[bauen_Blog]

La biblioteca i el fum; la lectura i la contemplació de l’art escrit, mentre es fuma amb delit i plaer un bon puro, en bona companyia… Molts cops, les biblioteques s’han associat amb l’espai on fumar, on fumar entès com a art. Aquesta antiga i preciosa biblioteca-fumador, estil “Georgian”, està amoblada per Waring et Gillow, de Paris.

FONT:

“Bibliothèque-fumoir, style “Georgian”, meublée par les établissements Waring et Gillow, a Paris”. En: Rémon, Georges. Intérieurs anciens anglais et français. Paris: Charles Massin, [1931?], Pl. 21

Biblioteca privada carregada, jacobina, excessiva pels gustos actuals… Un ambient càlid, una gran alfombra cubrint pràcticament tota la cambra, enormes butaques, la llar de foc, per a llegir a la vora del foc…

FONT:

“Bibliothèque style “Jacobean”, décorée et meublée par les établissements Waring et Gillow, a Paris”. En: Rémon, Georges. Intérieurs anciens anglais et français. Paris: Charles Massin, [1931?], Pl. 17

A la revista AV Proyectos, núm. 14 (2006) hi podem trobar un recull (p. 58-67) de 4 propostes seleccionades en el concurs per a la nova Biblioteca Central de la Universitat de Sevilla. En concret:

• El primer premi, per a l’equip Hadid/Schumacher
• Un primer finalista, per al projecte presentat per l’equip Cruz/Ortiz
• Un segon finalista, per a Guillermo Vazquez Consuegra
• I un projecte presentat per Dominique Perrault

Totes les propostes disposen d’una àmplia documentació gràfica, però amb especial atenció al projecte guanyador… Personalment, és típicament hadidià, volumetria contundent, pocs angles rectes, arestes amb angles molt tancats que tanquen els edificis, sensació de moviment,… El Parc de Bombers de Vitra, a Weil am Rhein i aquest projecte resulten força similars.

Pel que fa al programa constructiu, la biblioteca contempla ja molts espais que la identifiquen amb els futurs (en bona mesura ja implantats) CRAI: sales especí­fiques i tancades per a formació d’usuaris, sales d’autoaprenentatge, sales per a videoconferències, sales per a la producció de materials tecnològics i professionals, sales per a investigadors, laboratoris d’idiomes, sales per a estudi en grup, sales per a digitalització d’àudio i text, llibreria,… El projecte representa la biblioteca de forma global, amb una concepció àmplia i assumint nous rols, emmarcada plenament dins del procés d’aprenentatge universitari, i altament tecnificada.

FONTS:

• “Biblioteca de la Universidad de Sevilla”. En: TC Cuadernos, n. 77/78 (2007), p. 352-356

Al número de novembre-desembre de 2005 d’El Profesional de la Información hi ha un interessant article sobre l’E-portal de cartografía de les biblioteques de la UPC. A grans trets i sense aprofundir massa, es tracta d’una aplicació per a cercar documents cartogràfics a partir d’un mapa sensible (també disposa d’un petit motor de cerca!). L’aplicació recull totes les referències dels documents cartogràfics dispersos per les diferents biblioteques de la UPC, i les agrupa en una eina temàtica, sectorial. Per ara només està disponible en l’àmbit català, per a mapes de Catalunya.

El funcionament és senzill: a la pantalla d’inici apareix un mapa sensible amb el mapa de Catalunya i les seves 41 comarques. Fent click sobre qualsevol, apareix el llistat amb tots els mapes disponibles, amb una breu descripció: títol, escala, any i biblioteca on trobar el document concret. Fent click sobre de cada línia, et porta al catàleg Bibliotècnica de la Universitat.

D’entrada trobo que és una molt bona eina: com diu a l’article, serveix per a solucionar les mancances en la recuperació d’aquesta mena de documents a través de l’OPAC convencional. I personalment hi afegiria: també serveix per a posar i aclarir el maremàgnum en què es poden convertir els documents cartogràfics, amb mapes iguals en editorials diferents, amb diferències pel que fa a la tecnologia emprada (ortofotomapes, polítics,…), actualitzacions,… I també penso que potser sigui la forma més natural, fàcil i visual de cara a l’usuari de buscar un mapa… a través d’un altre mapa! La representació mental d’allò que es busca -la idea, la figura mental d’allò que es busca- ja es comença a crear just en el moment en què es fa la cerca (o fins i tot abans). Personalment, quan busco per exemple un plànol del Delta de l’Ebre, me l’imagino amb la seva singular forma, la Punta de la Banya, el Trabucador… I si en el moment de fer la cerca se’m presenta ja la forma del Delta, i si hi faig click al damunt, se’m presenten tots els documents cartogràfics disponibles… millor que millor, no?

No obstant, penso que aquests mapes sensibles tenen un petit inconvenient: es presuposa que un determinat percentatge d’usuaris coneix el mapa comarcal de Catalunya, i hi sabria ubicar, per exemple, la comarca de la Segarra. Ho dubto, i fins i tot a nivell universitari com el de la UPC i aquesta iniciativa. Penso que potser caldria establir alguna mena de formació en aquest sentit, i encara més si l’E-Portal s’amplia a nivell espanyol.

Ahh!! I llàstima que no permet la cerca sobre documents cartogràfics en línia… sinó ja seria perfecte!!

FONT:

Badia, Ester; Carnerero, Francesc; González, Alfredo; Rosal�a Ordóñez. “E-portal de cartografía de las bibliotecas de la UPC: acceso a las colecciones mediante un mapa sensible”. En: El profesional de la información , v. 14, n. 6 (nov.-dic. 2005), p. 469-477.

M’ha fet gràcia. Això de “vulgarización”, ho entenc com a difusió de coneixements, apropar-los a la gent “vulgar”, no? Els anuncis antics sempre m’han agradat, m’han atret per la peculiar forma de vendre les coses… I el preu: 10 pts l’any. Quants canvis!!

FONT:

Ibérica: el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones, n. 537 (19 julio 1924), suplement sobre la 7ª Feria Muestrario de Valencia y 5ª de Barcelona.