[bauen]

La Mediateca de Sendai

La Mediateca de Sendai, ja des de la seva inauguració l’any 2001, ha estat un referent ineludible en la construcció de noves biblioteques i centres d’informació altament tecnificats, tecnològicament avançats i amb un ús intensiu de les NTIC; fins i tot podriem dir que ha esdevingut un paradigma, un punt d’inflexió. Un ús que arriba fins al punt de difuminació, d’integració invisible.

D’una superfície total de 21.682m2, el seu origen es deu a què la ciutat de Sendai necessitava un nou espai per a la seva Biblioteca; així, es decideix concentrar totes les funcions llavors disperses per la ciutat en edificis isolats, en un de sol. I s’encarrega el projecte a Toyo Ito… el qual, sorprenentment, tampoc tenia una idea massa clara i definida de les funcions que acolliria el nou edifici de la Mediateca.

La primera impressió que un s’emporta quan veu l’edifici per primer cop, és de sorpresa davant la presència dels grans tubs que atravessen l’edifici verticalment. N’hi ha un total de 13. La seva funció és la d’element de canalització de les comunicacions verticals en l’edifici, tant de persones (escales, ascensors,…), com d’altres elements (cablejat, lí­nies de comunicacions,…). Si la presència dels tubs són un element de conjunt, de representativitat de l’edifici, hi trobem relacionat un altre element a destacar, com serien les plantes de l’edifici, de diferent altura cada una . El mateix Toyo Ito (Nagano, 1941) (web oficial) comenta sobre aquest aspecte, utilitzant una metàfora prou curiosa:

“(…) Totes són diferents en altura, acabat del sostre, mobiliari i forma i color de la il·luminació. Aquestes diferències creen la impressió que diverses plantes d’edificis diferents s’han enfilat en els tubs, com en un shish-kebab (…)”

Però el que m’interessa més és la concepció que l’arquitecte volia donar a l’edifici, la filosofia que hi ha implí­cita:

“(…) Aviat vam començar a descriure l’edifici com un “autoservei de media”. L’únic que volí­em dir amb això era que emmagatzemaria diferents media, tals com publicacions, ví­deos, pel·lí­cules, quadres i art electrònic, de la mateixa manera que un supermercat emmagatzema diferents productes a les prestatgeries (…)”

Ben mirat, les biblioteques i els supermercats tenim moltes semblances: ens podem passejar, triar, remenar els productes que més ens interessen, fullejar-les o llegir-ne l’etiqueta, agafar aquells que visualment siguin més atractius, i emportar-nos-els. Si els supermercats tenen tant d’èxit en la nostra societat actual, és segurament per la facilitat d’accés, per la facilitat d’ús. Llavors, perquè no aplicar això mateix a les biblioteques? Grans superfí­cies diàfanes, repletes de prestatges per poder triar el llibre que més ens agrada, en autoservei, i després, passar per “caixa” i fer el préstec. La classificació no diferiria massa de l’actual CDU, potser amb algunes modificacions. Una cosa està clara, caldria aplicar les tècniques de venta implí­cites dels supermercats (els prestatges intermitjos són els que més venen, productes atractius a les caixes a l’hora de pagar, etc.), i nosaltres els bibliotecaris ens hauriem de preocupar també d’aplicar aquestes tècniques de venta correctament. Sens dubte, tot un repte!

Toyo Ito & Associates / Sendai Mediatheque from 0300TV on Vimeo.

Seguint la voluntat de canvi, el mateix Ito segueix en l’article parlant de la redefinició que havia de suposar la Mediateca:

“(…) La Mediateca havia de trobar la manera de redefinir la biblioteca i el museu d’art -formes institucionals que han restat bàsicament inalterades durant un segle- mitjançant la incorporació de nous recursos informàtics (…)”

I es proposa un objectiu encara més ambiciós, radical:

“(…) Tanmateix, les biblioteques tenen generalment una organització massa independent i desvinculada dels factors externs. El nostre objectiu pot semblar modest; destruir l’aïllament propi d’una biblioteca convencional (…)”

Acaba l’article amb tota una declaració d’intencions sobre la funció social, ciutadana i urbana que tota biblioteca ha de tenir. Una frase poètica, oní­rica, per a ser millors persones, millors habitants de la nostra comunitat:

“(…) “Sortir al carrer per a crear un llibre”, aquest és l’estí­mul que espero de la Mediateca de Sendai.”

FONTS:

• Ito, Toyo. “Lliçons de la Mediateca de Sendai = Leçons de la Mèdiathèque de Sendai”. En: Quaderns, n. 231 (octubre 2001), p. 134-145. La revista a WorldCat: [http://worldcat.org/oclc/8272678]
• “Mediateca de Sendai”. En: Richard Weston. Plantas, secciones y alzados: edificios clave del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN 84-252-1986-8, p. 230-231
• Massip-Bosch, Enric. “Mediateca en la ciudad de Sendai = Mediatheque building of the city of Sendai”. En: Metalocus, n. 8 (2001), p. 26-43
• “Toyo Ito & Associates Architects | Sendai Mediatheque“. En: 0300TV.com (14.10.09)