Avui per fi m’ha arribat un exemplar del programa de festes de la Cinta d’enguany. Potser pensareu què faig parlant de les festes de la Cinta de Tortosa en un bloc sobre arquitectura i biblioteconomia, no? Però és que hi ha un tema que m’ha sobtat molt, i és la seva poca usabilitat i practicitat de la informació que conté. M’explico: es tracta d’un programa de 187 pàgines (la majoria publicitat), i de mida foli. Evidentment s’assembla més a un llibre que no pas a un programa de festes: entenc un programa de festes com quelcom de petit format, de mides reduïdes, plegable, portable, de consulta fàcil i àgil… Qualitats que dissortadament aquest programa de festes no té, i que els responsables del seu disseny no han tingut clarament en compte. No m’imagino a ningú carregant-lo per tota la ciutat triant quin espectacle anar a veure, la veritat.

Penso que alhora de dissenyar i planificar un producte informatiu (sigui quin sigui) s’han de tenir en compte alguns aspectes, com ara els referents al disseny gràfic o el públic objectiu, però sobretot n’hi ha un que sobresurt: i és l’ús que es farà d’aquesta informació, la finalitat que tindrà. Caldrà adequar el producte a l’ús es preveu que se’n faci. Per exemple: davant meu tinc els programes de mà de les 9es i 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Són programes usables, que es poden portar a sobre fàcilment sense una excessiva molèstia, sense esforç, de consulta ràpida. El producte casa amb la seva finalitat: saber ràpidament què, on i quan. En aquest sentit els programes de festes majors tenen en bona mesura unes finalitat similars: saber què fan en un lloc determinat a una hora concreta… i cal tenir en compte que caldrà saber tot això en qualsevol moment i en qualsevol circumstància (per exemple, tot sopant amb amics abans d’anar als llocs, o per saber què faran quan ja s’ha acabat un espectacle). Algú s’emportarà aquest programa a sopar fora?

A Internet també hi ha el programa en PDF… Només són 24 fulls en A4… En fi…