Archive for 30 October 2006

Entrevista a Ramon Valls

En l’últim número de la revista Tortosa: butlletí d’informació municipal (octubre de 2006) hi ha una entrevista (p. 15) a Ramon Valls Ortiz, arquitecte responsable de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En unes poques ratlles es fa un breu repàs dels principals elements arquitectònics de la biblioteca.

Comença l’entrevista parlant de l’encaix de l’edifici en ple centre històric tortosí, en una zona de carrers estrets i d’edificacions ja consolidats. Comenta Valls que aquest encaix va obligar l’edifici a adoptar una sèrie de requeriments previs, com ara la absorció de la llum, que s’ha fet per via zenital per salvar l’obstacle de l’estretor dels carrers. D’altra banda també es tingué en compte la relació de l’edifici amb el seu entorn, amb el qual s’ha establert un diàleg a partir de la composició de les façanes i de les seves obertures, que permeten visualitzar el Parador de Turisme, o la futura seu de les delegacions de la Generalitat, actualment en obres i que firmarà Carme Pinós.

En segon lloc es fa una breu repassada a l’interior de l’edifici, fent especial èmfasi amb la circulació interior i l’organització dels espais. Es parla també de la gran diferència entre la planta baixa i les altres dues de l’edifici, ja que aquesta és totalment transparent i oberta, una zona de pas i que convida a entrar-hi; en contraposició a les altres dues, més tancades i silencioses.

Finalment, Valls fa una repassada als materials emprats, com ara la pedra d’Ulldecona, el formigó, el vidre, la fusta d’auró, o les virutes de fusta aglomerades. També es fa esment de la utilització puntual i ocasional del vermell com a color de la ciutat.

Popularity: 6% [?]

Estrena

Avui estrenem blog… bé, el blog ben bé no, però si que estrenem dues coses:

  • Un nou domini : http://www.bauenblog.info,
  • I un nou allotjament, de pagament

Tot això representa la continuació de l’etapa anterior a Blocat, la resta segueix igual. Bé, sigueu benvinguts a la nova llar. Veureu que la data de tots els posts anteriors a aquest és la de la nova càrrega al nou sistema de gestió, però l’intentaré canviar progressivament.

Popularity: 1% [?]

Generació blog

A El Punt del dissabte 21 d’octubre d’enguany, hi ha un article d’opinió de Manel Cuyàs en què l’autor fa una repassada breu a les que en la seva opinó són les característiques d’una nova generació, la que ell anomena la “generació blog”. Tot i que Cuyàs ho emmarca en bona mesura en l’àmbit de la política (estem en plena campanya), penso que algunes idees es poden extrapolar a d’altres àmbits.

Al començament de l’article Manel Cuyàs explica les seves impressions sobre una conferència que donà Oriol Junqueras sobre Lluís Companys, i en fa una comparació amb l’estil de molts blogs.

“(…) Jo només dic que la seva manera neta de complexos i de manies de parlar, la seguretat en les afirmacions, l’aplom, aquell cert descarament, aquella manera de jugar amb el risc a equivocar-se i afrontar-ne les conseqüències, respon a la majoria de textos que omplen els blocs i a tot un perfil generacional, amb bloc o sense (…)”

Més endavant, Cuyàs proposa una mena de relleu generacional, sota el meu punt de vista potser un pèl agosarat, però que de ben segur esdevindrà, quan els blogs i les altres eines de la web 2.0 (com ara els wikis) estiguin plenament implantats a casa nostre i amb un ús massiu. Ara mateix, això no passa.

“(…) la “generació bloc” és la que empeny i expulsa una altra generació, la “generació tap” i la que governarà el país passades no més de dues legislatures (…)”

Finalment, fa una petita descripció del blogger:

“(…) El cultivador de blocs és també un tipus generós i un dialèctic. El seu bloc, escrit sense ànim de lucre, sempre remet a un altre bloc o a una dotzena o centenars d’altres. Si defensa una idea política, et condueix a blocs que defensen la mateixa idea, però també als que defensen la contrària (…)”

Som generosos els bloggers? Dialèctics, segur que si: els blogs, la xarxa, és una gran conversa en si mateixa, i l’obertura i la possibilitat de fer comentaris als blogs, de debatre, és la metàfora de l’àgora (potser de múltiples àgores petites i distribuïdes): tothom hi pot participar, estar obert a tothom.

Ja he dit al començament que l’article es centra sobretot en l’àmbit de la política, però creieu que podriem extrapolar-ho a altres temes? Aquesta “generació blog” i la seva manera de fer i pensar canviarà també les empreses, els centres educatius, les entitats socials, culturals,…

REFERÈNCIES

Cuyàs, Manuel. “La “generació bloc” s’obre pas“. En: El Punt (21 d’octubre de 2006), p. 11

Popularity: 2% [?]

Minillibres d’arquitectura

En l’últim número de Quaderns hi apareix un interessant article sobre 4 minillibres d’arquitectura d’aparició recent. Els autors de l’article, Carles Martí Arús i Joan Llecha, comenten que l’aparició d’aquest llibres de petit format trenca amb la idea estesa massivament del llibre d’arquitectura gran, voluminós i car (però d’altra banda abundament il·lustrat). L’article comenta 4 llibres com a exemple:

  • Jorge Oteiza, animal fronterizo, de Gillermo Zuaznabar
  • Intersecciones, de Luis Martínez Santa-María
  • Contruyendo barcos, a cura de Javier García-Solera
  • Le Corbusier: obras y proyectos, de Xavier Monteys

Personalment penso que aquest nou format apropa l’arquitectura i la seva difusió al gran públic, ja que pot accedir a un preu raonable als continguts editats. Cal un avaratiment del preu final, perquè encara avui dia el llibre d’arquitectura té quelcom de selecte, que fa que no surti (o que ho faci amb penes i treballs) de cercles especialitzats. Amb la miniaturització s’afavoreix la difusió. Tot i així, cal remarcar, òbviament, que es mantenen els nivells de qualitat editorial. Es podria aplicar aquesta nova tendència editorial a d’altres àmbits professionals?

REFERÈNCIES

Martí Arús, Carles; Llecha, Joan. “Mini-libros. Grandes ideas en pequeño formato”. En: Quaderns d’arquitectura i urbanisme, n. 250 (estiu 2006), p. 120-122

Popularity: 1% [?]

Les biblioteques a la revista Detail

Considero que la revista Detail (tan l’edició espanyola com la alemanya-anglesa) és, en aquests moments, una de les millors revistes d’arquitectura que hi ha. Hi ho és per dos motius:

  • Per l’extensió i profunditat dels textos que ofereix,
  • Però sobretot, per l’abundant material gràfic que presenta: alçats, seccions, plantes, dibuixos, detalls, croquis,… i per descomptat, fotografies abundants que il·lustren cada projecte que hi surt publicat.

Per tot, és també una de les més ben valorades pels arquitectes. Doncs bé, el número 3 (març del 2005) de l’edifició alemanya el dedica íntegrament a les biblioteques. En l’apartat de Typologie fa un recull de les principals tipologies de biblioteques:

  • Fakultätsbibliothek in Zürich, de Santiago Calatrava
  • Universitätsbibliothek in Rostock, de Henning Larsens Tegnestue
  • Öffentliche Bibliothek in Villanueva de la Cañada, Madrid, de Churtichaga i Quadra-Salcedo (i de la qual ja vam parlar en aquest post)
  • Doktorandenbibliothek in Lausanne, de Devanthéry & Lamunière
  • Nationalbibliothek in Kansai, de Fumio Toki Associates
  • Informations-,Kommunikations- und Medienzentrum in Cottbus, de Herzon & de Meuron
  • Stadtteilbibliothek in Usera, Madrid, de Ábalos & Herreros (i de la qual també ja em vam parlar en aquest post)
  • James Ussher-Bibliothek im Trinity College Dublin, de McCullough Mulvin Architects

Com veieu, biblioteques universitàries, de facultats, nacionals, públiques, mediateques,… Un ampli ventall per poder copsar les diferents solucions constructives presentades per a resoldre diferents funcions, diferents usuaris, diferents necessitats.

Podeu consultar el Sumari d’aquest número (disponible en castellà al web), on entre d’altres textos, hi podreu trobar quatre ratlles d’un de Ulrich Naumann sobre la història de la construcció de les biblioteques, on entre d’altres coses, diu coses tan interessants com aquesta:

“(…) Bibliotecas con estructuras flexibles consiguen integrar también en su funcionamiento y estructura constructiva una biblioteca digital y el concepto de una bibioteca virtual, sobre todo en el ámbito de las plazas de lectura. Estas tendencias no cambian en absoluto la función y el concepto fundamental del trabajo bibliotecario, válidos desde hace 5000 años: coleccionar, ordenar y poner a disposición.(…)”

Popularity: 1% [?]

La biblioteca en vertical: la Biblioteca Pública d’Usera

La Biblioteca Pública d’Usera José Hierro, a Madrid, impresiona a primera vista. En un solar pràcticament buit, destaca per la seva volumetria, contundent: un rectagle allargassat. I és que aquesta biblioteca destaca per la seva verticalitat

“(…) es razonable pensar en las posibilidades que abre una organización vertical del programa no sólo en términos funcionales –minimizando núcleos y recorridos, simplificando la construcción, ofreciendo plantas diáfanas, etc.– (…)”

Biblioteca d’Usera, a Madrid. Font: http://www.professionearchitetto.it/blog/paolamoschini.aspx [Consulta: 15 d'octubre de 2006]

En efecte, tota organització en vertical proporciona una estructuració de les diverses funcions d’una biblioteca de forma més clara i compartimentada. Permet ubicar serveis i funcions en plantes senceres, i deixant a la mínima expressió aquells espais necessaris en cada funció (taulells d’atenció als usuaris, etc.), que s’han d’anar repetint. No obstant, la verticalitat condiciona en gran mesura les comunicacions internes en l’edifici; es simplifiquen recorreguts i el trànsit de persones, ja que les distàncies són menors. No obstant, cal assegurar-les mitjançant ascensors, escales,… i que aquestes comunicacions siguin plenament funcionals, i sobretot, eficients, fluides i ràpides. Si no, l’edifici falla.

En aquest context de plantes diàfanes, s’emmarca la concepció de l’equip d’arquitectes pel que fa a les sales de lectura:

“(…) Las áreas de lectura propuestas se inspiran en el modelo de tantas salas en las que la actividad esencialmente íntima de la lectura viene favorecida por la concepción y dimensionado del espacio, generoso pero nunca monumental, y por una especial densidad densidad ambiental. Pensamos en los grandes cafés, en los viejos casinos, en los clubes y ateneos, en espacios sin casi presencia arquitectónica, en los que la diafanidad y sencillez distributivas no están reñidas con un cierto peso y oscuridad acogedores que permiten concentrar la atención en la propia actividad individual dejando a los juegos de luz, natural y artificial, y al mobiliario, un papel de fondo ambiental (…)”

Personalment en quedo amb la senzillesa, en tots els seus aspectes: funcional, distributiva… M’agraden les coses simples, senzilles, però que amaguen darrera seu hores i hores de pensament i disseny. De la simplicitat sempre surten coses bones: la reducció al mínim necessari. Els autors de la biblioteca ho tenen també clar, i ho descriuen amb grans dosis de poesia:

“(…) con la máxima parquedad, con un especial gusto por la emoción que produce la simplificación (…)”

Finalment, podem veure aquest video a Youtube:

FONTS:

  1. “Biblioteca Pública de Usera, Madrid: Iñaki Ábalos, Juan Herreros y Ángel Jaramillo”. En: Arquitectos, n. 167 (2003), p. 80-81
  2. “Stadtteilbibliothek in Usera, Madrid = User Public Library in Madrid”. En: Detail, n. 3 (2005), p. 184-185
Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 6% [?]