[bauen]

La Biblioteca Pública d’Usera José Hierro, a Madrid, impresiona a primera vista. En un solar pràcticament buit, destaca per la seva volumetria, contundent: un rectagle allargassat. I és que aquesta biblioteca destaca per la seva verticalitat

“(…) es razonable pensar en las posibilidades que abre una organización vertical del programa no sólo en términos funcionales –minimizando núcleos y recorridos, simplificando la construcción, ofreciendo plantas diáfanas, etc.– (…)”

En efecte, tota organització en vertical proporciona una estructuració de les diverses funcions d’una biblioteca de forma més clara i compartimentada. Permet ubicar serveis i funcions en plantes senceres, i deixant a la mínima expressió aquells espais necessaris en cada funció (taulells d’atenció als usuaris, etc.), que s’han d’anar repetint. No obstant, la verticalitat condiciona en gran mesura les comunicacions internes en l’edifici; es simplifiquen recorreguts i el trànsit de persones, ja que les distàncies són menors. No obstant, cal assegurar-les mitjançant ascensors, escales,… i que aquestes comunicacions siguin plenament funcionals, i sobretot, eficients, fluides i ràpides. Si no, l’edifici falla.

En aquest context de plantes diàfanes, s’emmarca la concepció de l’equip d’arquitectes pel que fa a les sales de lectura:

“(…) Las áreas de lectura propuestas se inspiran en el modelo de tantas salas en las que la actividad esencialmente íntima de la lectura viene favorecida por la concepción y dimensionado del espacio, generoso pero nunca monumental, y por una especial densidad densidad ambiental. Pensamos en los grandes cafés, en los viejos casinos, en los clubes y ateneos, en espacios sin casi presencia arquitectónica, en los que la diafanidad y sencillez distributivas no están reñidas con un cierto peso y oscuridad acogedores que permiten concentrar la atención en la propia actividad individual dejando a los juegos de luz, natural y artificial, y al mobiliario, un papel de fondo ambiental (…)”

Personalment en quedo amb la senzillesa, en tots els seus aspectes: funcional, distributiva… M’agraden les coses simples, senzilles, però que amaguen darrera seu hores i hores de pensament i disseny. De la simplicitat sempre surten coses bones: la reducció al mínim necessari. Els autors de la biblioteca ho tenen també clar, i ho descriuen amb grans dosis de poesia:

“(…) con la máxima parquedad, con un especial gusto por la emoción que produce la simplificación (…)”

Finalment, podem veure aquest video a Youtube:

FONTS:

1. “Biblioteca Pública de Usera, Madrid: Iñaki Ábalos, Juan Herreros y Ángel Jaramillo”. En: Arquitectos, n. 167 (2003), p. 80-81
2. “Stadtteilbibliothek in Usera, Madrid = User Public Library in Madrid”. En: Detail, n. 3 (2005), p. 184-185