[bauen_Blog]

Com a subscriptor de la revista Scalae, també rebo, a part de la revista, uns discos compactes de periodicitat trimestral amb la gravació dels podcast que emeten per internet. Veig aquests CD com una mena de valor afegit a la subscripció de la revista, un regal trimestral, i que serveixi com a element de fidelització dels subscriptors.

Més enllà de la utilitat o no de tenir en un CD els podcast disponibles a la xarxa en tot moment, personalment hi trobo valor en el simple fet de l’objecte material (de fetitxe, potser?), el valor d’una presentació acurada i treballada, i il·lustrada amb peixos, la “mascota” de la revista: el CD2 està il·lustrat amb el Pez Idayvuelta, de Juan Pablo Quintero; i el CD3 amb el Pez Simétrico de Mansilla+Tuñón.

Del Palau de Congressos de Penyiscola, obra de l’equip d’arquitectes Paredes Pedrosa (2000-2003), en destacaria el cub de cares fragmentades, que a mena d’umbracle d’ombres i llums serveix de transició suau i amable entre la duresa de la plaça d’accés al Palau i l’interior de l’edifici. Tot i ser un edifici clarament singular i segurament ja significatiu i molt important en la vida social de la ciutat, també afegiria la integració de l’edifici en la trama urbana, sense estridències, la seva mida humana que fa que l’edifici quedi com “amagat”.

Tot l’àlbum sobre Penyíscola en què s’inclouen més fotos del Palau de Congressos: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157602254600188/

Per si voleu ampliar:

• Palacio de Congresos de Peñíscola, a Arqa.
• Palau de Congressos de Peñíscola, a Congresos en Castellón.
• El n. 68 de la revista TC Cuadernos, dedicat a l’equip d’arquitectes.

Avui, després de tornar de casa de ma mare, i amb una mica de retràs, acabo de rebre el número de juliol-agost de El Professional de la Información.

En l’article de Tomàs Baiget 10es Jornades d’Informació i Documentació, l’autor fa un recull de diverses aportacions fetes per un grup de persones de la nostra professió sobre les seves impressions de les Jornades. Entre aquestes aportacions, n’hi ha una meva. Personalment, va ser i és per a mi tot un honor, quan hi ha gent molt més vàlida i sàbia en el nostre camp, i que segur que es mereix més aparèixer-hi. Potser és modèstia, però tinc clar que sempre en quedarà molt per aprendre.

L’aportació publicada difereix una mica de la que vaig escriure, però recull les línies principals. A continuació la reprodueixo:

“No sé si es una percepción propia, pero nuestra profesión está adquiriendo un rango tecnológico cada vez acusado. Acusado en términos positivos, claro. Lo comentava con una compañera de la UOC durante una pausa entre comunicaciones, al lado de los pósters. Seguramente es un camino del todo inevitable y por el que todos tendremos que andar; o mejor, por el que todos deberemos saber andar. Hago esta pequeña reflexión a raíz de la propuesta (nada deshonesta) que me hizo Tomàs Baiget de escribir un par de párrafos acerca de mis impresiones sobre las 10as Jornadas Catalanas de Información y Documentación, que se celebraron el 25 y el 26 de mayo en el World Trade Center de Barcelona. Hojeando el programa de mano (que, como seguramente muchos, conservaré), uno puede observar algunas tendencias del ámbito tecnológico que han tenido cabida en las Jornadas: Google Books y Google Scholar; posicionamiento web; XML; bibliotecas digitales; Creative Commons; Open Access;… De entre todos estos aspectos, me quedo con el taller de posicionamiento web impartido por Montserrat Peñarroya, de alt64 [1], por su senzillez y simplicidad, aspectos siempre muy dificiles de conseguir.

En cuanto a los formatos, apuesto claramente por potenciar los talleres y los diálogos. Los primeros por potenciar la participación de los asistentes, por
ser más prácticos, más próximos a nuestros problemas reales. Y los segundos, por favorecer la puesta en escena de diferentes opiniones sobre un mismo tema. Seguramente son formatos cada vez más sociales, más en red… como nuestra sociedad.
En tercer lugar queria destacar algo que para mi no tiene precio, y por lo qual vale la pena esperar 2 años. En un post del bloc de Gamoia [2], su autora hablaba de la Gentonomia, o la sabiduria de la muchedumbre. A veces de esconde más saber entre pasillos, charlando distendidamente con un café en la mano con amigos y amigas a los que no veías desde hacía años (Beatriz, Laura, David,…). El aspecto social de las Jornadas es fundamental, imprescindible. Este año además, esta gentonomía venía precedida por el aliciente de conocer a personas con la que habia mantenido, mantengo y espero mantener una muy fructífera relación virtual: Javier, Aina, Tomàs, Marta,… entre otros muchos más.
Y finalmente, me gustaria poner algunas tendencias, algunas que acaban de arrancar, otras ya ampliamente consolidadas, que seguro daran de que hablar en los próximos años en nuestro ámbito: RSS y sindicación, weblogs, tagging, web social, ajax,… Alguna que otra me dejo; quizás vayamos sólo por la segunda marcha. Cambiamos a tercera?

[1] alt64
<http://www.alt64.com/> [Consulta: 29 de mayo de 2006]

[2] Gentonomia
<http://gamoia.blocat.com/post/973/74129> [Consulta: 29 de mayo de 2006]“

Gràcies a la Gamoia (un cop més, gràcies), i al seu post Catalunya fa 100 anys (amb fotografia dedicada i tot), descobreixo el Fons Salvany, emmarcat dins del projecte de la Memòria Digital de Catalunya.

Segons el post abans enllaçat, es tracta d’un fons de 2.247 fotografies fetes pel Dr. Josep Salvany i Blanch entre 1911 i 1926, i que recullen estampes de diferents localitats catalanes.

Les Terres de l’Ebre també hi tenen una petita i discreta presència, sobretot pel que fa a Tortosa, en què hi podem trobar imatges sobretot de la Catedral i d’altres edificis religiosos, com el Palau del Bisbe, però també imatges del Vapor Ciudad de Tortosa, de l’antiga Llotja, del Cementiri, de la Plaça de l’Àngel o del Pont Nou, entre moltes altres.

La presència d’altres localitats ebrenques és més aviat minsa, per no dir escassa, i amb una presència forta de les Creus de Terme. Podem trobar una Creu de Terme coberta a Gandesa; tres creus de terme més a Corbera d’Ebre; dues creus més a Horta de Sant Joan i a Caseres. I cinc creus de terme més a Ulldecona més una façana d’una casa particular. No he volgut posar els enllaços directes a les imatges… Descobriu-les, navegeu i deixeu-vos emportar pel passat.

Ahh, i una dedicatòria: a la Gamoia, per tot el que estic aprenent… li dedico aquesta fotografia de la Torre Pallaresa, a Santa Coloma de Gramenet, la ciutat de la meua familia, dels meus vincles i de les meues arrels. Una de les meues tres ciutats.

ACTUALITZACIÓ:

(28.08.2006): Del Fons Salvany també se n’ha fet ressó el bloc de Manel Zaera: Fotografies de Josep Salvany.

Ja hem parlat de diferents aspectes relatius a les façanes de les biblioteques, des de les que parlen o de la pell de les biblioteques com a tret distintiu.

Però no habiem parlat encara de les façanes de le biblioteques des de l’àmbit de l’energia, com a elements de captació d’energia. I en tenim un exemple ben proper a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

Entre la façana, en forma de mur-cortina, i la coberta, hi ha un total de 600m2, repartits en 252 panells de cèl·lules fotovoltaiques, que generen un total 60MW/hora, energia més que suficient per a les necessitats de l’edifici, i a més, l’excedent es reinverteix en l’enllumenat públic.

Un dels aspectes més interessants del projecte és que, si bé des de l’exterior la façana sembla opaca i acolorida pel reflex de la llum solar en les plaques i les cèl·lules fotovoltaiques, des de l’interior es transforma en translúcid, com un fi vel:

“(…) Un plano reflectante y enigmático visto desde fuera, por sus diferentes brillos azulados sobre el fondo oscuro, pero que desde dentro se vuelve permeable, que controla la luz natural y que permite devolver la mirada al exterior (…)”

En uns temps marcats per un intens debat sobre l’actual model energètic, penso que els edificis públics (i la biblioteca n’és segurament un dels més importants), i les administracions públiques de retruc, hi tenen un paper molt important a dir i a jugar. Els edificis públics han de ser com una mena d’avantguarda pel canvi energètic, afavorint la descentralització en la seva generació i trencant el model actual que a la llarga resulta inviable. Amb l’exemple de la biblioteca de Mataró veiem que aixó és possible, i resulten esperançadors vers un canvi… i pel que sé, alguns ajuntaments ja han iniciat experiències similars d’autogeneració de la seva pròpia energia. En un país com el nostre, amb una gran incidència solar, no fer aquests passos seria girar-nos en contra del nostre entorn. Faltarà veure com reaccionen les grans companyies energètiques quan vegin que, de veritat, se’ls acaba el negoci.

FONT:

• Ferrer, Nacho; Iglesias, Carlos. “Fachada rentable”. En: CIC, n. 319 (sept. 1998), p. 90-97.