[bauen_Blog]

Bé, demà tot just són les eleccions, però tot i això encara hi ha dos partits que no s’han posat en contacte en mi.

Comencem per IC-V. Així que copia les parts del programa que fan referència a les biblioteques, i les NTIC, i que he trobat més significatives.

Podeu trobar aquí tot el programa complet en l’àmbit de la cultura, la societat i l’educació.

4.4 AVANÇAR EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENT

BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN

Des d’una perspectiva d’esquerres i transformadora, les TIC han de ser concebudes com una part de l’Estat de benestar i les polítiques públiques sobre les TIC han de ser instruments per aconseguir l’avenç cap a un model de benestar més intens. Les implicacions democràtiques i socials de les TIC obliguen a definir un model d’actuació que abordi aquest món des d’una concepció global i transversal. I, més enllà, ICV-EUiA defensa una visió política de les TIC. Aïllar la política i les polítiques de la Societat de la Informació i del Coneixement és un error en el qual no hem de caure si l’objectiu prioritari és la igualtat i la cohesió social. La fractura digital és un problema de desigualtat però també és el seu reflex. Arribar a tot el territori i arribar a tothom segueixen sent avui un objectiu molt viu i, més encara, urgent: cohesió social i cohesió territorial.

El Pacte del Tinell va suposar un punt d’inflexió respecte a la política dels governs anteriors. Per primera vegada Catalunya ha posat les bases per a una política pública pròpia clara i transparent sobre les TIC, sense delegar en les mans dels actors privats l’assoliment dels objectius públics. L’estratègia principal del Govern per la Societat de la Informació s’ha fonamentat a garantir la cohesió digital i l’impuls i la consolidació d’un sector de les tecnologies de la informació (TIC) a Catalunya. Les línies d’actuació han estat cinc, afavorir un desplegament d’infraestructures de telecomunicacions potents i homogènies a tot el país, impulsar el coneixement i la formació en TIC, donar cobertura a projectes d’innovació, garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics i una aposta per fomentar les tecnologies disruptives i no propietàries.

Aquesta acció de Govern s’ha recolzat en el Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (PDIT) i el Pla de Serveis i Continguts (PSIC). Ambdós han dissenyat una actuació molt definida i concreta per al cicle 2005-2008. El compromís del Govern per a les dues actuacions, segons va quedar reflectit a l’Acord per la Competitivitat era d’un total d’inversions fins al 2008 de 488 milions d’euros en el cas del PDIT i de 38,8 milions d’euros pel PSIC. El Pla de Recerca i Innovació (PRI 2005-2008) i el Pla per a l’Espai Europeu d’Educació Superior han complementat aquest compromís polític.

La Generalitat ha reorientat la seva política de contractació i de gestió dels seus serveis informàtics i de telecomunicacions i s’han donat les primeres passes fermes cap a un model propi de gestió global de les TIC, més eficient i de millor qualitat. El balanç d’aquest procés és molt positiu. Un estalvi superior al 12% i una millora dels nivells de serveis, qualitat i prestacions, a partir de la gestió dels nous concursos dels serveis informàtics i de telecomunicacions. D’una situació de quasi monoproveïdor s’ha passat a una situació de multiproveïdor. Allò que era un gran i únic contracte d’externalització i que generava una situació d’alta dependència cap a l’empresa adjudicatària s’ha convertit en una diversitat de contractes. El Govern ha recuperat el poder sobre la gestió de les seves polítiques TIC.

Afavorir el desplegament d’infraestructures de comunicacions: la banda ampla, eina de cohesió social i territorial

El desplegament de xarxes de banda ampla i d’infraestructures de telecomunicacions arreu del país han potenciat l’oferta de comunicacions electròniques, incentivat l’oferta d’operadors i la demanda de ciutadans i d’empreses. La creació del consorci ITCat, participat per la Generalitat i Localret, ha estat una aposta des del sector públic per impulsar el desplegament de la banda ampla i la creació d’alternatives que estimulin l’oferta de nous serveis. El projecte Banda Ampla Rural que ja ha començat a donar cobertura d’Internet via ràdio (Wimax) a aquells nuclis rurals on no hi ha servei d’ADSL, és un altre projecte que permet complir l’objectiu de l’extensió de la banda ampla per a tothom.

Impuls del coneixement i la formació en TIC: garantia d’igualtat d’oportunitats en la Societat del Coneixement

El Pla d’Alfabetització i de Formació Digitals (PAiFD) ha potenciat l’accés i l’ús de les TIC entre tota la ciutadania, tot prioritzant l’actuació cap a sectors més desafavorits per tal de fomentar la cohesió digital. Ha estat una prioritat dinamitzar l’ús d’Internet a Catalunya, de manera que cap ciutadà quedi al marge dels nous entorns digitals per motius geogràfics o socioeconòmics. Les actuacions més destacades del PAiFD han estat FesInternet, que ha promogut un conjunt d’actuacions bàsiques d’alfabetització digital i de mobilització de la ciutadania cap a la Societat de la Informació i del Coneixement, i la definició d’una certificació en coneixements TIC.

El Departament d’Educació també ha fet un important treball en estendre l’ús de les TIC a l’escola. Les inversions han estat importants en infraestructures i destaca l’esforç de cablejar tots els centres docents públics. També hi ha hagut un increment de formació dels docents en l’àmbit de les TIC, tot posant una atenció especial al programari lliure i a l’impuls de noves metodologies i l’ús de recursos digitals.

Un altre objectiu estratègic en tota l’acció de difusió de la Societat del Coneixement ha estat promoure l’ús del català a les TIC. Ja hi ha en marxa diversos projectes de desenvolupament d’eines de traducció i de correctors ortogràfics i gramaticals en línia i també projectes de reconeixement i de tractament de la parla, importants des de l’àmbit lingüístic però també per garantir l’ús de les TIC per part dels col·lectius amb dificultats d’accés.

Aconseguir el domini .cat ha estat un èxit de la societat civil que ha tingut des del primer moment la complicitat i el suport del Govern. Incrementar la seva presència és un repte col·lectiu que ha de reforçar i de garantir la presència de la cultura i de la llengua catalanes al món.

Cobertura a projectes innovadors: impuls de xarxes per a la recerca i el desenvolupament del sector TIC

Durant aquest període de govern s’han definit les bases d’una estratègia en recerca i desenvolupament que tindrà resultats més enllà del curt termini: invertir recursos per establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i l’Administració. Per primera vegada s’ha emprès una política pública per afavorir la consolidació d’un sector de les TIC que es trobava inconnex, incomunicat i improductiu. La creació de clústers tecnològics que promouen el treball conjunt del sector públic (universitat i Administració) i el sector privat és la iniciativa més destacada i ha de ser una prioritat. Algunes d’aquestes propostes com les fundacions i2Cat o BCNMedia-UPF ja comencen a donar els seus primers resultats en forma de projectes d’àmbit internacional i en l’interès d’organismes i empreses de renom mundial per venir a Catalunya.

Garantir qualitat i accés electrònic als serveis públics: una nova Administració electrònica, més transparent, més oberta i participativa

El Pla de Serveis i de Continguts ha iniciat un procés per impulsar el canvi cultural i organitzatiu necessari que afavoreixi l’adopció efectiva de les TIC a la nostra societat. Aquest canvi organitzatiu exigeix una revisió de processos per aconseguir una veritable eficiència administrativa i l’increment de serveis electrònics al ciutadà. L’Administració electrònica ha fet un salt endavant amb la remodelació del projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC) on la Generalitat i els ajuntaments comparteixen protagonisme. Aquesta reestructuració dels sistemes d’informació es visualitza de manera destacada amb el plantejament que s’ha donat a Gencat i el 012 amb una encertada voluntat integradora i de prioritat de servei al ciutadà.

El procés participatiu que es va posar en marxa en l’elaboració del nou Estatut va fer d’Internet una plataforma d’intercanvi d’informació i de recollida de propostes entre la societat i el Govern, inèdita al nostre país. Els departaments de Salut i Justícia, en els seus respectius àmbits, han portat a terme importants actuacions de digitalització de serveis i de processos d’atenció al ciutadà amb una millora eficient de la gestió i del servei que presten. La recepta electrònica o la digitalització dels registres de fundacions i entitats, eren exemples i ara ja són realitat.

Aposta per les tecnologies disruptives i no propietàries: els estàndards oberts, garantia d’interoperabilitat i de llibertat d’elecció

Aquest Govern s’ha compromès per primera vegada amb l’impuls de polítiques actives de promoció del programari lliure. S’han obert nous espais de trobada i de treball amb els actors motivats per implantar el programari lliure (PL): administracions públiques, empresa, universitats i societat. S’han portat a terme diverses accions de suport al desenvolupament i la implantació del PL, i també a d’altres modalitats de llicències lliures en l’àmbit dels continguts (Creative Commons). I més enllà, la posada en marxa a la mateixa Administració de la Generalitat d’una experiència pilot de migració cap al programari lliure suposa, una altra vegada, un punt d’inflexió amb els governs anteriors.

LES PROPOSTES D’ICV-EUiA

La SIC es configura com un gran sistema global de xarxes que, més enllà del seu component tecnològic, l’integren persones, economies i societats. L’ús de les TIC com a eina d’accés a les xarxes, ha d’esdevenir un fet quotidià per a tothom i adaptat a cada realitat. És un repte que aquesta nova SIC sigui integradora i faci una atenció especial a les persones. Tothom ha de tenir dret i accés a aquesta societat en xarxa i ha de poder participar-hi, per crear i compartir informació i coneixement. Cal garantir els drets d’accés i prioritzar l’ús de les aplicacions i de les capacitats de connexió entre les plataformes i els dispositius.

L’accés en condicions d’igualtat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i a les oportunitats de la Societat de la Informació i del Coneixement, és per a ICV-EUiA un element integrador de la nova ciutadania en l’Estat de benestar. Aquest és ara, com va ser a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, el principi vertebrador de les nostres propostes sobre TIC. Esdevé un objectiu prioritari posicionar Catalunya entre els països europeus líders en TIC (Suècia, Finlàndia, Holanda, Bèlgica i Dinamarca), tot conformant un model català de SI basat en el foment de la cohesió digital i l’enfortiment del pes del sector TIC a Catalunya.

La SIC és una realitat oberta, en procés de construcció, a la qual les administracions públiques no poden estar-ne al marge. És un compromís respecte al conjunt dels ciutadans i de les ciutadanes i envers a la millora de l’eficiència de la gestió pública. Les administracions tenen una responsabilitat concreta per aconseguir que l’accés a les TIC es garanteixi a tothom i, d’una manera especial, als col·lectius més desprotegits i a les persones amb alguna discapacitat. Aquest compromís també ha de ser en el foment de l’accés al coneixement i la preservació del patrimoni cultural i lingüístic.

La Cimera Mundial per a la Societat de la Informació, celebrada a Tunis la tardor del 2005, va expressar la voluntat i el compromís de construir una SIC centrada en les persones, oberta a tothom i orientada al desenvolupament. Basada en el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, incloses la llibertat d’expressió i la de rebre i difondre informació. La Unió Europea ha ratificat aquesta voluntat i defensa de manera expressa una Societat de la Informació mundial oberta i accessible i fa especial atenció a la llibertat d’intercanvi d’informacions, idees i opinions arreu del món. Catalunya ha de fer seus els plantejaments de l’estratègia de la Comissió Europea i2010-Una Societat de la Informació europea per al creixement i l’ocupació. Les TIC ens donen l’oportunitat de poder tenir l’accés obert i sense restriccions al coneixement, una oportunitat única per a l’impuls de societats més lliures, més democràtiques i més solidàries.

El nou Estatut d’Autonomia reconeix per primera vegada la importància de les TIC i estableix, entre d’altres, que els poders públics han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones, que es desenvolupin en condicions d’igualtat i que es garanteixi la prestació dels serveis d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. El servei universal de telecomunicacions, d’acord amb els mínims de la normativa europea, és clarament insuficient per les noves demandes de la SIC. El Govern de la Generalitat ha d’assumir compromisos superiors i garantir que tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin disposar de servei fix i mòbil de veu, l’accés a Internet i altres serveis de dades per banda ampla i els serveis de ràdio i televisió de la CCRTV i dels organismes públics de la seva demarcació. Aquests serveis s’ha de garantir que arribin a tothom, arreu del país, amb les millors condicions de qualitat i de preu.

Al costat d’aquest nou marc estatutari que servirà per dur a terme noves polítiques públiques, des del Govern s’han d’impulsar organismes i treballs regulars que permetin seguir molt a prop l’evolució del procés cap a la SIC a Catalunya. El treball de la FOBSIC, IN3 i la mateixa UOC són elements que cal recolzar i potenciar. Tenir bons indicadors a partir dels quals obtenir bones dades i bona informació és cabdal per poder orientar les polítiques del Govern de la Generalitat i donar també a les empreses i a les persones senyals que puguin orientar millor les seves actuacions.

El desenvolupament de les TIC ha fet emergir un nou espai de privacitat dels ciutadans que és encara especialment vulnerable. El tractament de dades personals, moltes d’elles de caràcter sensible, requereix una protecció de la privacitat i de la confidencialitat amb mesures tecnològiques i jurídiques adequades efectives i entenedores per a la majoria de la gent. El nou Estatut reconeix el dret a la protecció de dades personals. A partir d’ara l’acció de govern ha de garantir que en l’ús de les TIC es protegeixi el dret a la intimitat i el dret a saber qui té les nostres dades personals, com s’hi ha accedit, per a què s’estan utilitzant i la possibilitat de control i de la seva cancel·lació. Avançar en aquest marc de protecció és prioritari per generar la confiança necessària en tots els nous sistemes que configuren la SIC.

També cal seguir aprofundint en incrementar els mecanismes de protecció i de defensa dels ciutadans i de les ciutadanes com a consumidors de serveis de comunicacions electròniques, reforçant i vetllant perquè s’acompleixin els seus drets davant abusos o incompliments en les condicions dels serveis contractats amb els operadors de telecomunicacions i de serveis.

Cal fer un esforç per definir polítiques i actuacions que orientin les tecnologies cap al desenvolupament sostenible i que les TIC siguin una eina per reduir els desequilibris i enfortir la diversitat. S’ha de fer una atenció especial a l’anàlisi i a la mesura de l’impacte social de la ciència i la tecnologia i de les desigualtats que generen, tant en el marc local com el global. El món rural i el sector agrari han de tenir una atenció preferent perquè incorporin de manera eficient les TIC i en treguin benefici.

Les TIC constitueixen una eina eficaç per a incrementar l’efectiva igualtat dels col·lectius de persones amb alguna discapacitat, al permetre el seu accés a les possibilitats i serveis de la Societat de la Informació. Per aquest motiu cal garantir l’accesibilitat de les persones amb discapacitat a les TIC i a la Societat de la Informació i el Coneixement a través dels serveis de comunicacions electròniques, les telecomunicacions i els serveis audiovisuals, en aquest darrer cas mitjançant el desplegament dels serveis de subtitulació per a persones sordes, llenguatge de signes i audiodescripció.

També és prioritari donar una solució a tot els nous tipus de residus que genera la SIC. Les mateixes empreses que produeixen els productes tenen una responsabilitat en el seu tractament posterior però cal avançar i incidir en la consciència del mateix consumidor respecte als aparells i els productes que utilitza. D’una manera especial, pel que fa als ordinadors, s’han d’impulsar propostes de reciclatge que amb una correcta adequació permeti la recuperació d’equips. Aquesta línia de treball permet endegar projectes de marcat interès social i de gran impacte a la comunitat.

Afavorir el desplegament d’infraestructures de comunicacions: mobilitat i multicanals

La millora de l’accessibilitat als serveis de comunicacions i, d’una manera especial, l’accés a la banda ampla, ha estat una prioritat de l’acció del Govern en aquesta darrera legislatura però encara cal consolidar-la. Les actuacions en aquest àmbit són lentes per les pròpies dificultats dels desplegaments territorials però l’estratègia i la planificació que s’ha portat a terme facilita el procés que caldrà continuar executant.

• El desplegament d’infraestructures neutres des del sector públic és una garantia per tal que la ciutadania, les empreses i les mateixes administracions puguin disposar de les infraestructures necessàries i de qualitat, independentment de la seva ubicació i al marge de les voluntats de les empreses privades, guiades només per estratègies de mercat.

És un fet que la demanda actual d’accés a les xarxes de comunicacions no es pot complir proporcionant banda ampla. Cal també una infraestructura que permeti l’accés dels usuaris per nous canals. L’ordinador personal ja no és el punt de treball de facto sinó que els dispositius mòbils (ordinadors portàtils, telèfons i altres dispositius) són els nous equipaments que guanyen quota d’ús. En conseqüència, la infraestructura de comunicacions ha de tenir capacitat de donar servei multicanal (diferents tipus de dispositius) i multiformat (diferent tipus d’aplicacions).

• Cal potenciar l’ús final de les tecnologies més innovadores ja que estimula el sector de producció de continguts i de serveis clau del desenvolupament d’un nou sector econòmic on hi ha oportunitats per al sector TIC català en un nou marc d’àmbit global.

• TDT, TV/IP i T-Govern:

La televisió és el dispositiu de comunicació més present a les llars catalanes i la seva facilitat d’ús fa que no hi hagi cap mena de barrera tecnològica per a la seva utilització massiva. El canvi de la televisió analògica a la televisió digital terrestre (TDT) generarà un ampli ventall de serveis relacionats amb aquesta tecnologia que van més enllà de la distribució de continguts audiovisuals i obre una oportunitat important de relació entre els ciutadans i l’Administració. Impulsar les transmissions de dades i els serveis interactius que acompanyen les transmissions de vídeo és un repte que cal encarar i que dóna a l’Administració una oportunitat per desenvolupar l’anomenat T-Govern, serveis i mecanismes de participació ciutadana, que poden ser operatius tant en els canals de televisió pública com en les plataformes privades.

• Wimax, UMTS i Mobilitat:

La societat està plenament capacitada per utilitzar i adaptar els nous sistemes de comunicació sense fils. L’ús de l’SMS com a mètode d’intercanvi massiu d’informació i la creació de xarxes ciutadanes Wi-Fi en són una prova. Les comunicacions sense fils per tecnologia Wi-Fi tenen en el Wimax el complement per donar accés a punts aïllats o nuclis disseminats i esdevé una tecnologia cabdal per al desenvolupament econòmic i social del món rural. La tercera generació de telefonia mòbil (UMTS) ha d’ajudar a l’arribada de la banda ampla i, sobretot, als nous usos i serveis que pot impulsar. També cal resoldre la problemàtica de desplegament de les xarxes de telefonia mòbil buscant un acord entre els interessos públics i privats i garantint els drets dels ciutadans i les normatives mediambientals. S’ha de fer un esforç per aconseguir el desplegament d’infraestructures en nuclis urbans que garanteixi la bona cobertura de les xarxes amb el menor impacte visual i d’acord amb les normatives. El paper dels ajuntaments és clau en aquest procés i cal donar-los des de la Generalitat els mecanismes i el suport per poder garantir els desplegaments amb les millors beneficis per a tothom.

• IPv6:

Internet ha demostrat ser una de les eines més importants per l’intercanvi de coneixement global. Però el seu protocol, l’IPv4, amb una capacitat de menys de 4.000 milions d’adreces, la manca de preparació per als dispositius mòbils i la poca adaptació a les transferències massives d’informació, ha quedat obsolet. La implantació d’IPv6, que té en compte aquestes noves demandes, es converteix en una necessitat. La Generalitat, en tenir una de les xarxes de comunicacions més importants de Catalunya, ha de ser un líder en l’adopció d’aquest protocol i ser motor en la seva implantació.

mpuls del coneixement i de la formació en TIC: cohesió digital i participació ciutadana

• Garantir l’èxit del procés d’adopció de les TIC implica assegurar que la ciutadania disposa de la formació adequada per participar en el seu ús i desenvolupament i que pugui gaudir dels seus beneficis. La formació és una prioritat i cal atendre també les necessitats formatives de tots aquells que per un o un altre motiu no tenen l’oportunitat d’accedir-hi.

• La Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC) s’ofereix com a veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya que abasta des de petits municipis a grans ciutats, des de centres cívics a biblioteques. Cal fer-li atenció, reforçar-la i potenciar-la en infraestructura tecnològica, en els continguts que ofereix i en les comunitats digitals que integra. Els dinamitzadors digitals, les persones que atenen els telecentres i fan les tasques de formació i coordinació, són figures indispensables d’aquesta xarxa que li donen tota la força que té.

• La Xarxa 365, un dels espais de la XTC, ha d’esdevenir una font de recursos de formació, d’idees i de suport per als dinamitzadors dels telecentres. Aquesta força de persones, plenament coneixedores de les dinàmiques de la nova societat digital, estan especialment preparades per capacitar nuclis i col·lectius de població mitjançant programes impulsats en col·laboració amb els ajuntaments i les associacions locals.

• Els telecentres han de ser focus d’irradiació de la Societat del Coneixement en les seves comunitats i entorns propers i són l’espai idoni des d’on es poden impulsar actuacions de dinamització empresarial i, d’una manera especial, de les noves dinàmiques i fórmules laborals i empresarials de l’economia del coneixement.

• A l’escola és on aquest procés es produirà de forma natural si hi ha un ús eficient i complet de les TIC. Per aconseguir-ho s’ha d’incrementar la virtualització del sistema educatiu, alhora que cal assegurar les habilitats i els coneixements dels formadors que permetin la integració de les TIC als processos d’aprenentatge i als models pedagògics. Han d’augmentar els continguts i els serveis disponibles per als docents i per als escolars, amb plataformes obertes i continguts de lliure accés a tota la comunitat educativa.

Aquest esforç, en l’educació reglada, des de la primària a la universitària, tindrà un impacte en el conjunt de la societat. Per assolir les oportunitats de la SIC hem d’estar molt atents a allò que ja ens demanen les noves generacions de “natius digitals”. Els nens i les nenes que viuen a Catalunya són avui el principal motor d’entrada de les noves tecnologies a les llars catalanes.

Totes aquestes estratègies i actuacions d’alfabetització digital també han d’anar acompanyades d’una nova aproximació cap a la ciutadania, convidant-la i animant-la a formar part d’una Societat de la Informació més democràtica i més participativa.

Cobertura a projectes innovadors: potenciar projectes per a la nova economia del coneixement en xarxa.

La inversió que es fa en R+D+I al sector TIC a Catalunya encara està molt per sota de la mitjana europea. El sector està format per petites i mitjanes empreses, amb una alta capacitat per generar coneixement i aplicar-lo als serveis i als continguts digitals, però amb uns recursos inversors limitats. Aquesta realitat s’ha de reconèixer i cal acompanyar aquest esforç amb polítiques que permetin reforçar i donar suport a aquestes iniciatives i projectes els quals han d’afavorir el treball en xarxa.

• És prioritari establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i la mateixa Administració. S’han de crear xarxes i activar nodes de contacte que activin i fomentin la cooperació entre les empreses en matèria d’R+D i ajudin a créixer i estructurar el sector que ara està incomunicat.

• L’impuls de clústers tecnològics, amb una atenció especial al sector de l’audiovisual, són propostes per consolidar un sector ampli i intensiu en TIC. Exemples com les fundacions i2Cat i BCNMedia-UPF que promouen el treball conjunt del sector públic, a través d’universitats i d’administracions, i el sector privat, són iniciatives que cal seguir impulsant de manera decidida perquè es converteixin en veritables plataformes tecnològiques amb capacitat de treball i de col·laboració amb tota mena de projectes internacionals.

• La implantació de l’espai europeu d’educació superior obliga a fer una atenció preferent al món universitari. La implantació i el desenvolupament de les TIC han de facilitar el desenvolupament de sistemes d’informació i de gestió del coneixement en xarxa que facilitin la cooperació, la comunicació i la col·laboració entre equips d’investigació i de docència de les universitats.

• Les TIC obren la possibilitat de desenvolupar noves formes de participació en la creació de nous serveis i tecnologies a través, per exemple, de l’estímul a la creació de centres de recerca, basats fonamentalment en la comunitat universitària, amb un estret vincle i treball en comú amb projectes i organitzacions sense ànim de lucre. En aquest nou entorn, la creació de xarxes i espais virtuals que facin visibles les universitats, la recerca i el sector TIC és un projecte estratègic que marcarà de manera definitiva la nostra capacitat de producció de coneixement i la nostra competitivitat internacional.

• ICV-EUiA aposta per impulsar decididament els nous sectors econòmics intensius en coneixement perquè aporten valor afegit i perquè, en un context globalitzat, asseguren la competitivitat i la flexibilitat necessàries. Les polítiques sobre TIC són també un instrument clau per aconseguir una economia més sostenible. Invertir en TIC vol dir avançar cap a una economia neta, on la competitivitat s’aconsegueixi no a partir d’un model que contamina i abarateix cada vegada més els costos laborals sinó a partir d’un model basat en energies renovables i en més tecnologia, cosa que vol dir més coneixement.

• ICV-EUiA aposta per models de coneixement expansius, creatius i socials, que, a més, donen incentius a les empreses arrelades al territori per produir nous coneixements i millorar les seves expectatives de futur.

Garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics: incentius a l’ús i participacióEls projectes de digitalització i d’informatització de l’Administració, tant de la Generalitat com el món local, han exigit un gran esforç dels seus promotors i, en alguns casos, han aconseguit reeixides plataformes i solucions tecnològiques amb grans nivells de serveis de relació amb el ciutadà. Assolir la màxima eficiència administrativa no es tracta només d’un procés tecnològic, ni es resol amb implantacions informàtiques. La veritable eficiència s’aconsegueix amb una reflexió sobre els processos i les estructures organitzatives vigents i la reorganització d’acord amb aquests criteris i prioritats d’eficiència. La tecnologia és la principal aliada d’aquesta estratègia, però no és per ella mateixa una solució.

• Cal avançar en la implantació i la integració dels sistemes d’informació adequats, però sobretot cal formar i motivar en aquest procés de canvi els treballadors públics.

• S’ha de prioritzar la millora dels sistemes d’informació de base per incrementar l’eficiència dels serveis oferts per les administracions públiques. S’han de redefinir processos i models de prestació dels serveis. La interconnexió de bases de dades i sistemes d’informació, amb la qual cosa se superaran les limitacions i les barreres interadministratives, són aspectes prioritaris que exigiran solucions, tant des de l’aspecte legal i jurídic com el pròpiament tecnològic.

• Cal un salt endavant en els serveis en línia que permeti la realització íntegra dels tràmits, incloent-hi la possibilitat de pagament en línia i la presa de decisions en temps real.

• Cal accelerar el projecte AOC (Administració Oberta de Catalunya) d’acord amb la reorientació que si li ha donat i afavorir el treball en comú entre administracions.

• S’ha d’avançar en la digitalització de tràmits i per fer-ho cal que es garanteixin la interoperabilitat de sistemes (sobre estàndards oberts) i la col·laboració interadministrativa.

• Cal impulsar les aplicacions que exigeixin la certificació digital i afavorir l’ús de la signatura i la identitat electrònica.

• Des de tots els sistemes públics cal impulsar la participació ciutadana en línia. Ja hi ha les solucions tecnològiques desenvolupades per avançar en la possibilitat d’augmentar el dret de resposta per part de la ciutadania. Que aquests processos participatius esdevinguin consultes més vinculants només depèn de la voluntat dels mateixos que endeguen el procés. Apostem per l’impuls del vot electrònic i les consultes en línia a tots els centres de decisió ciutadana (no només les institucions, sinó també col·legis professionals, associacions, consells escolars, eleccions sindicals etc.), com a mecanisme d’aprofundiment democràtic i exemple de creació de comunitat ciutadana i cultura de la participació.

Coneixement i tecnologies lliures

La Societat del Coneixement és el nou sistema d’organització social i econòmica que aprofita les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals per millorar la qualitat de vida i la productivitat. Dins d’aquesta societat, l’impuls del coneixement lliure és fonamental per estimular el valor de la creativitat de les persones, combinant llibertat i passió, marcant fites que estiguin envoltades de valors i de consciència socials, de llibertat d’accés a la informació i al coneixement, de transparència, d’igualtat i d’activitat. Seguint el model de l’ètica hacker, la societat que està basada en el coneixement lliure enforteix el paper de totes les persones que treballen amb passió i entusiasme, independentment de la feina que desenvolupin.

• El paper que li pertoca a l’Administració ha de ser, doncs, el de liderar i impulsar aquest tipus d’iniciatives, obrint pas a la llibertat d’accés a la informació i a la tecnologia. Treballant amb processos basats amb programari lliure i amb llicències obertes d’accés a la informació, per aconseguir construir un país innovador i tecnològicament avançat, però sobretot per respectar la qualitat de vida de les persones.

El programari lliure, definit com aquell tipus de programari que l’usuari pot utilitzar, distribuir, copiar, estudiar, canviar, millorar i fer públiques les seves modificacions perquè tothom se’n pugui beneficiar, ha de ser una de les raons del compromís amb la tecnologia de l’Administració pública. Des d’una perspectiva de política social, el programari lliure és una eina per assolir més democràcia, accés a la informació, ús del català i igualtat social.

El programari lliure, a més, estimula la suma de forces per construir un país més potent i innovador, amb una Administració plenament interoperable i coherent amb el paper que li demana i que ofereix als ciutadans, i que ofereix la possibilitat de triar la manera de comunicar-se amb ella, sense cap restricció a l’accés a la informació ni amb les eines que es puguin fer servir.

• Els absurds tecnològics, provocats per solucions que no s’entenen i que, a més, no poden treballar entre elles, provoquen un gran despesa econòmica i no ajuden a percebre la utilitat de les TIC ni l’estalvi i les millores que podrien representar. El paper prescriptor i la capacitat de compra del sector públic són uns elements que calen aprofitar per aconseguir que aquestes mesures també impliquin el sector privat, tot cercant la seva complicitat per millorar l’eficàcia en la compartició de dades i coneixement.

• La interoperabilitat dels aplicatius i els sistemes d’informació, especialment quan està basada en estàndards oberts, és un aspecte estratègic per garantir la qualitat i la possibilitat de creixement sostenible de l’Administració electrònica i, per extensió, de la Societat de la Informació. És prioritari que des de les administracions públiques catalanes es garanteixi la interoperabilitat dels sistemes amb l’ús d’estàndards oberts, seguint criteris d’accessibilitat, i que siguin lliures de cànons.

• En aquest sentit, el cost de les llicències del programari suposa una elevadíssima transferència directa de cànons cap a multinacionals que copen el 90% del mercat i que estan establertes a d’altres països. Per aquest motiu, el programari amb llicència propietària s’ha de reduir dins l’Administració pública fins allà on només sigui possible justificar la inexistència d’una alternativa basada amb programari lliure, estimulant la innovació i oferint oportunitats a les empreses establertes al nostre territori.

• Les institucions públiques s’han de posicionar de forma clara a favor de l’ús del programari lliure i dels estàndards oberts. Cal seguir avançant en la implantació del programari lliure a tots els sistemes informàtics de la Generalitat, les empreses públiques i altres organismes on tingui participació, així com fer un esforç per incentivar aquest mateix procés a les administracions locals catalanes. Igualment, l’Administració ha de treballar per oferir, amb llicències obertes d’accés a la informació com les Creative Commons, els continguts que estiguin finançats amb fons públics, siguin textuals i/o multimèdia, per donar la possibilitat d’accedir a la informació, a la cultura, tot donant eines per conèixer millor el nostre país i els valors que representa.

• Cal formar tot el personal de l’Administració en el programari lliure, estimulant els avantatges del seu ús, i promocionant-lo com a elements de valor dins la carrera funcionarial. També cal estimular l’intercanvi d’experiències i de projectes basats amb programari lliure amb d’altres institucions, comunitats autònomes i estats, mitjançant l’establiment dels marcs de col·laboració i de cooperació necessaris.

BIBLIOTEQUES I ARXIUS

• Continuar amb el Pla d’Equipaments Culturals amb horitzó 2010 que garanteixi i asseguri els equipaments adients a cada municipi per a funcions i tipologies, segons la Llei de cultura i proximitat (garantir biblioteca pública a tots els municipis de més de 3.000 habitants i servei de bibliobusos a tot el territori, centres culturals, teatres i auditoris, sales d’exposicions, arxius, museus, centres d’interpretació…).

• Consolidar la xarxa d’arxius comarcals.

• Continuar treballant amb el pla de foment de la lectura.
• Garantir el sistema bibliotecari del Mapa de Lectura Pública. Desplegament, manteniment i desenvolupament del sistema bibliotecari català, cooperant amb els ajuntament i consells de vegueries (diputacions). Garantir en els municipis amb més de 3.000 habitants servei de biblioteca en xarxa (359) i augmentar a 34 bibliobusos per garantir l’accés als municipis de menys de 3.000 habitants.

• Implementar espais de lectura en els equipaments de proximitat dels municipis de menys de 3.000 habitants.

• Completar el sistema bibliotecari amb la integració de les biblioteques de l’Estat, millora dels fons i dels consells assessors.

• Incorporació al sistema de les biblioteques escolars.

• Impulsar la presència d’arxiver/a en els municipis de més de 3.000 habitants.
• Pla de Foment de la Lectura, impulsat pel Govern i amb la participació d’escriptors, editors, llibreters, biblioteques, centres educatius i esportius, mitjans de comunicació…

• 100×100 d’accés als documents (sonor, imprès, audiovisual…) de la ciutadania. Garantir l’accés igualitari de tothom al llibre i la lectura, encara resten prop de 300.000 persones sense servei de proximitat.
• Continuar amb el procés de transferències pendents de l’Estat a la Generalitat (patrimoni, gestió, fons bibliotecaris, recursos…).

• Avançar en la implementació de les TIC, tant en la gestió interna com externa (xarxa biblioteques, webs, subvencions…).

En l’últim número de la revista Tortosa: butlletí d’informació municipal (octubre de 2006) hi ha una entrevista (p. 15) a Ramon Valls Ortiz, arquitecte responsable de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En unes poques ratlles es fa un breu repàs dels principals elements arquitectònics de la biblioteca.

Comença l’entrevista parlant de l’encaix de l’edifici en ple centre històric tortosí, en una zona de carrers estrets i d’edificacions ja consolidats. Comenta Valls que aquest encaix va obligar l’edifici a adoptar una sèrie de requeriments previs, com ara la absorció de la llum, que s’ha fet per via zenital per salvar l’obstacle de l’estretor dels carrers. D’altra banda també es tingué en compte la relació de l’edifici amb el seu entorn, amb el qual s’ha establert un diàleg a partir de la composició de les façanes i de les seves obertures, que permeten visualitzar el Parador de Turisme, o la futura seu de les delegacions de la Generalitat, actualment en obres i que firmarà Carme Pinós.

En segon lloc es fa una breu repassada a l’interior de l’edifici, fent especial èmfasi amb la circulació interior i l’organització dels espais. Es parla també de la gran diferència entre la planta baixa i les altres dues de l’edifici, ja que aquesta és totalment transparent i oberta, una zona de pas i que convida a entrar-hi; en contraposició a les altres dues, més tancades i silencioses.

Finalment, Valls fa una repassada als materials emprats, com ara la pedra d’Ulldecona, el formigó, el vidre, la fusta d’auró, o les virutes de fusta aglomerades. També es fa esment de la utilització puntual i ocasional del vermell com a color de la ciutat.

Avui estrenem blog… bé, el blog ben bé no, però si que estrenem dues coses:

• Un nou domini : http://www.bauenblog.info,
• I un nou allotjament, de pagament

Tot això representa la continuació de l’etapa anterior a Blocat, la resta segueix igual. Bé, sigueu benvinguts a la nova llar. Veureu que la data de tots els posts anteriors a aquest és la de la nova càrrega al nou sistema de gestió, però l’intentaré canviar progressivament.

Ja m’han contestat des del PSC, ho van fer el dia 23 però no he pogut penjar-les fins avui. En el seu mail em donaven les referències al seu programa en matèria de biblioteques, arxius, centres de documentació i societat de la informació.

Les reprodueixo a continuació:

Biblioteques, p. 92-96

Breu balanç

Durant aquest mandat s’ha posat l’èmfasi en el desplegament del sistema bibliotecari a tot el territori amb l’obertura de noves biblioteques, la millora dels seus fons i la connexió de tots els nodes en xarxa. Aquest desplegament ha anat acompanyat de polítiques actives de foment de la lectura i de la consolidació de les biblioteques com autèntics centres culturals de proximitat.

D’acord amb les previsions de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, hem impulsat el programa d’ajuts a les biblioteques, especialment per dotar-les d’infraestructura, construir-ne de noves i renovar i ampliar les existents, mitjançant el Pla Específic de Biblioteques (PEB) en el marc del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). El nostre objectiu és que tot municipi de més de 3.000 habitants disposi de biblioteca, i consolidar, per tant, una xarxa de 359 equipaments, amb 34 bibliobusos. Amb el PEB 2004-2007 hem activat la construcció de 77 noves biblioteques públiques i la millora d’altres 19 que ja estan en funcionament, amb una inversió de 31,5 M euros. Hem signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de cooperar econòmicament en el desplegament del pla de biblioteques de la ciutat amb un ajut de 4,5 M euros. També hem formulat el Pla de Bibliobusos 2006-2013, que preveu 34 bibliobusos (11 dels quals estan actualment en funcionament) per assegurar el servei públic de lectura en municipis d’entre 300 i 3.000 habitants.

Tot el sistema bibliotecari del país ha participat de forma cooperativa en el procés de canvi del sistema informàtic. Els nous aplicatius de gestió bibliotecària seran uns bons instruments per avançar cap el Catàleg i el carnet únic. Igualment s’ha treballat en la reformulació de la central de préstec per tal que sigui un veritable centre de serveis documentals per a tot el sistema de lectura pública del país. Aquest servei, ubicat a L’Hospitalet de Llobregat i que obrirà les portes a finals d’any, oferirà un fons documental de suport al préstec i recursos en les llengües minoritàries del país, útils per a les polítiques d’acollida de la població immigrant.

Una línia prioritària del Departament ha estat la millora de les col·leccions de les biblioteques públiques amb la definició d’uns estàndards bàsics de documents inicials i de renovació, amb més recursos econòmics, i amb la substitució del suport genèric per un sistema d’adquisició de novetats en català vinculat a la política de selecció de les biblioteques públiques i amb un acord amb el Ministeri per abordar un Pla de xoc de millora de les col·leccions bàsiques de les biblioteques. En aquests tres anys el Departament ha invertit 10 M euros en les col·leccions de les biblioteques públiques del país.

Finalment, hem activat el Consell de Biblioteques i hem iniciat converses amb el Ministeri de Cultura, d’acord amb els ajuntaments de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, per tal d’integrar les biblioteques públiques provincials en el sistema de lectura de les ciutats capitals de província.

Principals mesures

• Crearem l’Agència de Serveis Bibliotecaris i impulsarem la biblioteca electrònica. Per tal de gestionar, de forma cooperativa entre les diferents tipologies de biblioteques, els recursos vinculats a la biblioteca digital de Catalunya, proposem crear una agència del Govern, de Serveis Bibliotecaris, en què hi participin els departaments de Cultura, Educació, Universitats i Presidència, i que facilitarà la cooperació bibliotecària i el poder compartir recursos. Els reptes que es volen assolir són: potenciar i dotar de contingut la Biblioteca Digital de Catalunya; potenciar el catàleg col·lectiu i establir un carnet únic per a tots els centres del país; crear programes de formació a dos nivells, professional i ciutadà, per a superar la fractura d’alfabetització digital (d’acord amb l’art. 53 del nou Estatut); digitalitzar continguts (amb subscripcions en línia, enllaços virtuals i portals temàtics especialitzats per aconseguir una oferta informativa de qualitat); desplegar els serveis virtuals pel territori en 8 anys (fins assolir el 97% del territori); establir un portal únic d’accés als recursos bibliotecaris del país; i col·laborar en les polítiques d’administració oberta, especialment des de l’àmbit de la biblioteca pública. Hem d’encarar decididament el repte digital pensant en dos nivells de serveis bibliotecaris: el presencial o físic, i el virtual. Hem d’impulsar la biblioteca electrònica i els serveis virtuals, és a dir, la biblioteca digital de Catalunya.

• Actualitzarem i ampliarem les col·leccions documentals de lesbiblioteques públiques. La col·lecció documental és la base fonamental de tot servei bibliotecari. Les col·leccions han de respondre a les necessitats de la ciutadania, tant en qualitat com en quantitat. Cal elaborar i actualitzar els estàndards de qualitat, de col·lecció bàsica, relacionant-los amb el nombre de habitants. L’objectiu per a aquesta legislatura és assolir una col·lecció actualitzada, en bon estat, per biblioteca, amb una ràtio d’1,5 volums/habitant. Cal tenir present que les seccions d’audiovisuals i premsa també han d’estar actualitzades i oferir diversitat temàtica. Consolidarem el SAB (Sistema d’Adquisició Bibliotecària) dins del programa de suport a l’edició en català, a través del qual cada any es distribueixen 1.300.000 euros en documents, segons la demanda elaborada per les mateixes biblioteques. D’aquesta manera reconvertim l’antic sistema del suport genèric, que omplia els centres de llibres de les editorials sense una vinculació amb la demanda real del sistema bibliotecari. Amb el nou plantejament de criteris, es compatibilitza el suport a l’edició, la promoció de la lectura i la promoció del català.

• Incrementarem la cooperació entre administracions i les inversions a la xarxa pública. La cooperació és la gran essència dels sistemes bibliotecaris. L’administració local (recordem que la biblioteca és l’única competència municipal obligatòria per a ajuntaments de més de 5.000 habitants) ha de col·laborar amb la Generalitat, que és la reguladora del Sistema. Cal incorporar al sistema bibliotecari de lectura pública aquelles administracions que no es responsabilitzen de les seves funcions segons l’actual Llei de Biblioteques. Cal potenciar i afermar les línies de treball entre les diverses administracions responsables dels serves bibliotecaris, i potenciar les xarxes territorials com a base de l’articulació del sistema de lectura pública. Per altra banda, el Govern impulsarà un nou Pla de Biblioteques (PEB) en el marc del PUOSC per seguir dotant els municipis de més de 3.000 habitants dels serveis bibliotecaris adients. La biblioteca pública del nostre país necessita un esforç important d’inversió en els equipaments. A més de les inversions, invertirem en els serveis bibliotecaris dels municipis, tant pel que fa al fons documental com pel que fa a les TIC. Posarem en marxa el Pla de Bibliobusos. L’objectiu és tenir-ne d’operatius 34 en dues legislatures. Ara ja n’hi ha 11 en marxa, i abans de finals d’any se’n posaran en funcionament 3 més. Per últim, culminarem l’estructuració del Sistema bibliotecari de Catalunya amb la participació de les futures vegueries (diputacions) i la estructuració de les 5 xarxes territorials, amb l’objectiu que tots els municipis i ciutats de Catalunya tinguin els mateixos estàndards de serveis i de qualitat bàsics.

• Col·laborarem en l’impuls a les biblioteques escolars i les relacionarem amb el Sistema de Lectura Pública. La biblioteca escolar no només ha de ser considerada com una eina bàsica de la formació de l’alumnat, sinó que ha d’implantar-se al territori i relacionar-se i cooperar amb la xarxa pública. Ens proposem abordar aquesta interacció d’acord amb el Departament d’Educació. Millorarem el nou programa d’innovació educativa “punt.edu”, que ha de ser un servei estable dintre de l’escola i col·laborarem amb el personal dels centres. Pensem que el mestre-bibliotecari o bibliotecari-mestre ha de formar part de l’equip docent i que hauria de tenir dedicació exclusiva a la biblioteca; aquesta seria una millora important per assolir els objectius de la biblioteca i del centre. Per a una millor articulació de les biblioteques escolars al barri o població on s’ubiquen, proposem la seva coordinació a través dels Centres de Recursos Pedagògics de zona, i que a través d’aquests s’estableixin programes estables amb la Biblioteca Pública del municipi, tant a nivell interbibliotecari, com de programes de foment de lectura. El servei de la Central de Préstec facilitarà a les biblioteques escolars la cooperació interbibliotecària, així com els nous programes de foment de lectura adaptats a les necessitats del municipi i de l’escola. El Departament de Cultura posarà a disposició del d’Educació totes les possibilitats del sistema d’adquisició de novetats en català (SAB).

• Impulsarem també la cooperació amb les biblioteques especialitzades i amb les biblioteques universitàries. Des del Departament de Cultura volem impulsar la cooperació del sistema bibliotecari en el seu conjunt amb la diversitat de biblioteques del país. Continuarem les gestions amb les biblioteques d’art (Biblioteca Alexandre Cirici, MACBA, MNAC Fundació Miró, etc.). Col·laborarem en el projecte d’ubicar la Biblioteca d’Art al Convent dels Àngels. Impulsarem un sistema de treball en xarxa entre aquestes biblioteques, i amb altres biblioteques especialitzades d’altres àmbits temàtics.

• Incorporarem les biblioteques públiques de l’Estat al Sistema. Inclourem les denominades Biblioteques Públiques de l’Estat (les biblioteques provincials de Girona, Tarragona i Lleida, de titularitat estatal, i gestionades per la Generalitat) en el marc del Sistema de Lectura Pública perqué formin part dels recursos bibliotecaris del seu municipi i del país. Avançarem en la proposta de crear consorcis amb els ajuntaments d’aquestes ciutats per tal que aquestes biblioteques es converteixin en les centrals urbanes de les seves ciutats. En aquest mateix sentit, la Generalitat s’incorporarà al Consorci de Biblioteques de Barcelona, format per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Per altra banda, impulsarem a tres bandes (Ministeri, Generalitat i Ajuntament) la construcció de la Biblioteca pública de l’Estat a Barcelona, encara pendent, així com la nova ubicació de la biblioteca de Girona i l’ampliació de la de Tarragona.

Arxius, p. 101-102

• Impulsarem el Sistema d’Arxius de Catalunya, finalitzant la xarxa d’arxius comarcals i potenciant la xarxa d’arxius locals. En el marc del Sistema d’Arxius, finalitzarem les obres per acabar el mapa dels arxius comarcals pendents (8 ampliacions d’arxius i 14 arxius de nova planta) i desplegarem la xarxa d’arxius comarcals de Catalunya. Establirem acords amb les vegueries per tal de definir el rol de suport i assessorament dels arxius comarcals als arxius locals. Potenciarem la xarxa d’arxius locals, que hauran de rebre el suport dels arxius comarcals i les vegueries i dels serveis nacionals del Sistema (Arxiu Nacional de Catalunya). En aquest sentit, s’establirà un pla d’inversions per tal de possibilitar als ajuntaments de més de 10.000 habitants l’adequació del seu servei d’arxiu als mínims establerts per la llei d’arxius i documents de 2001.

Societat de la informació, p. 55-56

L’aposta per les noves tecnologies de la imatge i la comunicació

La cultura catalana no pot perdre el tren de la connectivitat i de la digitalització, no pot restar al marge del gran repte de vincular-se a la cultura global a través de la xarxa. La societat digital està canviant la relació entre els públics i consumidors i els emissors i distribuïdors de continguts, així com els sistemes de gestió i defensa dels drets dels creadors. Cal que en aquest sentit avancem paral·lelament a la realitat. Cal generalitzar la xarxa digital a tot Catalunya i apostar per les noves tecnologies de la imatge i la comunicació com a eines d’accés a tots els continguts culturals i a tots els formats, des de qualsevol punt del país

• Elaborarem un pla pilot de tecnificació dels centres culturals associat als principals productors i distribuïdors de continguts culturals de Catalunya. Immersos en un món on la cultura circula de manera global, els centres culturals esdevenen terminals potencials d’una part molt important de la producció cultural nacional i internacional. No costa gaire imaginar-se un centre públic (com les biblioteques) per a la recarga legal dels MP3, o un distribuïdor de pel·lícules per internet coordinat amb els distribuïdors de totes elles. Cal que els centres culturals catalans participin activament de l’evolució tecnològica i de la circulació global dels continguts culturals internacionals. Per això crearem un pla que faciliti l’adquisició de l’equipament necessari, la formació dels seus professionals i la comunicació social de les noves oportunitats que això implica.

• Digitatalitzarem 150 punts culturals catalans per assegurar que lesmanifestacions culturals i artístiques puguin circular per tot el territori català. La digitalització obre noves possibilitats per als creadors, però alhora facilita la diversificació dels espais de difusió cultural a baix cost. Per a molts pobles de baixa densitat demogràfica la digitalització dels seus centres culturals els hi permetrà accedir a una quantitat de productes culturals ara per ara inabastable. De la mateixa manera, la progressiva digitalització dels equipaments de primer nivell facilitarà l’accés a activitats culturals nacionals i internacionals on line i obrirà les perspectives d’una vivència cultural interactiva.

• Crearem portals digitals per a la distribució de la producció cultural catalana amb especial rellevància per a la música, la creació videogràfica i audiovisual. Les empreses catalanes han d’abordar ràpidament el seu desplegament tecnològic i de manera molt especial pel que afecta els sistemes de distribució i comercialització dels seus continguts. Aquesta tasca, però, es difícil d’abordar amb èxit de manera individual especialment per a les petites i mitjanes empreses pertanyents al panorama de la producció i distribució cultural independent. Afavorirem la posada en marxa col·lectiva de portals i sistemes innovadors de comercialització de la producció cultural catalana a través d’acords amb associacions i federacions professionals.

MÉS INFO:

El programa complet a: Programa Eleccions 2006 (PDF, 707Kb)

A El Punt del dissabte 21 d’octubre d’enguany, hi ha un article d’opinió de Manel Cuyàs en què l’autor fa una repassada breu a les que en la seva opinó són les característiques d’una nova generació, la que ell anomena la “generació blog”. Tot i que Cuyàs ho emmarca en bona mesura en l’àmbit de la política (estem en plena campanya), penso que algunes idees es poden extrapolar a d’altres àmbits.

Al començament de l’article Manel Cuyàs explica les seves impressions sobre una conferència que donà Oriol Junqueras sobre Lluís Companys, i en fa una comparació amb l’estil de molts blogs.

“(…) Jo només dic que la seva manera neta de complexos i de manies de parlar, la seguretat en les afirmacions, l’aplom, aquell cert descarament, aquella manera de jugar amb el risc a equivocar-se i afrontar-ne les conseqüències, respon a la majoria de textos que omplen els blocs i a tot un perfil generacional, amb bloc o sense (…)”

Més endavant, Cuyàs proposa una mena de relleu generacional, sota el meu punt de vista potser un pèl agosarat, però que de ben segur esdevindrà, quan els blogs i les altres eines de la web 2.0 (com ara els wikis) estiguin plenament implantats a casa nostre i amb un ús massiu. Ara mateix, això no passa.

“(…) la “generació bloc” és la que empeny i expulsa una altra generació, la “generació tap” i la que governarà el país passades no més de dues legislatures (…)”

Finalment, fa una petita descripció del blogger:

“(…) El cultivador de blocs és també un tipus generós i un dialèctic. El seu bloc, escrit sense ànim de lucre, sempre remet a un altre bloc o a una dotzena o centenars d’altres. Si defensa una idea política, et condueix a blocs que defensen la mateixa idea, però també als que defensen la contrària (…)”

Som generosos els bloggers? Dialèctics, segur que si: els blogs, la xarxa, és una gran conversa en si mateixa, i l’obertura i la possibilitat de fer comentaris als blogs, de debatre, és la metàfora de l’àgora (potser de múltiples àgores petites i distribuïdes): tothom hi pot participar, estar obert a tothom.

Ja he dit al començament que l’article es centra sobretot en l’àmbit de la política, però creieu que podriem extrapolar-ho a altres temes? Aquesta “generació blog” i la seva manera de fer i pensar canviarà també les empreses, els centres educatius, les entitats socials, culturals,…

REFERÈNCIES

Cuyàs, Manuel. “La “generació bloc” s’obre pas“. En: El Punt (21 d’octubre de 2006), p. 11