Com segurament molts dels nostres lectors habituals, avui he rebut un correu electrònic del COBDC sobre la proclamació de la única candidatura presentada a les eleccions col·legials.

Dels nous 11 noms, alguns ja els conec personalment; però tot i això, encuriosit, decideixo anar al Directorio Exit per veure quins hi són, i poder veure les cares a aquells que no conec… Resultats: 7 no hi són, mentre que 4 si.

El cas de la Junta és només un exemple més, només per il·lustrar aquest post: tampoc és normal que en tota la provincia de Tarragona hi hagi només 4 persones… On està tota la resta? O que a Girona i a Lleida no n’hi hagi cap. Senyores, senyors, tenim un problema, i l’hem de reconèixer i l’hem d’assumir, perquè segurament el tenim nosaltres mateixos. De què tenim por? De què serveix queixar-se i donar patadetes de forma periòdica a les llistes de discussió sobre la nostra escassa visibilitat, i de que se’ns valora poc, i bla bla bla, quan disposem d’una eina gratuïta i de gran visibilitat com el Directorio, infrautilitzada, amb escassa o fins i tot minsa participació? Sense ànim de criticar, ni imposar, per descomptat: tothom és lliure de ser-hi… així com de no ser-hi, naturalment… però després no ens queixem…

Segurament es pot argumentar que el Col·legi ja disposa d’un directori de col·legiats… d’acord. És una excel·lent i molt útil eina, però es tracta d’un directori tancat, d’accés restringit, i per tant, invisible a l’exterior. No em serveix. A què es deu aquesta poca participació en els canals de difusió oberts de què disposem? Potser cal un canvi de mentalitat? O de percepció del nostre món?

Al Col·legi d’Arquitectes hi ha disponible un directori amb els més de 9.000 arquitectes col·legiats a Catalunya… En obert, accessible per a tothom, disponible per a tothom: si qualsevol vol saber quins arquitectes hi ha al teu poble, ciutat,… els necessita, els busca, i els troba. Fàcil, senzill. Volem que ens necessitin? Volem que ens busquin? Volem que ens trobin?