Des de fa uns quants dies, encara no una setmana, que descobert ThinkFree, una oficina virtual on a més de disposar de 1GB de capactitat de disc per a emmagatzemar documents i arxius, permet la creació en línia de documents de text, fulls de càlcul i presentacions (vaja, Word, Excel i Power Point, o els seus respectius homònims d’altres companyies). No entraré a parlar de quines són les seves funcionalitats ni característiques, quan la blogosfera ja en va plena (no tant en català); no cal escriure més. Del que si que voldria fer unes reflexions és sobre el canvi tan radical de mentalitat que suposa, en la meua opinió, aquesta eina.

La tan esmentada i estudiada Web 2.0 (i ThinkFree n’és un exemple més), penso que s’encamina cap a una mobilitat total: no importa on et trobis; tan és si tens el teu ordinador o no… no importa. Busca una connexió a Internet, i voilà! Ja pots posar-te a treballar. Tot es troba a internet. La xarxa ubiqua, tot és xarxa, la xarxa és a tot arreu, tan present a les nostres vides que es difumina i s’hi integra de forma perfecte.

Aquestes eines serveixen d’emmagatzematge massiu (Box.net), de gestió d’adreces d’interès (del.icio.us), de referències bibliogràfiques (CiteULike o Connotea), de lectors de Feeds (Bloglines o Google Reader)… I més recentment Google Spreadsheets o Writely permeten la creació en línia de fulls de càlcul o de documents de text respectivament. I tot amb la filosofia de la compartició de la informació, del treball col·laboratiu. Però la sensació que tenia de totes aquestes eines (especialment de les dues últimes) era del treball puntual, la gestió col·laborativa en línia d’una tasca puntual, amb un emmagatzematge durador en disc local (en el cas de documents de text o de càlcul finits), o la pujada a algún repositori digital, com ara E-LIS per a la seva publicació, també en línia.

Però amb ThinkFree tinc una sensació totalment diferent. Si, treballa en línia; comparteix els teus documents i treballa de forma col·laborativa. T’oferim un paquet ofimàtic en línia complet per a fer tot això. Ara ja no et cal un paquet ofimàtic instal·lat al teu disc local. I a més, guarda els teus documents també en línia. T’oferim fins a 1GB de capacitat. Es tanca així el cercle? Serà el primer pas cap al treball ofimàtic diari en línia, a distància? És aquest el futur?

Personalment penso que segurament si, que amb el temps aquesta serà potser la nostra forma de treballar habitual. Els nostres PC es convertiran en terminals tontes, només amb el sistema operatiu i un navegador amb connexió a internet. Res més.

Però no obstant penso que caldrà diferenciar dos àmbits: en l’àmbit laboral, aquesta tendència es podria desenvolupar de forma més ràpida i constant. Ara bé, en l’àmbit personal potser costarà més que s’implanti aquesta filosofia. I hi intervenen factors molt importants:

  • La seguretat i la confiança que ens dóna el nostre disc dur; el sentit de pertinença pròpia que en tenim.
  • El sentit de privadesa que encara tenim dels nostres documents. Si els vull compartir, ja els enviaré per correu-e.
  • La certa desconfiança general que encara provoquen aquests serveis a llarg termini. No saber si d’aquí 2, 5 o 10 anys encara podrem accedir als nostres documents emmagtzemats en línia crea certa recança.
  • Els tancaments sobtats i sense avisar del servei, que comporta la pèrdua immediata de tots els nostres documents.
  • La limitació de l’emmagatzematge ofert, amb serveis de com a molt 5GB, que encara queden lluny de les desenes o centenars de GB que ofereixen els discos durs actuals.
  • Per ara són serveis gratüits… però en molts casos no es sap si amb temps esdevindran serveis de pagament (tot i que sovint es creen dues línies: una de pagament amb més capacitat i funcionalitats, i una altra gratuïta i amb menys capacitat).

Bé, són només unes reflexions preses al vol, fruit del seu coneixement que en tinc del seu ús diari i personal. No sóc cap gurú ni expert, però volia compartir aquestes idees i que es creiï algún debat… o si més no que facin encendre alguna guspireta. Penso que algunes limitacions actuals (rapidesa de les connexions a internet, capacitat de l’emmagatzematge, etc.) s’aniran millorant i solucionant. Però canviar formes de treballar i de pensar és segurament molt més complicat, i caldrà més temps.

Us atrevirieu a fer al pas i treballar sempre en línia?