El canvi de nom de la Biblioteca Oliver de Boteller a l’actual Marcel·lí Domingo, el passat mes d’abril, ha provocat a la ciutat certa polèmica sobre la seua idoneïtat o no, especialment en l’àmbit polític. Alguns mitjans de comunicació escrita se n’han fet ressó, així com la blogosfera ebrenca.

A La Marfanta hi podem trobar dos articles:

Però sens dubte la crítica més forta sobre aquest canvi la podem trobar al blog de l’Emigdi Subirats (crec recordar que també va escriure el mateix article al Més Ebre), i la seua entrada Qüestió de noms a les biblioteques (de 24 de juliol de 2006), en què hi podem llegir sentències tan contundents com estes:

“(…) voldria en canvi denunciar el partidisme ideològic que ha demostrat l’equip de govern tortosí en un tema cultural que ens afecta als amants dels llibres en particular. (…)”

“(…) Crec que ha estat una decisió partidista, sectària i molt errònia, ja que és inversemblant que un equip de govern jugui amb el nom de les institucions públiques d’acord amb el seu ideari polític. (…)”

Personalment, i per la poca informació que he pogut anar llegint i que m’ha arribat, s’ha tractat d’una decisió de caire clarament polític, fruit d’una conjuntura especial i que des dels estaments polítics s’ha volgut aprofitar per no sé ben bé quins motius, que tampoc els vull saber. Només sé que els polítics potser haurien de tenir més cura en temes com aquests, en els equipaments públics i d’ús massiu de tota la ciutadania, ja que ens afecten a tots i ens representen a tots. Potser una consulta entre els estaments culturals (i especialment els bibliotecaris) de la ciutat hauria estat una bona solució, generadora de debat i constrovèrsia, que sempre és bona. La unilateralitat en política, i en qualsevol aspecte de les nostres vides, mai és bona.