals tipologies de biblioteques:

• Fakultätsbibliothek in Zürich, de Santiago Calatrava
• Universitätsbibliothek in Rostock, de Henning Larsens Tegnestue
• Öffentliche Bibliothek in Villanueva de la Cañada, Madrid, de Churtichaga i Quadra-Salcedo (i de la qual ja vam parlar en aquest post)
• Doktorandenbibliothek in Lausanne, de Devanthéry & Lamunière
• Nationalbibliothek in Kansai, de Fumio Toki Associates
• Informations-,Kommunikations- und Medienzentrum in Cottbus, de Herzon & de Meuron
• Stadtteilbibliothek in Usera, Madrid, de Ábalos & Herreros (i de la qual també ja em vam parlar en aquest post)
• James Ussher-Bibliothek im Trinity College Dublin, de McCullough Mulvin Architects

Com veieu, biblioteques universitàries, de facultats, nacionals, públiques, mediateques,… Un ampli ventall per poder copsar les diferents solucions constructives presentades per a resoldre diferents funcions, diferents usuaris, diferents necessitats.

Podeu consultar el Sumari d’aquest número (disponible en castellà al web), on entre d’altres textos, hi podreu trobar quatre ratlles d’un de Ulrich Naumann sobre la història de la construcció de les biblioteques, on entre d’altres coses, diu coses tan interessants com aquesta:

“(…) Bibliotecas con estructuras flexibles consiguen integrar también en su funcionamiento y estructura constructiva una biblioteca digital y el concepto de una bibioteca virtual, sobre todo en el ámbito de las plazas de lectura. Estas tendencias no cambian en absoluto la función y el concepto fundamental del trabajo bibliotecario, válidos desde hace 5000 años: coleccionar, ordenar y poner a disposición.(…)”