Hi ha actituds en les empreses, en certes empreses, que es van repetint constantment, i sembla que no hi hagi cap símptoma que això es trenqui. Una actitud que no deixa de sorprendre’m per negativa. M’explico.

Aquest matí mentre esmorzava veia Els Matins de TV3, s’ha comentat si no recordo malament, el cas de l’oficina de Correus de Vacarisses. Resulta que les cartes arriben amb setmanes de retard, i és clar, els veïns s’han queixat de forma continuada a l’oficina mateixa, que assentien reconeixent (donant la raó als veïns) el problema de sempre: la falta de personal. I els veïns, farts, doncs han anat a la tele!

I els de la tele, doncs pel que deien, havien convidat a Correus a explicar la seva opinió en públic, en un mitjà de comunicació de gran abast. I en Cuní explicava que havien declinat la invitació, emplaçant-los a adreçar-se a Atención al cliente, que per això servia… Quasi bé m’ennuego amb el café amb llet!

Sembla que encara hi ha empreses que no han entès que mantenir una bona comunicació i un bon diàleg, de forma clara, transparent, ràpida i àgilment, reporta només que beneficis, tant pels seus usuaris/clients, com sobretot, per elles mateixes. I que si cal anar als mitjans de comunicació a defensar i explicar la posició de la teva empresa, doncs s’hi va, sense por. Ceguesa absoluta. Si ja de normal aquestes empreses no comuniquen… clar, en temps de crisis, quan la seva cridibilitat teòricament es veu afectada i haurien de comunicar per salvar la crisi, doncs no ho fan. La veritat, tot plegat, força absurd i trist: hauria d’estar ja curat de tot plegat, però dissortadament no deixo de sorprendre’m.