Fins a finals del XIX i a principis del segle XX, tota Santa Coloma de Gramenet estava esquitxada de moltes masies i masos, arquitectura tí­pica rural catalana pròpia d’un llavors poblet agrari i rural i relativament allunyat de la metròpoli barcelonina. L’especulació i la construcció sense fre ni lí­mits ni planifiació de la segona meitat del segle XX en va fer perdre moltes, però unes quantes s’han conservat: Can Zam, Can Sisteré, Can Peixauet, Can Mariné (moltes força modificades del original)… i la Torre Balldovina, que tingué fins i tot uns inquilins ben coneguts, il·lustres estiuejants barcelonins: els Sagarra i Castellarnau:

“La Torre Balldovina és un edifici de gran interès històric que mostra diverses expressions arquitectòniques fruit de les transformacions sofertes al llarg del temps, i és representatiu de l’evolució de la ciutat: torre de defensa al segle XI, edifici de caràcter agrí­cola més endavant convertit en un gran casal al segle XVIII i, finalment, residència noble i d’estiueig de la famí­lia de l’escriptor Josep Maria de Sagarra. En la segona meitat del segle XX inicia una fase de degradació, fins que l’any 1972 l’Ajuntament compra l’edifici i el restaura amb la idea d’emplaçar-hi el museu de la ciutat, l’actual Museu Torre Balldovina.”

Font: <http://www.minorisa.es/mtbsc/historia.htm> [Consulta: 06.06.2006]

Torre Balldovina

Efectivament, després d’una restauració portada a terme per l’arquitecte Jordi Ambrós Monsonís a principis dels 80, actualment és la seu del Museu Municipal de la Torre Balldovina, que acull, entre d’altres peces, les importants troballes fetes al poblat ibèric del Puig Castellar.

Per ampliar podeu consultar l’article:

  • “Una Torre para una ciudad”. En: On: diseño, n. 37 (1981), p. 12-20