[bauen_Blog]

Llegeixo al blog de l’escriptor Jaume Subirana una bonica metàfora, un breu dibuix sobre com construir el nostre país, un desig de futur, a partir de les nostres biblioteques:

“amb un deix d’eficàcia domèstica no gens aparatosa (i no especialment costosa), la xarxa de biblioteques de la província de Barcelona dibuixa un espai possible del que podríem fer que fos el país. I amb això sol, ja n’hi ha per a molt.”

M’han semblat paraules tranquiles, amables, molt encertades. Una reflexió potser del nostre tarannà com a país, com a societat, i de la qual les nostres biblioteques, sense fer massa soroll, en són un fidel espill. Com també valoro molt positivament les sensacions que desprén en Jaume després de visitar la biblioteca, el somriure permanent…

Funcionem, si, i paraules com aquestes ens indiquen que anem pel bon camí. Elogis com aquest ajuden a tirar endavant, sens subte. Gràcies, Jaume.

FONT:

Subirana, Jaume. “Elogi de la biblioteca local” [En línia]: En: Flux (26 d’agost de 2006)

ACTUALITZACIÓ:

(28/06/2006): En Ferran d’Un que passava també s’ha fet ressó de les paraules d’en Jaume: “Elogi de la biblioteca local”, de Jaume Subirana.